x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Depilacions

Actualitzada 19/11/2018 a les 15:43
Susanna Barquin

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Susanna Barquin

Si ets una dona i toca depilació, o ha tocat no fa gaire, segur que t’has preguntat si no hi ha un remei infal·lible i indolor per no haver de passar cada dos per tres per l’adreçador. Has de saber que si haguessis nascut en una altra època el tràngol seria pitjor. No dic que mal de molts conhort de ximples, però sí que l’evolució ha estat positiva en les eines emprades.

Això almenys penso després de veure els consells medievals que recullen alguns tractats de l’època.

Per exemple, aquell que aconsella agafar calç, embolicar-la en un drap i posar-la a coure amb aigua, barrejar-la amb arsènic, tornar a embolicar i tornar a coure. Diu que després de filtrar i assecar, cal aplicar la mescla amb oli de roses com si fos un ungüent, i posar allà on hi hagi cabell, que caurà de seguida. Em pregunto si també la carn, però no vull fer l’experiment.

Una altra recepta per a la, diguem-ne, depilació medieval era sucar la pell amb sang de ratpenat, o llet de gossa, o cervells de ratpenat barrejats amb llet materna. Aquesta recepta, més que por fa fàstic, però alguna cosa es va avançar.

Les pinces de tots els materials i grandàries ha estat presents entre nosaltres des de que els temps és temps. Fins i tot hi ha qui diu que a les cavernes ja hi havia moments dedicats a arrencar pèls. Qui ho diria! El cert és que si mirem imatges de pintures rupestres, sí que veurem pintat el pèl dels cavalls o d’altres animals, però els humans sempre semblen icones de lavabo.

En la història de la pintura, que ve a ser una successió d’imatges sobre la bellesa en diferents moments, és estrany veure pèls en els cossos. No sembla que ens haguem parat a pensar com s’ho feien fa segles per aparèixer en un quadre amb la pell com un nadó. Totes les venus de l’art, o els frescos de Miquel Àngel, semblen trets d’una incubadora, i això ha de ser una proesa en l’època anterior al làser o a la cera. Cal arribar a l’impressionisme, almenys pel que jo conec, per a veure pèls sense afaitar, però sembla que eren més aviat unes foteses intel·lectuals.

Tanmateix, les coses poden canviar, fins i tot en la depilació. Els últims anys, han aparegut nous impressionistes, en aquest cas fora de l’art més intel·lectual, com American Apparel. Són un dels fabricants més grans del món de roba, que van encetar una línia de maniquins amb pèls al, diguem-ne, cos.

En paral·lel a aquesta història de maniquins, cada vegada més models i persones anònimes apareixen sense depilar en moments públics, sigui en els mitjans de comunicació o en les xarxes socials. Es tracta, sense dubtes, d’un remei infal·lible i indolor, encara que deu costar acostumar-se als resultats.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre