x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Animalades

Actualitzada 16/09/2019 a les 15:23
Eduard Roure

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Eduard Roure

El recent incident al correbous de Vidreres ens ha recordat la condició de la bèstia en el context humà i en el seu imaginari, que és el de l’enemic, l’encarnació de la natura revoltada, l’ens que podríem respectar però del qual sobretot preval guardar-se’n. No ha canviat gaire de la prehistòria ençà, només que la modernitat ens ha permès servir-nos-en i abusar-ne amb més facilitat. El nostre domini absolut havia aconseguit esmorteir-nos la por i fins i tot oblidar-nos que la teníem. Ara bé, així que es relaxen els nostres recursos de sotmetiment de la bèstia, aquesta té a bé recordar-nos els efectes de la seva bel·ligerància ancestral, i la humanitat d’avui dia sembla que es desperti de cop per entendre-ho. La ironia és que l’home antic ho acceptava (a banda que no contemplava la possibilitat imprudent i frívola d’usar-la per divertir-se, m’imagino) i l’home d’ara descobreix que, més enllà del joc cruel, no li agrada patir-ne les conseqüències.

Aquí rau la profunda injustícia i la perversió a què hem sotmès la relació entre humà i bèstia: ja no és l’enfrontament necessari i noble per la subsistència, amb el triomf inevitable del més poderós, sinó una diversió, una gratuïtat pueril que no ens satisfà quan la bèstia es limita a fer el que li pertoca, la pràctica de la legítima defensa. Hom concedeix permís per abusar de la bèstia argüint que representa aquell antic i persistent enfrontament, però ens destarota si deriva cap al desenllaç plausible en què en som víctimes. Molta justificació tradicionalista, molta coartada antropològica de pa sucat amb oli si el resultat final afavoreix; cares llargues, lamentacions i cerimònia dolguda de la tragèdia si resulta que no.

Suposo que si no ens posem tan càustics i sabem veure la cara més falaguera de l’assumpte, podem concloure que alguna cosa hem avançat. En la mentalitat del subjecte humà més primitiu, que malgrat tot prolifera encara arreu, l’escomesa de la bèstia hauria cridat venjança instantània, i en l’entramat moral del subjecte modern crida a la reflexió. Els mitjans de comunicació i els micròfons que proporcionaven a afligits polítics n’anava ple. Ja està bé. A veure què fan quan toqui legislar. D’entrada ha de quedar clara una cosa: el que ens han ensenyat uns anys d’il·lustració, moviments socials i democràcies és a permetre’ns el benestar entre les persones. És així de senzill. Pretendre el benestar és el progrés. I un cop ens hem mentalitzat que no podem renunciar a aquest benestar innegociable, entendrem de retruc, per una fàcil operació d’empatia, que això garantirà també els dels éssers situats immediatament un escalafó per sota nostre. Els animals. Ignorar l’evidència ens arrabassa el dret de creure’ns els intel·ligents.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre