x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

#Seurat

Actualitzada 12/06/2017 a les 15:02
Xavi Menós

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Xavi Menós

L’ artista postimpressionista francès Georges Seurat –famós per les seves pintures confeccionades amb petits punts– ha deixat la seva marca aquesta primavera a la ciutat de Nova York. A Broadway, Jake Gylenhaal ha protagonitzat un revival d’un dels millors musicals de Stephen Sondeim: Sunday In The Park With George. Té com a protagonista un dels quadres més famosos de Seurat – A Sunday Afternoon on the Island of La Grande Jatte – actualment penjat en una de les grans sales d’un dels meus museus preferits: l’Art Institute de Chicago. Uns carrers més amunt, tocant a un Central Park que ha vist l’explosió de la primavera amb els seus cirerers florits, les cuques de llum nocturnes i una varietat de flors de tots els colors que segur faria la boca aigua a l’artista francès, el Museu d’Art Metropolità ha organitzat una d’aquelles exposicions que només ells saben fer. Seurat’s Circus Sideshow és el títol d’una mostra que pretén contextualitzar una de les peces més importants de la col·lecció permanent del Met. Pintat durant dotze mesos i ensenyat per primera vegada al Saló dels Independents de París de 1968, aquest llenç de Seurat no va acabar d’agradar gaire als experts del moment. Els seus tons foscos, la composició plana i enigmàtica (alguns el relacionen amb un quadre del renaixentista Piero della Francesca) d’una desfilada dels membres d’un circ per un carrer d’una ciutat francesa necessitava temps per convertir-se en un dels quadres més importants de la història de l’art.

“Un llenç blanc. Aquest és el repte. Posar ordre al conjunt a través del disseny, la composició, l’equilibri, la llum i l’harmonia.” D’aquesta manera s’inicia el musical centrat amb la figura de Seurat. Els preus inaccessibles d’aquesta nova producció em van impedir poder veure un dels meus actors preferits cantar una de les cançons que millor han sabut explicar el repte de la creació artística: Finishing the Hat. En plena crisi econòmica, quan de cop tot el que era estable es va tornar líquid, sí que vaig tenir l’oportunitat de veure un nou revival d’aquest musical a l’antic Estudi 54. Era l’any 2008 i el britànic Daniel Evans posava la veu a un Seurat que no podia acabar de pintar un barret. El bloqueig artístic fet melodia.

Seurat només va pintar quatre obres on es pot veure un conjunt de persones. M’apropo al llenç de grans dimensions (100 x 150) i m’adono com la signatura de Seurat queda amagada pel marc puntillista que l’artista francès va pintar més endavant. Observo els punts, la interacció del color i em submergeixo en una obra inquietant però reveladora. L’immobilisme dels personatges, la seva frontalitat, la geometria de la composició fa venir en ment l’inici del musical de Sondheim. No n’hi ha cap dubte: és a través de l’equilibri, la llum i l’harmonia on s’amaga la recepta de la creativitat i de la vida.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre