Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

'Moron'

  • Susanna Barquin
Actualitzada 18/07/2017 a les 15:35
Susanna Barquin

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Susanna Barquin

L’estiu de 1984, em disposava a passar la calor com un tràmit més abans de l’accés a la universitat. Em va fer l’efecte que havia passat massa temps amb lectures de ficció literària, de manera que, en comptes de triar llibres de piscina, vaig anar de dret a la prestatgeria on creia que havia de trobar lectures saberudes. L’elecció va ser una refutació del determinisme genètic del quocient intel·lectual. Malgrat les temperatures elevades, vaig acabar la lectura i, a més, vaig entendre que al món hi havia controvèrsies que tenien unes implicacions terribles en la vida de les persones. Mesos més tard, la professora de torn va exposar els estudis de camp de Cyril Burt sobre el quocient intel·lectual en parells de bessons univitel·lins separats en nàixer. De cop, la inversió estiuenca donava fruits. Vaig aixecar la mà per demanar la paraula i em vaig esplaiar durant prop de dos minuts en els arguments que van servir com a refutació a les teories del psicòleg fraudulent i racista fins a la medul·la Cyril Burt. Gràcies als déus, les classes eren prou nombroses per mantenir l’anonimat, perquè, d’altra manera, en aquell precís instant s’hauria cuit una venjança. La massificació de les universitats em va permetre passar desapercebuda durant la resta del curs, i la professora no va tornar a esmentar Burt en aquella aula. Cyril Burt va documentar 15 parells de bessons univitel·lins separats en nàixer el 1943, 21 el 1955, més de 30 el 1958 i 53 el 1966. En tots els casos, tot i ampliar els suposats estudis en nombre, els quocients de correlació es mantenien estables. Un periodista del The Sunday Times va descobrir, el 1976, part del frau; no obstant, el mal ja estava fet: les polítiques educatives, sobretot als Estats Units i a la Gran Bretanya, estaven inspirades en els resultats de les suposades investigacions de Burt.

Henry Herbert Goddard va ser un altre espècimen que va dedicar hores a estudiar l’herència de la feblesa mental. Va classificar els febles mentals segons el quocient intel·lectual: moron per als que es troben entre 51 i 70; imbècil per als que se situen entre 16 i 50, i idiota per als que puntuen entre 0 i 25. Segons Goddard, el no encaixa en la societat, i cal segregar-lo i esterilitzar-lo. Amb la mateixa incontinència, Vallejo-Nágera va defensar la relació entre marxisme i feblesa mental, i va posar en marxa, per ordre de Franco, un pla d’higiene i millora de la raça basat en la segregació en camps de treball dels republicans. També tenia en ment la creació d’una aristocràcia eugenèsica. Els estudis sobre el quocient intel·lectual han estat una eina poderosa de les classes dominants. Ja ho va escriure Asimov a l’assaig 21 d’El secret de l’Univers: les classes altes es tranquil·litzen quan pensen que els congèneres que viuen en la misèria s’hi troben a causa de les carències hereditàries, i que és inútil preocupar-se’n gaire.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre