x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Ensenyament

Actualitzada 02/01/2019 a les 12:12
Eduard Roure

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Eduard Roure

Que l’ensenyament, a l’Estat que ens ha tocat patir i a alguns del nostre entorn, necessita amb urgència un canvi de paradigma ho il·lustren episodis tan desoladors com l’auge electoral de la ultradreta a Andalusia. No crec ser prou agosarat per atrevir-me a vincular dos fets sense connexió, perquè són prou obvis els efectes desastrosos, en qualsevol societat, d’una educació a la deriva, incapaç de fomentar la raó, la sensibilitat i l’esperit crític. La culpa no és pas dels docents, que entomen com bonament poden l’heroïcitat d’atendre unes aules on l’alumnat descarrega la motxilla de tantes mancances morals i socials. La feina docent de contrarestar els inputs nocius és ímproba, grandiosa. I els governants, amb el seu potinejar constant sobre les lleis educatives al dictat de la batuta de l’interès partidista, no fan sinó agreujar la situació.

Evidentment, les mancances educatives, per si soles, no ho expliquen tot. ¿Quins altres factors contribueixen que el discurs de manual de l’odi, que al llarg de la història ha brindat tants exemples de barbàrie, guanyi adeptes cíclicament, també a Europa? Hi ha la figura indefugible dels nostres mandataris: imbuïts de la incultura i la immoralitat que ens aboquen a les crisis, traslladen aquesta incultura i aquesta immoralitat als governats que, llavors, tiren pel dret amb els cants de sirena dels totalitaris de sempre. Mecànica simple i terrible. Molts mitjans de comunicació tampoc no hi ajuden. Si ja és prou complicat desenvolupar un pensament crític solvent vist el context d’ignorància i gregarisme, només falta que el periodisme vinculat als grans grups i els interessos que els sustenten empenyin a la perillosa desinformació, a la manipulació, les pures avantsales del drama. La situació política a Catalunya n’és l’exemple diàfan: els andalusos voten com a reacció al suposat colpisme criminal que propugnen els grans altaveus; el renou relatiu dels CDR resulta ser molt més greu que el fet que PP i Ciutadans s’avinguin a pactar amb la ultradreta, fet encara disculpat o fins i tot justificat. On s’és vista una contradicció, una hipocresia, més revoltants?

Tornem a la casella de sortida. Tornem a l’educació. Salvem les baralles bizantines sobre la idoneïtat de formular competències, establir crèdits, bastir programacions i munts de paperassa, orientats a la lògica mercantilista, utilitària i buida de sempre. La lògica del ramat. Recordem les paraules d’Albert Einstein, savi testimoni dels daltabaixos del salvatge segle passat i defensor del canvi a les escoles, encara avui pendent de realitzar-se: “El desenvolupament de la capacitat de raciocini i de pensament crític hauria d’establir-se sempre com la prioritat, i no l’adquisició d’un coneixement específic.”

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre