x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
ENTREVISTA

Xavier Chela: "Els implants són com la cirurgia estètica: si estan ben fets, no s'han de notar"

  • JAUME BARRULL
  • Fotos RAFA ARIÑO
Actualitzada 07/01/2019 a les 16:08
Tot i ser de Barcelona i no tenir cap vincle familiar amb Lleida, Xavier Chela va integrar-se a la ciutat amb la mateixa força que el titani se solda als nostres ossos. Després de llicenciar-se en odontologia i fer l’especialitat d’implantologia a París, l’any 98 va tornar i va començar a treballar posant implants per a clíniques de tot Espanya. Fa deu anys que va decidir instal·lar-se a Lleida i obrir la seua pròpia clínica. Deu anys més tard té sis centres entre Catalunya i Aragó i un equip de seixanta-cinc professionals al seu càrrec. Capdavanter en tècniques i material d’última generació, Chela opera unes xifres de vertigen.
Xavier Chela: “Els implants són com la cirurgia estètica: si estan ben fets, no s’han de notar”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Xavier Chela: “Els implants són com la cirurgia estètica: si estan ben fets, no s'han de notar”

SEGRE
Xavier Chela: “Els implants són com la cirurgia estètica: si estan ben fets, no s’han de notar”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Xavier Chela: “Els implants són com la cirurgia estètica: si estan ben fets, no s'han de notar”

SEGRE

Fa un forat a l’agenda per atendre’m a la clínica de Lleida ciutat, on opera de dilluns a divendres de set del matí a dues del migdia. Xavier Chela és un apassionat de la seua feina i en cap moment se li va passar pel cap que ampliar el negoci volgués dir deixar de treballar. Ell personalment posa una mitjana de 2.500 implants cada any i ja no entrem a valorar les xifres globals de les seues clíniques. Xavier Chela és implantòleg. Haver estudiat odontologia era el pas imprescindible i necessari per arribar a ser el que volia.

D’on li ve la passió?
El meu pare era cirurgià, forense en cap de Barcelona, i de petit ja l’acompanyava als hospitals i em fascinava el món dels quiròfans. Vaig estudiar odontologia per després fer l’especialitat d’implantologia. Tots els meus estudis ja els vaig planificar amb la determinació d’acabar fent aquest tipus de cirurgia. Mai no he exercit de dentista.

Això vol dir que vostè mai no treballa a la típica cadira de dentista?
Exacte. Jo només faig cirurgia d’implants, la tercera dentició, que en diuen, després de les dents de llet i les definitives.

Quins records té del dentista quan era petit?
Els mateixos que la majoria de la gent que ja té una certa edat. De petit em feia pànic, encara que no vaig tenir problemes greus ni especials. Aleshores no era com ara, fa quaranta o cinquanta anys era molt diferent, no hi havia les tecnologies d’avui dia per fer els tractaments de manera pràcticament indolora.

A partir de quina edat es poden posar implants?
Als divuit anys la boca ja està formada i ja es pot plantejar aquest tipus d’intervenció.

Els joves deuen venir perquè els han perdut en accidents
La veritat és que molta gent jove ha de venir perquè ja ha perdut peces per falta d’higiene i manteniment. No tothom té una bona consciència ni constància a l’hora de cuidar-se la boca i quan se n’adona hi ha peces definitives que no es poden recuperar.

Quins són els errors més comuns que cometem a l’hora de mantenir la nostra boca en condicions?
S’ha d’anar al dentista cada sis mesos o, almenys, fer una visita anual. I, sobretot és important netejar-se les dents tres vegades al dia, al matí després d’esmorzar, després de dinar i després de sopar abans d’anar a dormir

Encara hi ha gent que se les renta en llevar-se, abans de prendre res
Això és un error absurd, el que ens embruta la boca és el menjar, el cafè… El tabaquisme també ens afecta molt.

Més enllà de l’estètica?
Fa malbé els teixits tous i provoca pèrdues d’os.

Xavier Chela: “Els implants són com la cirurgia estètica: si estan ben fets, no s’han de notar”

Vostè aplica les darreres tècniques i materials, però quina és la història al darrere dels implants?

Com moltes vegades passa en la ciència, hi ha una certa dosi de casualitat. A principis dels anys cinquanta un investigador cirurgià ortopèdic suec, Per-Ingvar Branemark, estudiava la circulació sanguínia dels conills, i per veure com funcionava va introduir-los una microcàmera de titani. Quan va voler retirar-la al cap del temps va adonar-se que estava soldada a l’os del conill, així es va descobrir que aquest és l’únic metall compatible amb els nostres ossos. Això va donar pas a la recerca en implantologia, a la possiblitat d’utilitzar el titani per fixar peces a les mandíbules. El seu primer implant, amb un voluntari, és de mitjans dels seixanta. Després va anar-se estenent el seu ús en totes les altres parts del cos.

I abans dels implants, quines solucions hi havia?
Rebaixar les dents anterior i posterior de la peça afectada i fer ponts, o fer aparells removibles. Això encara es fa molt. Malauradament, és una qüestió de pressupost, perquè són solucions més econòmiques que els implants de titani.

Realment és molt pesat quan ens falta alguna dent.
És que cada dent té una funció. Els incisius són per tallar, les canines i els premolars són per exqueixar i els molars, els queixals, per triturar. Si no podem fer alguna d’aquestes coses amb la boca tens un problema a l’hora de menjar. En això sóm com qualsevol mamífer, aquest disseny genètic de les nostres dents forma part de la nostra naturalesa humana.

Avui dia també ens afecta des del punt de vista estètic
Molta gent pot aguantar més temps sense un queixal perquè sempre té l’altra banda per continuar mastegant, però quan ens falta una dent del davant ja és molt més delicat. La majoria no se sent còmode amb un forat entre les dents, i aleshores poden aparèixer problemes d’autoestima perquè no van perdent la confiança amb ells mateixos, ja no se senten segurs davant la resta de gent.

A vegades hi ha gent que es posa la dentadura nova i li canvia la cara perquè és estranyament perfecta.
Jo aconsello no posar una dentadura d’aparença impoluta. Hi ha pacients que vénen amb la idea de posar-se les dents molt blanques i ben afilerades. Això és un error. De manera natural amb el temps les dents tendeixen a agafar color, si de sobte li posem a una senyora de seixanta anys una dentadura com si en tingués vint, queda poc natural i es nota molt. Es veu massa que són postisses, crida l’atenció. Una bona feina és aquella que no es detecta, aquella que et fa més guapo sense que la gent sigui capaç de detectar per què has millorat, sense adonar-se que t’has fet les dents noves. És exactament el mateix criteri que amb la cirugia plàstica: si podem detectar-la és que tenim un problema.

Hi ha qui va a la perruqueria amb la foto d’un famós per copiar-se el pentinat, aquí també vénen clients amb la idea d’imitar el somriure d’una actriu de cinema?
Sí, el problema és que les dents són una part de la nostra identitat. La meua feina és explicar que els anys passen i que tothom era més guapo vint anys enrere i que hi ha efectes que no es poden aconseguir amb implants. Quan es deixen aconsellar els proposo posar les dents amb un punt d’imperfecció natural.

La gent es posa peces que estèticament no imitin les naturals?
Peces daurades, per exemple? Això ja no es fa, i si algú ho demana jo no li posaria perquè ho trobo desfasat i es contradiu amb el meu criteri professional. No ho faig ni ho he fet mai.

En quin percentatge la nostra genètica ens condiciona?
Una persona que no es cuida acabarà tenint problemes, per molt bona que tingui la dentadura. No he vist ningú que tingui una boca perfecta sense haver-se rentat mai les dents.

De tant en tant anem veient com tanquen clíniques low cost i deixen centenars de clients a l’estacada.
És un desastre i els que tenen responsabilitats per evitar-ho no fan tot el que podrien fer. Espanya és l’únic país de la Unió Europea en el qual no és obligatori que les cliniques dentals estiguin en mans de professionals sanitaris. Aquestes cadenes les porten empresaris sense escrúpols que volen diner fàcil, i això passa per sobrediagnosticar tractaments que no són necessaris. Malauradament, hi ha molt intrusisme, hi ha protèsics dentals que treballen com a dentistes sense ser-ho, per això aconsello demanar el número de col·legiat del professional que t’atén.

Quines són les conseqüències d’una mala praxi?
Bàsicament, gent desesperada a qui han estafat molt diners i els han deixat amb una boca feta un desastre. Aquí prefereixo treballar des de zero, mai no aprofito res del que porten perquè no puc respondre pel que han fet els altres. Refaig segons els meus criteris perquè són els que em donen garanties. A la meua clínica podem fer una cirurgia d’implants i dents fixes en un sol dia, fins i tot a gent que ja no té prou os per fixar-les. Amb unes tècniques innovadores i molt eficients posem els implants als pòmuls. Nosaltres garantim que treballem amb les tècniques i materials més innovadors i eficients del moment.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre