Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

El dia 1

  • EDUARD ROURE
Actualitzada 06/10/2017 a les 14:36
Eduard Roure

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Eduard Roure

Comprovo al calendari, amb l’inevitable vertigen, que aquesta columna sortirà publicada el dia 1 d’octubre. Mirant de sobreposar-me al respecte que suscita la data, m’he posat al teclat i m’he preguntat sobre l’ànim i el coneixement amb què tu, amable lector o lectora, afrontaràs la jornada, arran del que s’hagi esdevingut en les dues darreres setmanes i que jo, mentre escric això, encara desconec. I l’únic que em veig capacitat de vaticinar és que una victòria, el que se’n diu una victòria, ja fa temps que l’hem assolida. Per primera vegada, amb motiu de l’olla que esclatà al voltant de les multitudinàries Diades i el clam pel dret a decidir, han acabat marxant a l’uníson, amb totes les dificultats previsibles però superables, les diferents forces que s’han forjat pacientment a Catalunya per contradir el pacte de silenci de la immodèlica Transició: els històrics faedors de la ideologia republicana, els burgesos emprenyats alliberats del pujolisme, la base contestatària i incombustible de l’esquerra maoleta, els moviments socials i alternatius aflorats en la revulsió del 15-M. Tots. Els que semblaven condemnats a no entendre’s i al final s’han entès. I reso perquè aquestes dues setmanes que el futur té a bé d’ocultar-me no me’n facin desdir.

No sé si en el moment que llegeixis això la força de l’Estat espanyol haurà aconseguit escombrar el referèndum, l’haurà només devaluat o s’haurà vist incapaç d’aturar-lo. Però per primera vegada, insistim-hi, el dibuix d’aquest desafiament inaudit ens allibera de les presons del 78 i de l’herència moral del franquisme i els seus actuals epígons. Passi el que passi, la victòria és segura perquè demà, dia 2, res tornarà a ser com abans. Ens hem tret de sobre les prevencions, la por, la vergonya, la inferioritat. Ells ens han recordat matí, tarda i nit que les maniobres del Govern català, del govern que va sortir dels nostres vots, són il·legals, com si no coneguéssim el sentit exacte i assumit del que vol dir desobediència. Prou que ho sabem. En paguem les conseqüències. I els destarota que ens mantinguem ferms. La victòria és nostra, independentment de la força dels grillons amb què vulguin retenir-nos, perquè així ho il·lustraran les imatges de policies enduent-se, no pas arsenals ni dinamita, sinó cartells on s’hi llegeix “democràcia”, pots de cola, paperetes i urnes per votar. Una imatge turca. La imatge que els poders fàctics, i rancis, de l’Estat espanyol no s’haurien de permetre davant Europa i el món i que, tanmateix, en la seva ceguesa inenarrable, es permetran. No sé si en algun moment de l’endemà d’avui dia 1 serem independents. El que sí que tinc clar és que, en el remolí profund de les nostres conviccions, ja fa temps que ho som, preparem els passos definitius, i ara ho hem refregat per la cara dels que ens cregueren per sempre mesells, callats, submisos.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre