x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
ENTREVISTA

Lluís Cortés: “Quan les jugadores somriuen anem bé, el bon rotllo és imprescindible per guanyar”

  • JAUME BARRULL CASTELLVÍ
  • |LLEIDA
Actualitzada 26/11/2020 a les 09:44

El gener del 2019 el Barça va acomiadar l’entrenador del primer equip del femení i va proposar al balaguerí Lluís Cortés agafar-ne les regnes fins al final de temporada. Van guanyar la Lliga i van arribar a la final de la Champions. Aquest any passat també es van proclamar campiones de la Lliga, van caure amb molta dignitat a semifinals europees i estan pendents de jugar la final de la Copa de la Reina. Conscient que el seu futur depèn dels resultats, Cortés només té una fórmula: treballar molt i mantenir el grup cohesionat.

Lluís Cortés: “Quan les jugadores somriuen anem bé, el bon rotllo és imprescindible per guanyar”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Lluís Cortés: “Quan les jugadores somriuen anem bé, el bon rotllo és imprescindible per guanyar”

FBC
Lluís Cortés: “Quan les jugadores somriuen anem bé, el bon rotllo és imprescindible per guanyar”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Lluís Cortés: “Quan les jugadores somriuen anem bé, el bon rotllo és imprescindible per guanyar”

FBC
Lluís Cortés a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Lluís Cortés a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper

FBC
Lluís Cortés en una banqueta de la ciutat esportiva Joan Gamper

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Lluís Cortés en una banqueta de la ciutat esportiva Joan Gamper

FBC

Sap que en el món del futbol el resultat és el que compta i, alhora, és conscient que l’aficionat del Barça vol guanyar jugant bé. En dos anys Lluís Cortés ha aconseguit que les blaugranes siguin unes fermes candidates a fer-se a embutxacar-se tots els títols en joc.

Fa gairebé dos anys va agafar l’equip a mitja temporada i en pocs mesos van guanyar la Lliga i es van plantar a la final de la Champions. Què va fer per capgirar la dinàmica perdedora que arrossegaven fins aleshores?
Això els ho has de preguntar a les jugadores [somriu]. Suposo que tenia avantatges, haver estat entrenador assistent em va permetre estar molt a la vora de les jugadores en moments clau de la temporada i rebre molta informació que després vaig utilitzar per redreçar la situació. Tenia moltes dades sobre la taula, també de l’etapa com a analista. També crec molt en les relacions personals i en gestionar l’equip des de la bona fe i el sentit comú. Al futbol està instaurada la idea, i em sembla un error, que per ser un bon entrenador has de ser dur i malparit. Per a mi és a l’inrevés: has de ser bona persona i treballar des de la proximitat.

De fet és una sensació que l’equip transmet: quan mires els partits veus que s’ho passen bé i que hi ha bon ambient al vestidor.
És una de les parts més importants d’un equip. Compartim uns objectius i defensem un escut, però també som com una gran família perquè passem moltes hores juntes de viatge, de nits d’hotel, de dinars i sopars i estones mortes, d’entrenaments i partits. Vivim moments molt intensos, siguin bons o dolents. Quan les jugadores somriuen anem bé, el bon rotllo és imprescindible per guanyar. Com es treballa? Des del sentit comú.

Què passa si hi ha una ovella negra al vestidor?
El mateix grup la recondueix i la posa al seu lloc. Si preval la bona sintonia, les que tenen tendència a distorsionar acaben intengrant-se perquè si no se les veu massa i acaben fora. En això també són importants les capitanes, que juguen molt bé els seus rols.

Com a entrenador influencia en els fitxatges?
Totalment. En el cas de Hansen, per exemple, teníem clar que era un perfil de jugadora que ens interessava perquè aportava coses que ens feien falta al terreny de joc. Però abans de fitxar-la vaig voler comprovar personalment com reaccionava al camp, com es relacionava amb les companyes o quina actitud tenia a l’hora d’escalfar-se.

El futbol femení manté vives les essències d'un esport que molts qüestionen en el masculí?
Diria que és molt més noble i menys contaminat, sobretot pel que fa a la ingerència dels interessos econòmics. Funciona d’una manera més transparent i sana. Totes les persones implicades en el futbol femení penso que ens hem de mantenir forts com a col·lectiu i mirar que la gent que hi vol intervenir per treure’n diners respecti l’essència de l’esport i no el distorsioni en benefici propi.

L’any passat van demostrar ser un col·lectiu molt sòlid i conscient dels seus drets com a jugadores en el conflicte del conveni.
Es van fer avenços importants i diria que totes les parts són conscients que va ser un primer pas. Es reconeix la seua carrera professional i van aconseguir uns mínims laborals. Què passa amb una jugadora que es queda embarassada? Fins fa dos anys si no ho havia negociat personalment el club la podia acomiadar. Ara estan protegides perquè el conveni les ampara. No és un tema només salarial, sinó que és una lluita de la dona com a treballadora i professional de l’esport.

L’auge del moviment feminista i les campanyes com el #MeToo ajuden de retruc a la visibilitat del futbol femení?
Em sembla que sí. La major presència de la dona en la societat, no només en aquests corrents més reivindicatius, ens està ajudant en el creixement. No fa tants anys era impensable que sortissin dones jugant a futbol per la televisió. Ara és habitual i la gent que és aficionada al futbol cada vegada ens té més en compte. També moltes jugadores a nivell individual s’hi impliquen. A nivell de xarxes socials tenim jugadores com l’Alexia, que té 260.000 seguidors, per exemple. Això els dona una visibilitat molt important.

I consolida referents.
Moltes nenes que ara juguen a futbol venen al camp a veure les seues ídols i els demanen fotos i autògrafs. Ja no es fixen només en jugadors nois i això és positiu.

Fa gairebé vint anys que entrena noies. Es passaria al futbol masculí si li ho proposessin?
No ho sé, jo sóc entrenador de futbol i m’he especialitzat en el femení per circumstàncies de la vida. Hi he cregut, hi he crescut i hi estic molt còmode. Sempre vas aprenent i millorant, però en general penso que conec els equips i el dia a dia d’un vestidor femení.

Quines diferències hi ha?
No és fàcil d'explicar. A nivell fisiològic els homes i les dones són diferents. Això ho has de tenir present a l’hora de programar sessions d’entrenament, per exemple. També et condiciona el joc, per això has de tenir en compte conceptes bàsics com que les passades llargues tendeixen a ser més imprecises i és millor el joc curt. Diferències psicològiques? Tot el que té a veure amb la gestió emocional normalment ho treballen d’una altra manera. He entrenat nois i noies: els primers compleixen les ordres amb més o menys encert, però no les posen en dubte. En un equip femení has d’estar preparat perquè et qüestionin les decisions i et proposin alternatives. La teua feina és escoltar-les i també defensar i raonar les decisions que has pres, ja que necessiten entendre-les abans de dur-les al camp. Si no hi estan d’acord, tens un problema. En general són molt més reflexives i curioses, tenen més inquietud per aprendre i has d’estar preparat per donar resposta a les seues preguntes.

I també per canviar d’idea?
Sí, has ser prou humil per escoltar les seues propostes amb sinceritat. Com a entrenador ets un comercial que vens idees a les jugadores: els vens entrenaments, planificacions i plantejaments de partit. Has de fer que hi creguin i defensin la teua idea al terreny de joc. Per molt bona que sigui la teua idea, si no n’estan convençudes no funcionarà i el partit no sortirà.

Quin projecte té per a aquest equip a llarg termini?
De quant temps parlem?

Si depengués de vostè, quants anys s’hi estaria?
Quan vaig entrar ja vaig dir que no era una bona idea estar-se deu anys en un mateix equip. No és bo per a ningú. Al futbol t’has d’anar renovant per trobar i treballar amb gent nova que t’ensenyi coses diferents. Ara tenim una bona sinèrgia, tothom aprèn de tothom i mentre estiguem en aquesta dinàmica el projecte està viu. M’hi veig uns quants anys més. Això ha d’acabar guanyant una Champions i el meu objectiu és fer un equip que juga tan bé que ho aconsegueix. Els reptes no són els títols, aquests són la conseqüència de fer-ho bé. En tot cas, hem de ser prou humils i honestos per saber quan el club i l’equip necessiten gent nova i tu has de canviar d’aires.

Guanyar el triplet i plegar?
Doncs dependrà de la dinàmica, si encara hi ha marge per millorar no seria una bona decisió.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre