x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Finestres

Actualitzada 27/04/2020 a les 15:33
Xavier Menós

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Xavier Menós

En els últims trenta dies de confinament he descobert moltes realitats a través de les dues finestres del meu menjador. He vist com la primavera tenyia d’un verd clorofil·la les rames d’uns arbres majestuosos que amagaven entre les seves fulles renascudes els cants d’uns ocells que han aconseguit que no em senti sol. Cada vespre, a les vuit, he saludat veïns dels balcons pròxims. Persones sense nom però que ara formen part d’una gran família que surt a aplaudir i a donar les gràcies a tots els herois silenciosos d’aquesta pandèmia.

Sense ser-ne conscient també he descobert que la meva casa tenia més de dues finestres. En els prestatges de la meva biblioteca s’amagaven centenars d’obertures a uns mons ancorats en el passat, present o en uns futurs imaginats. Guardats un al costat de l’altre mai havia arribat a valorar tant com ara el gran plaer de viatjar a través de la lectura. Pàgina a pàgina m’he emocionat amb la història d’amor explicada en A corazón abierto, l’últim llibre de la meva estimada Elvira Lindo i que m’ha fet viatjar no només a través de la història del segle XX d’Espanya sinó que ha fet endinsar-me en l’ànima d’una família que em va acompanyar en els primers dies d’aquest confinament a través d’una prosa valenta, honesta i emotiva. De la mà d’Òscar Tusquets a Pasando a limpio he visitat el Museu del Prado i he ampliat els meus coneixements d’arquitectura i disseny . A Elogio del silencio, l’assagista francès Alain Corbin m’ha fet entendre no només el poder del silenci sinó també, en plena Setmana Santa, el silenci de Jesucrist en la Creu. Finalment, en la magna obra Vida i destí de Grossman he entès el que significa viure en una situació de confinament extrema on no disposar d’aliments o d’un sostre protector era la norma generalitzada. Endinsar-me en aquesta història també m’ha ajudat a entendre aquest segle XX malaltís que tots hem viscut i que va ser capaç d’arribar a un extrem com els camps de concentració. Abans he dit que el meu menjador tenia dues finestres. He mentit. En tinc tres. La pantalla de la televisió en aquest últim mes també s’ha convertit en una nova obertura on poder mirar.

Desconnectat de notícies, de tertulians imprescindibles i de programes que només busquen els índexs d’audiència he descobert a Filmin petits tresors. Cada nit he vist una pel·lícula que tenia pendent de visionar.

Cuentos de TokyoLa noche del cazador , L’Atalante, Las reglas del juego, El cochecito…. Un dels meus cineastes preferits, Jean-Luc Godard, va afirmar un cop que “el cinema produeix memòria i la televisió, oblit”. Una de les coses que he après en aquest confinament ha estat precisament aquesta: allunyar-se del gran poder d’intoxicació de la televisió generalista i d’alguns dels seus comunicadors estrella que només busquen la intoxicació i el sensacionalisme.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre