x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
Última hora
Tallada l'A-2 a Bell-lloc d'Urgell, en sentit Barcelona, per un accident entre un camió i un turisme

Tornar

Actualitzada 03/09/2018 a les 16:14
Xavi Menós

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Xavi Menós

El cineasta italià Roberto Rossellini explicava que el veritable plaer de viatjar no consisteix a arribar a la destinació final sinó a experimentar un canvi durant un trajecte. Passaport en mà i amb un bitllet on es pot llegir l’acrònim JFK en majúscules penso a la sala d’espera de l’aeroport de Barranquilla en tot el que he après en els dos últims mesos d’itinerància contínua. No només he vist el meu país amb una certa perspectiva sinó que tinc la sensació que m’he assegut al divan d’un psicoanalista. Dia a dia m’he afrontat a les pors i m’he adonat que viatjo amb una motxilla amb un pes extra innecessari i que arrossego des de la meva infància. Els aeroports, aquests no-espais, sempre engeguen el mecanisme de la reflexió personal. Després d’estar seixanta dies on the road somio a poder dormir al meu llit de Nova York tres dies. “Señor Menós, preséntese a la puerta 5”. Em criden pels altaveus de l’aeroport. Males notícies: el meu vol s’ha endarrerit set hores pel tancament de l’espai aeri de Bogotà. El motiu: la celebració de la Fiesta Nacional de Colòmbia. Intento calmar-me però no serveix de res. Assegut en una sala freda arribo a la conclusió que les festes nacionals no tenen cap sentit en ple segle XXI. Ara més que mai, la meva pàtria és el meu llit.

Aterro a Nova York a les tres de la nit. Pujo a un taxi i des de la finestra observo, com si estigués en un aquari, l’skyline de la ciutat. Un gran espetec trenca la màgia del moment. La conductora s’ha menjat un para-xoc que estava al mig de l’autopista. Estic al mig del no-res: a mà esquerra veig l’illa de Manhattan, a mà dreta el Bronx. Estic a prop de casa però el cansament i la ràbia fan que tot sembli estar molt lluny. Arriba un nou taxi. Canvi de maletes. Mitja hora més tard ja estic al meu llit. Millor dit: a la meva República.El jet-lag i el cansament es curen amb cultura i esport. M’agrada córrer per Central Park, ja que fer una volta completa equival a fer 10 km, que és precisament la distància que separa el meu poble de Lleida i aquesta xifra sempre em fa pensar amb la gent que estimo d’allí. Pròxima parada: l’International Center of Photography. El fotògraf Cartier Bresson és un dels grans artistes del segle XX i aquesta institució cultural ha decidit dedicar una exposició al llibre L’instant Decisiu que Bresson va publicar el 1952 i que va marcar un abans i un després en el món de la fotografia. França, Espanya, Mèxic, Xina, Índia, Itàlia, Rússia... Cartier Bresson va fer de la itinerància una forma de vida i va saber capturar l’essència i els canvis socials que van experimentar aquests països al segle XX en l’univers tancat d’un fotograma. Una fotografia aèria d’una autopista em crida l’atenció. L’observo amb deteniment i penso que no pot ser: menys de 24 hores abans en aquell precís indret el meu taxi s’havia quedat aturat en plena negra nit. Coincidències?

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre