−Té objectiu terapèutic? D’humanització de l’hospital?
No és una acció per humanitzar l’hospital com les il·lustracions que va crear el Cesc Grané a pediatria, es tracta d’introduir una nova forma de comunicació i d’incloure art contemporani a l’hospital, una cosa que tenen, per exemple, molt integrada a França amb convenis interministerials, fins i tot entre Sanitat i Cultura.No és tampoc una intervenció artística de lluïment en què el pintor o el dissenyador arriba, fa la seva obra i se’n va. Hi ha un període de tres mesos en què l’artista estudia el medi de la unitat de Radioteràpia i després de conèixer el que s’hi fa, com es fa des de la part professional i com senten els pacients, crea una intervenció artística. Per exemple, la Lara Costafreda, il·lustradora lleidatana, que va ser la primera artista resident de Radiación Positiva, va concloure, després de diverses entrevistes amb personal sanitari i pacients que una de les necessitats era una millor senyalètica, ja que els pacients se sentien perduts per dintre, pel fet de fer front a una situació difícil, des de la vulnerabilitat, i a sobre no acabaven d’ubicar-se en l’espai. Era un hàndicap. Així que la Lara Costafreda, que va fer uns cartells pel moviment Movember, treballa en la creació de la imatge d’aquesta nova senyalètica.
− L’art contemporani per millorar un espai i una experiència.
Sí, el que no és teràpia.
− No és arteràpia?
No. De fet, l’arteràpia ens produeix certs conflictes. El que busquem des de la Panera amb aquest programa amb l’Arnau de Vilanova és fer accessible a tothom l’art contemporani, no carregar de responsabilitat terapèutica l’art, encara que per si mateix l’art ja fa sentir bé. En general tendim a fer segments, per exemple un art per teràpia, un art per créixer, un altre per gaudir... quan el que hauríem de fer són propostes universals i a cadascú ja li despertarà i aportarà una cosa o altra.
− Quins són els artistes residents?
Després de la Lara Costafreda, va ser el torn de Josune Urrutia que, després d’una experiència amb el càncer, va crear el Breve diccionario ilustrado de mi cáncer, un treball que recull sensacions, paraules, vivències diverses que classificades de la A a la Z contemplen experiències que van des del que és personal fins al que és universal. Ella sí que fa una proposta participativa tant de professionals sanitaris com pacients als quals convida a dir la seva per incloure la seva a aportació a la Gran Enciclopedia Universal Ilustrada de mi Cáncer . Entre altres artistes, hi haurà també el coreògraf i ballarí Aimar Pérez Galí.
− Per què el nom de Radiación Positiva?
Per començar, per les idees negatives que suscita la radioteràpia que, en realitat, et pot salvar la vida i que no té tants efectes negatius com la quimioteràpia.