x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Llibertat

Actualitzada 28/10/2019 a les 16:00
Eduard Roure

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Eduard Roure

Escric aquesta columna tornant de la concentració de repulsa per la sentència als presos polítics, encara amb els sentits plens de tot el que he vist i escoltat, de tota la indignació i el desconsol acumulats, i almenys vacunat de l’excés de desànim. Diria fins i tot que el xàfec immisericorde que ens ha enxampat davant de la Paeria i ens ha xopat fins als mitjons ha estat un bon correlat per a aquesta neteja de l’esperit i les ganes, malgrat la incomoditat evident d’haver d’entomar tanta aigua i haver deixat el rebedor de casa fet un mullader. A mi, particularment, m’ha servit per desfer el nus de l’apatia que se m’havia embolicat molt endins, ja des d’uns dies abans del coneixement de la sentència vergonyosa, i previsible. El meu dilema era simple: si em dedico de tant en tant a escriure alguna cosa, ja sigui per a aquest suplement, ja sigui per al meu blog personal o per al que em roti a tall de pura teràpia, se suposava que la meva obligació moral, les meves conviccions, no havien de dictar-me cap altre tema que no fos el dels nostres dirigents polítics empresonats i condemnats; però, desgraciadament, percebia que tot el discurs que s’encadenava al meu interior i havia de maldar per traslladar al paper traspuava cansament i irrellevància. No era la primera vegada que em passava, perquè els primers embats fatídics d’aquest combat tan dur contra l’Estat, quan els Jordis van ser detinguts, ja em van portar a pensar-hi. Llavors, no seria més honest, més higiènic i confortador, escriure sobre qualsevol altra cosa? Reflexionar al voltant d’alguna vella inquietud humana, imbuir-me de la suggestió de qualsevol paisatge proper? Acompanyar en la lluita en la mesura que es pugui, però seguir fent la teva en el camí íntim i personal de la creativitat... També és necessari i m’atreviria a dir que és de justícia actuar així. I m’he adonat que no he deixat de fer-ho. Acompanyar, com tants ciutadans, en la lluita, i de costat fer també el camí de les preguntes interiors, que s’han de cuidar, s’han d’apuntalar. Passa només que hi ha cruïlles, punts d’inflexió, dies concrets que són intensos i difícils, que t’obliguen a prendre partit, sortir al carrer, vincular-te a la teva comunitat i escriure sobre l’únic fet que aquell dia mereix ser escrit, per decència i compromís. Un cop has escrit, persisteix un pòsit del primer neguit, que és el d’haver enllestit quelcom d’estèril. Què hi farà, en el desenvolupament del drama general, una columna del suplement o una entrada del blog? De forma anàloga, de què serveix una acció multitudinària de ciutadans contra el mur infranquejable i poderós d’un Estat intransigent? No ho saps, però el sol fet de no saber-ho implica la possibilitat de la victòria. I et concedeix, com a mínim, el regal de la integritat, de la noblesa, i que t’has comportat com pertocava.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre