x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Retornar

  • Xavier Menós
Actualitzada 07/06/2021 a les 18:49
Xavier Menós

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Xavier Menós

Sempre recordarem la primera vegada. El primer petó i el primer adéu; el primer viatge en avió i l’incomparable plaer de perdre’s per una ciutat nova; el primer dia a la universitat o en una feina nova; el primer vot; el primer cafè; el primer concert; l’olor de nou d’un llibre que ens invita a perdre’ns d’entre universos imaginaris; el primer “t’estimo” i l’últim rebuig que, malgrat que ens costi admetre pel pes de la nostra autoestima, continua cremant amb la mateixa intensitat com ho va fer d’antuvi.

Després d’un any i mig de pandèmia, i de manera molt gradual, tornem a experimentar coses que havíem fet, però, aquestes, les tornem a viure amb la intensitat d’una primera vegada. L’abraçada.

És impossible no emocionar-se amb les imatges que omplen els informatius d’arreu del món on familiars, ja vacunats, s’abracen després d’haver sobreviscut a una crisi sanitària d’una magnitud mai imaginada per tots nosaltres. A l’espera que jo pugui fer el mateix amb els meus, em consola saber que ja estan protegits i poder rebre en un whatsapp de la meva mare, una posta de sol emmarcada pels camps de fruiters i el canal de Seròs.

La música en directe. L’emoció de fer una cua (amb revisió de temperatura inclosa), d’asseure’s en un seient numerat i sentir que tornem a formar part, durant noranta minuts, d’una comunitat unida pel culte a una estrella.

En aquest cas de la incommensurable Nathy Peluso, en un espai singular: el Palau de la Música. El cinema.

Una pantalla en blanc on es projecta l’artifici. Després d’any i mig de veure films en una pantalla de televisió, tornar a ocupar la platea d’una sala de cinema és una sensació realment incomparable.

Deixar que la mascareta s’amari de llàgrimes, mimetitzar-se amb el dolor i l’alegria projectada en uns actors que interpreten uns fets reals. Veure El Olvido Que Seremos mentre Colòmbia pateix una crisi econòmica, social i política que ha deixat al descobert les cicatrius de la desigualtat, la corrupció i la discriminació racial, ajuda a entendre la labor realitzada pel polític i metge Héctor Abad Gómez (que també va dedicar la seva vida a la salut pública).

Interpretada per un Javier Cámara en un estat de gràcia continu, aquesta producció dirigida per Fernando Trueba mereix no només guanyar tots els premis, sinó ser vista per tots els ciutadans que encara creuen en el poder de la bondat. Un museu.

Acudir a la inauguració d’una exposició després de divuit mesos i poder compartir l’alegria de la descoberta amb amics i desconeguts era una sensació que necessitava experimentar. Així ho vaig fer en un Museu Picasso que dedica una exposició temporal a les joies d’artista.

L’art en petit format. De Picasso a Calder, a Lucio Fontana i Marcel Duchamp, ens demostra que el poder de l’art també pot brillar en un format petit i portable.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre