x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
ENTREVISTA

Josep M. Esteve: "La gent torna a demanar pisos grans i creix l'obra nova després de 10 anys"

  • LORENA METAUTE
Actualitzada 17/09/2018 a les 16:15
Lleida torna a tenir pisos en construcció després de 10 anys de l’esclat de la bombolla immobiliària. Des d’aleshores han corregut molts rumors com ara que és un bon moment per comprar o que els bancs acumulen ‘gangues’. És veritat? El sector immobiliari s’ha ressentit veient-se impregnat de la mala fama d’aquells anys d’accions immobiliàries enganyoses. Com confiar-hi de nou? Parlem amb el Josep Maria Esteve, president dels Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida.
Josep M. Esteve: “La gent torna a demanar pisos grans i creix l’obra nova després de 10 anys”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Josep M. Esteve: “La gent torna a demanar pisos grans i creix l'obra nova després de 10 anys”

SEGRE
Josep M. Esteve: “La gent torna a demanar pisos grans i creix l’obra nova després de 10 anys”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Josep M. Esteve: “La gent torna a demanar pisos grans i creix l'obra nova després de 10 anys”

SEGRE

Quines són les preferències dels lleidatans a l’hora de buscar casa?
Ara mateix, la gent torna a demanar un pis gran, de quatre habitacions. Encara que va molt per zones. Per exemple, aquest descrit seria el perfil de família de Cappont, Parc de l’Aigua... però si anem cap al Centre Històric, el que hi ha és molt apartament petit.

Des que va esclatar la bombolla immobiliària els preus dels pisos han anat baixant. És veritat que és un bon moment per comprar?
Sí. Estem venent pisos per sota del seu valor cadastral, que és el preu mínim de venda; bé, el que hauria de ser. Hem venut pisos a Prat de la Riba de quatre habitacions amb pàrquing i traster per 75.000 euros.

A priori, això sona a bona notícia per als compradors. Ho és?
Per a Lleida, no. El preu dels pisos és un indicador del poder adquisitiu d’una ciutat. Lleida té els preus més barats, per sota del mercat, de tot Catalunya. Això significa que Lleida s’empobreix, no hi ha poder adquisitiu per comprar al preu que toca, no hem superat la crisi ni de bon tros. Els sous dels lleidatans són ridículs i s’està dibuixant una ciutat pobra.

Un panorama negatiu. Hi ha llum al final del túnel?
Si caminem endavant decidits i treballant a una tots els actors socials, polítics, culturals i econòmics de la ciutat, en pot haver. Per exemple, des del col·legi oficial d’Agents de la Propietat (API) hem presentat, a través de la UdL, una sèrie d’al·legacions al POUM de Lleida que esperem que segueixin el seu curs. Ja fa temps que advertim a l’ajuntament del model de ciutat que està creant, encarada al fracàs, a l’empobriment. Cal apostar per crear treball, oportunitats i riquesa.

Com ho faria?
A Lleida no hi ha ni un pam de sòl industrial disponible. Això és greu perquè no pot venir ni una empresa a instal·lar-s’hi. Una de les tasques que fem des de l’API és buscar inversors per a Lleida. T’he de dir que molts inversors nacionals o internacionals consideren tan probable invertir aquí com al Kazakhstan. Hem de fer la ciutat atractiva, vendre-la com l’oportunitat que és: a una hora i escaig del port de Barcelona, amb bones infraestructures i amb tota la qualitat de vida que ja tenim. El model de l’Eix Comercial, per exemple, que es defensa atacant la instal·lació de grans superfícies... també s’hauria de revisar. Per què Amazon ha anat a pagar el sòl de Barcelona per la seva nova seu al triple del que li hauria pogut costar a Lleida? Seiem i pensem què volem per a la nostra ciutat i els nostres fills, que actualment han de buscar el seu futur fora de la ciutat o si es queden és per la família, renunciant a la seva carrera o fent mans i mànigues per conservar-la.

Abans n’hem fet esment. Parlem de les repercussions de la bombolla immobiliària. Quines són en l’actualitat?
Hi ha situacions de tragèdia. Gent que va comprar el pis per un preu molt superior al seu valor i que no podran vendre’l mai, o si el venen encara hauran de pagar. També hi ha repercussions en la confiança o desconfiança cap al sector.

Com creu que poden desprendre’s de la mala fama que tenen els venedors de pisos? Que sembla que s’hagin d’aprofitar de tu, un tic heretat de la bombolla.
La crisi va portar una cosa bona: va fer neteja dels que, efectivament, van pujar al carro. Molts promotors que es van fer constructors i a la inversa no han sobreviscut. Això significa que els que queden són empreses que donen un bon servei, honest i a favor del client.

De quin? Del qui compra o del qui ven?
L’agent immobiliari és un assessor que canalitza el que vol el client i fa un estudi per assegurar-se que el que client vol és el que necessita. A vegades un vol una casa als afores de Lleida però, posem per cas, la seva vida professional i l’escola dels nens està lligada a la ciutat i, a més, potser no té més que un cotxe. I de cara als que venen, doncs també busquem la millor manera de fer-ho. Som uns intermediaris entre el que vol vendre una propietat que no necessita i el que, al contrari, vol comprar el que li va bé en aquest moment de la seva vida.

La pregunta del milió: és millor comprar o llogar?
Comprar. La compra d’un immoble és la millor manera d’estalviar. Salvant el desastre de la bombolla immobiliària, un pis o una casa no perd valor patrimonial. Comprar és una manera d’estalviar, perquè els diners són allí i quan els vulguis recuperar, te’l vens; és una inversió patrimonial, però és que a més hi vius.

Quina és la realitat a Lleida. La gent vol comprar o llogar?
Hi ha més demanda de lloguer, però el curs 2017-2018 va augmentar un 40% la compra.

És veritat que els bancs tenen ‘gangues’? La gent del carrer hi pot arribar?
És veritat. A vegades ens costa arribar-hi fins i tot a nosaltres ja que els bancs, en tant que propietaris, ofereixen el seu patrimoni immobiliari als seus clients vip. Tot i que hi ha subhastes que es poden aprofitar.

Com afecten els portals immobiliaris el sector?
Més de la meitat de clients arriben a través de pàgines web. Hi ha immobiliàries que ni tan sols tenen oficina física. Però el que no podrà substituir mai internet és la figura de l’agent immobiliari. És un assessor que mira el que necessites i busca el que et va millor. És un acompanyament en el procés i, sobretot, una garantia. Comprar un pis és potser una de les coses més importants que faràs a la teva vida, per tant val la pena fer-ho amb garanties.

Què s’ha de tenir en compte a l’hora de fer una compra?
Darrere d’una compra hi ha moltes coses. Per exemple, un ha d’assegurar-se que no hi ha càrregues al pis, que no hi ha embargaments. També cal assegurar-se que existeix jurídicament, que no sigui una construcció al·legal... Amb un agent immobiliari un té la garantia que arribarà a bon port.

Quants agents hi ha a Lleida?
Et puc parlar dels 150 col·legiats que tenim a l’API actualment. Els anys de bombolla immobiliària vam arribar als 200.

Fa uns dies explicava al diari SEGRE que la demora de la Paeria en l’atorgament de llicències fa perdre oportunitats a l’ajuntament de Lleida. Quina és la situació?
Hi ha inversors que fa més d’un any que esperen la llicència d’obres a Lleida. Costa mantenir les ganes d’invertir en una ciutat que posa tants entrebancs.

Per acabar, el cap de setmana que ve se celebra el Saló Immobiliari a la Llotja. A qui va dirigit?
És una oportunitat d’estalvi de temps i energia tant als que volen comprar com als que volen vendre, ja que tenen en un mateix espai molts assessors immobiliaris. Enguany és especial perquè comptem amb el suport de la Paeria.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre