Ceylan Tutan: "La repressió turca al Kurdistan és pitjor ara que als vuitanta"

Aquests dies d’hivern la Ceylan Tutan es mou per Catalunya gràcies a una xarxa d’amistats que intenta fer-la sentir al més a prop de casa possible. Ens comuniquem en anglès, la llengua que ella normalment utilitza quan fa d’amfitriona i traductora als periodistes i observadors internacionals que visiten el Kurdistan per conèixer què hi passa realment.

−− Es parla poc de la situació del poble kurd a Turquia, atrapat enmig de l’ofensiva que les tropes d’Erdogan infligeixen al nord de Síria.
L’estat turc ha aprofitat el conflicte per intensificar la repressió al nostre poble sense que trobi cap tipus d’oposició internacional. La detenció i repressió contra representants polítics i activistes kurds és cada dia més habitual i l’exèrcit patrulla pels carrers i utilitza la violència de manera indiscriminada contra la gent, siguin o no manifestants. No és estrany que dia sí i dia també matin algú sense motiu i sense que tampoc els passi res. El poble kurd continuem sense tenir drets polítics i la nostra cultura és ignorada i menystinguda per les autoritats turques sense que hi hagi cap perspectiva de millora.

−− En aquest sentit, i mirant amb perspectiva, l’auge i hegemonia d’Erdogan han empitjorat la situació?
Sense dubte. El meu pare m’explica que la repressió turca és molt més dura ara que no pas als setanta o als vuitanta. Quan la guerrilla del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) era molt activa, des d’Ankara sempre hi havia el missatge que la repressió era la resposta a les accions kurdes, que en el moment que el PKK deixés les armes es podria parlar més obertament del nostre futur. El temps ha demostrat que no només era mentida, sinó que en absència de violència per part del poble kurd fins i tot s’ha intensificat la repressió.

−− Un dels fronts més crus que avui dia han de gestionar com a poble és la guerra de Síria, sobretot la lluita contra l’Estat Islàmic. Malgrat ser un conflicte a diferents bandes, teniu la sensació d’estar sols?
Les aliances durant els anys de guerra han estat i són circumstancials i temporals. Tant els americans com els russos, per exemple, només s’hi han involucrat per defensar els seus interessos particulars. Les milícies kurdes mai no hi han pogut confiar per gestionar una aliança estable. Els kurds tenim molt clar que estem sols a nivell internacional, però això no vol dir que ens rendim fàcilment.

−− A la Guerra de Síria les dones kurdes han assumit un paper molt protagonista a primera línia de foc. Aquest rol tant actiu de la dona és tradicional en la cultura kurda o és fruit de les circumstàncies excepcionals que s’han vist obligades a viure?
En aquelles zones del Kurdistan que han estat menys influïdes per la religió musulmana les dones hem tendit a tenir una relació més de tu a tu amb els homes. És cert, però, que la lluita a Síria ha canviat les relacions de gènere i ara les dones tenen molta més sensació d’autonomia i poder que no pas abans. Ens ha fet veure que les dones també podem liderar projectes i gestionar situacions extremes i fer-ho tan bé o millor que els homes.

−− Preveu que el Kurdistan es pugui reunificar?
A mig termini és molt complicat, però penso que és molt viable un tipus de relacions confederades que vagin més enllà de la idea d’un estat convencional.