Punts d'inflexió
El vermut solar envoltat d’amics o parents. Les pizzes casolanes de divendres al vespre. El vent de la tarda d’estiu a la pell quan surts de la piscina. Una afrau verda de muntanya. El rierol que la travessa i la canta. Excavar forats a la sorra humida de platja amb l’ungla d’un peu. Els primers acords d’harmònica a Thunder road de Bruce Springsteen. Les variacions Goldberg de Bach, emergint entre les espatlles encorbades de Glenn Gould. L’esclat de llum d’un penya-segat quan gires el revolt i penses en Into the mystic de Van Morrison. L’últim concert de Mishima als peus de la Seu Vella. La intuïció que ens necessitem. L’antic alumne que et saluda efusivament pel carrer, per damunt el marasme dels anys transcorreguts. La mirada verda d’ella que els anys no deixen envellir. Una sol·licitud de petó encara. La mirada còmplice d’un fill. El somriure furtiu d’una filla. Un braç urgent que et vol retenir a la vora del llit. Un petit bol amb fruits secs i una cervesa. La lluna dalt del pany de cel que deixen dos arbres. La veu dels arbres, de nit i de dia. Una olor imprevista i reveladora, d’herba tallada, de fusta. Els poemes en prosa de Baudelaire i l’spleen i la tarda morta que no saps com omplir, però que ompliràs. Completar la tetralogia estacional d’Ali Smith, de la tardor a l’estiu. Un poema rellegit per casualitat mentre fullejaves desmenjadament, de Vinyoli o Màrius Torres o Dickinson. L’esquena contra el respatller dur de la cadira de la terrassa per llegir. L’esquena contra el sofà tou per llegir. Mig vas de vi rosat i fresc mentre vagareges pel catàleg de Filmin. El samurai Sanjuro al fons del carrer fumós i desert de Yojimbo. El doctor Givago enmig d’un prat a vessar de flors grogues. Gordie de Stand by me mirant el cérvol mentre els seus amics dormen. Retrobar un amic de l’adolescència. Quedar efectivament, encara que no t’ho creguis, amb aquell amic de l’adolescència. Un sopar de Festa Major. Planificar amb un any d’antelació un viatge excessiu i boig que no faràs. Els somnis que se’n desprenen a les nits.
Un estiu que s’acomiada i una tardor que irromp com un amant lànguid i avinent. L’agraïment callat i evident d’algú que té la gosadia d’estimar-te. Identificar la gent que té la gosadia d’estimar-te. Mitja pàgina escrita que et sembla ben acabada. La sensació que en saps ni que sigui una mica. La sensació que t’ha sortit bé una classe, i un alumne t’ha escoltat mentre llegies. La sensació que una frase teva s’ha clavat al cor del teu neguit i potser al dels altres.
La sensació perillosa però reconfortant de trobar un sentit. Fer una llista dels moments de plenitud del passat. Trobar la idea per a l’article. Acumular postals i records i versos. Acabar un recordatori per als dies de la claudicació i el naufragi.
