x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Sobre sectarisme

Actualitzada 10/11/2020 a les 15:50
Eduard Roure

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Eduard Roure

El interlocutor con Europa es España”, diu el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, arran del fet que el vicepresident de la Generalitat s’adrecés a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en anglès; d’aquí s’infereix, segons la seva gens supremacista idea, que si es tracta d’Espanya es parla en castellà, i punt. Va tenir l’estrany detall d’afegir, suposo que per accentuar la presumpta gravetat de la qüestió, que l’anglès és la llengua d’un país que vol marxar de la Unió Europea, un reduccionisme a l’alçada probablement de la categoria intel·lectual del personatge. Afegim-hi les recents declaracions de l’inefable Manuel Valls, aquella romanalla política que busca la notorietat i el relleu que no li volen donar a França ni enlloc servint-se de titulars cridaners confegits a partir del deliri o la mentida flagrant. “Al voltant del català i el basc, hi ha una lògica sectària, d’exclusió, d’expulsió”, diu tot campant. Com si aquestes llengües, palesament minoritàries i minoritzades, s’haguessin convertit de cop i volta, per miracle d’una inversió impossible de termes, en els agents genocides del pobre castellà, tan improbablement amenaçat arreu. Una broma pesada, vaja. No voldria dedicar-me a l’exercici esbiaixat de prendre l’anècdota per categoria: em remeto a totes les “anècdotes” acumulades al llarg dels últims quaranta anys en democràcia per permetre’m la generalització, adornar-la amb el colorisme de les dues més fresques i repetir el que a aquestes alçades ja hauria de ser una obvietat: tenim una llengua amenaçada, menystinguda, molesta, odiada. A una llengua perdurable, que gaudeixi de la plena autonomia de la seva existència sense haver de demanar-ne el permís, ningú gosa dir-li aquestes coses. Ens les foten de totes bandes i encara la gran claca ibèrica ho aplaudeix. Busqueu alguna evidència filològica (això és, documentada i tractada amb el rigor acadèmic de l’especialista) amb la capacitat d’abonar teories conformes als exabruptes de García-Page o Valls. No en sabreu trobar ni una. Comproveu la solvència dels filòlegs en les seves recerques i conclusions (les més recents i recomanables, les de Carme Junyent en el llibre El català depèn de tu), i veureu quina és la llengua que corre perill d’extinció i que és l’autèntica víctima en aquesta història de supremacisme i odi secular.

Segons Valls el català és una llengua “sectària”, Segons García-Page, “el interlocutor con Europa es España”; òbviament, la una, grande y libre que, per no creure’s, no es creu ni la seva pròpia i sacralitzada Constitució quan ens engalta aquella frase de conveniència, amable i conciliadora, referent al respecte i l’especial protecció que mereixen les llengües d’Espanya que no són el castellà. Cal suposar que els pares espirituals d’aquests ínclits bel·ligerants ja es petaven de riure quan la redactaven.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre