x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

2019

Actualitzada 08/01/2019 a les 11:20
Xavi Menós

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Xavi Menós

Comença un nou any. Dotze campanades. Petons i abraçades. Crits. Una copa de cava. Una trucada dels pares felicitant l’entrada d’any. Desenes de missatges de Whatsapp. Somriures de felicitat a les xarxes socials. Per unes hores ens oblidem dels problemes del món i ens unim en un desig d’esperança. Una esperança que s’anirà afeblint dia a dia: es buidarà cada cop que llegim les primeres pàgines dels diaris, dels informes dels científics que ens parlen de l’escalfament global, dels amics i dels familiars que ens diran adéu de manera temporal o permanent, de les boques dels metges que ens enumeraran noms de malalties de les quals ens pensàvem immunes. Es buidarà cada cop que un polític farà de la mentida una arma electoral de destrucció massiva i també ho farà cada cop que nosaltres, els ciutadans, no respectarem les lleis de la convivència col·lectiva: la paraula democràcia no està escrita en lletres de marbre sinó que està constituïda amb un material molt delicat que s’ha de defensar dia a dia en les nostres accions quotidianes.

Començar un any equival a obrir un nou llibre. L’olor de la novetat. La possibilitat d’endinsar-se en unes vides que prenen vida en uns caràcters impresos en tinta negra sobre un fons blanc. Enceto l’any llegint una novel·la que circula entre el Chicago de principis dels anys 80 i en el París dels atacs terroristes del 2015. The Great Believers, de Rebecca Makkai, posa en paraules els sentiments d’uns amics que veien com una malaltia nova, la sida, truncava milers de vides.

Pàgina a pàgina, capítol a capítol, vaig circulant entre el dolor i la ràbia mentre acompanyo una mare a la recerca de la seva filla fugida en un París que està a punt de viure un atac terrorista.

Començar un any també equival a començar una nova sèrie. Dogs és una sèrie documental de Netflix meravellosa. Sis episodis que ens parlen de la relació dels humans amb els gossos i que et fa emocionar i somriure a parts iguals. S’ha parlat molt del renaixement de la ficció televisiva però el gènere documental viu un moment d’or. Si no les han vist els recomano que no es perdin Wild Wild Country The Keepers.

Començar un any també equival a trepitjar per primera vegada el terra d’una exposició temporal. El MACBA, a Barcelona, dedica una mostra retrospectiva a Jaume Plensa.

En una mostra que rastreja els temes que travessen l’obra d’aquest artista que sap circular entre l’escala gegantina i l’univers confinat d’un llenç, el trajecte artístic de Plensa només té una direcció única: l’ànima humana.

Veure les peces que omplen de vida el museu dissenyat per Richard Meier (avui apartat de la seva firma arquitectònica per presumptes assetjaments sexuals) equival a retrobar-se amb la versió més pura de l’ésser humà. Amb els ulls tancats i les orelles plenes de silenci, en Jaume Plensa ens regala un mapa amb indicacions sobre com circular en aquest any nou de la manera més pura i humana possible.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre