Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Posar ordre a la felicitat

  • Lorena Metaute
Actualitzada 02/11/2016 a les 15:06
El desordre no és un defecte és el resultat de la incapacitat de prendre decisions quan toca. Reconèixer què volem i què ens sobra. Aquesta somatització en l’espai que habitem ha fet que proliferin tècniques per endreçar la casa, és a dir, la nostra vida. També ha portat fins a Lleida els professionals de l’ordre, que ja fa anys que existeixen als EUA.
Posar ordre a la felicitat

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Posar ordre a la felicitat

Tatiana Vila
Posar ordre a la felicitat 9

Posar ordre a la felicitat

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©Galeria de fotografies del reportatge del Lectura

Tatiana Vila
Es fa costa amunt, sí, però un cop ja has passat dos o tres hores fent-ho, obres la porta i ho veus tot allí, tan ben posat, que és inevitable sentir plaer, una satisfacció tan gran que fins i tot sembla que t’eixampla els pulmons. Amb l’armari ben organitzat, un respira millor. Fa de mal dir, o reconèixer, quan t’has passat la setmana anterior queixant-te perquè hauries de dedicar el matí de diumenge vinent a fer el canvi d’armari, però al final, quan ja està tot organitzat, se sent la pau. Això té una explicació psicològica i emocional. La mateixa que porta algunes persones a canviar de lloc els mobles de la casa o a netejar, fins i tot de manera compulsiva, quan estan angoixades o preocupades. “L’ordre o el desordre de l’espai en el qual habitem és un reflex de la nostra vida interior. Es podria resumir que l’ordre va directament relacionat amb la capacitat de prendre decisions. Què volem, què necessitem i què ens sobra” a casa, però també a la nostra vida, explica la María Gallay, la primera professional de l’ordre que va haver a Espanya (vegeu l’entrevista). És per això que les habitacions dels infants i els adolescents acostumen a estar sempre desendreçades, perquè encara no han passat pel procés de saber què volen a la vida.

Posar ordre a la felicitat
Clica a la imatge per veure la galeria de fotos sencera
Una nova professió
Tot i que el canvi d’armaris és una tasca cíclica, poden fer-la més lleugera aquesta tardor contractant els serveis d’una organitzadora professional. És una d’aquelles professions que als Estats Units existeix des de fa anys i panys però que tot just es comença a implantar ara a Espanya, arran del best-seller de la guru de l’ordre, la japonesa Marie Kondo. El seu llibre La màgia de l’ordre ha venut més de cinc milions d’exemplars al món i s’ha traduït a 40 idiomes. El seu sistema d’organització KonMari es basa en lligar l’ordre de casa amb l’equilibri interior de les persones que l’habiten i proposa tractar els objectes com si tinguessin ànima. “És un sistema inspirat en la cultura japonesa. Han vingut clients desesperats perquè havien començat a fer el mètode KonMari i solament havien aconseguit més caos encara”, diu María Gallay. Es refereix a la proposta de la japonesa d’atacar la casa sencera per posar-hi ordre de cop a tot. Tant la María Gallay com la Cloti Martínez, organitzadora professional de Barcelona que tot just acaba de publicar el llibre ReorganizArte, alerten del perill de no ser realistes i fixar-se objectius que no podem assumir. És a dir, si tenim una hora, més val proposar-se endreçar un calaix que no pas aventurar-se a fer tot l’armari. És fonamental que al final de la tasca d’endreçar un se senti feliç i content. Si ens queden més coses pel mig de les que teníem al principi, serà angoixant i contraproduent. De la maeixa manera que necessitem l’ajuda de professionals per afrontar situacions que ens desborden a la vida, per un preu que oscil·la entre 20 i 50 euros l’hora, podem deixar momentàniament l’organització del caos en mans d’una professional de l’ordre. Majoritàriament, són dones, tot i que a Barcelona sempre es reivindica l’Albert Andrés d’Organizarse.es.
Tot i que copiem els nostres pares i pleguem les tovalloles igual, per exemple, tots tenim la nostra singularitat
A Lleida no hi ha (encara) ningú que es dediqui a establir sistemes d’organització a casa o a l’empresa, però sí als armaris. L’assessora d’imatge personal Zuleika Rodríguez treballa per a clients que volen optimitzar temps i diners i tenir aquella roba que realment necessiten. “La imatge és important, però és secundària. És a dir, no ens ha de treure molt temps del nostre dia a dia, per això és important tenir una bona organització i previsió del que tenim a l’armari.” Com passa amb l’organització de la casa, la Zuleika explica que “cada armari és un món. Hi ha tantes maneres d’organitzar un armari com tipus de persones. Per això és important mantenir una entrevista prèvia amb la clienta per tal d’esbrinar el que li va millor. Jo sempre dic que ens fan coneixedores de les intimitats, de les pors i debilitats”. Els armaris parlen de la nostra manera de ser.

Posar ordre a la felicitat
Clica a la imatge per veure la galeria de fotos sencera
Canvi d’armaris, sí o no?
La Zuleika ho té clar. El fons d’armari s’hauria de fer cada temporada però s’hauria de fer un manteniment setmanal. Sí, han llegit bé: setmanal. “Hi ha poca gent que tingui l’espai com per tenir un armari d’estiu i un d’hivern”, diu, i continua, “per això diria que ens cal fer el canvi d’armaris. Però no se’ns ha de fer costa amunt si hem anat fent un manteniment”.
Acumulem per la dificultat de desprendre’ns del nostre passat i la por al futur. La inseguretat ens porta a guardar “per si de cas”
Ningú ens ensenya a ordenar, no hi ha una cultura de l’ordre. Per això imitem el que hem vist fer a casa, un sistema que sovint hem qüestionat d’adolescents. La Cloti Martínez diu al seu llibre que “l’organització d’espais i l’ordre, tot i que es poden extrapolar generalitzacions, (i passa de generació en generació, com passa amb com dobleguem els llençols i les tovalloles) és quelcom molt personal i individualitzat [sic]. El que val per a mi no  té per què ser-te útil a tu”. Precisament, la Zuleika ens explica que hi ha hagut famílies que l’han contractat per treballar amb les seves filles adolescents. “És un moment de canvis, d’indecisions i pot ser útil l’assessorament d’imatge i que una professional estructuri la roba de l’armari. Tots sabem que a l’adolescència ens és difícil posar-nos d’acord amb els nostres pares, però si t’ho diu algú de fora, i més si és un professional del sector, t’ho escoltes de diferent manera”, explica. Quina és la clau per tenir ben organitzat l’armari? “No acumular per si de cas i tenir diferents codis de vestuari: feina, esport i oci diürn i nocturn”, finalitza la Zuleika.

Posar ordre a la felicitat
Clica a la imatge per veure la galeria de fotos sencera
Viure en el minimalisme
L’ordre, lligat a la capacitat de prendre decisions i descartar tot allò que no ens fa feliç, ha creat una manera de viure al Japó: el minimalisme. Es tracta de persones, generalment amb un alt poder adquisitiu, que no acumulen i es queden amb el que realment necessiten. Així, n’hi ha que viuen amb el que cap en un sol armari. Defensen que tenint el mínim inverteixen menys temps i diners a comprar, a seguir tendències, i, en conseqüència, tenen més temps i diners per gaudir amb els amics, la família i viatjar. Una filosofia de vida inspirada en el budisme que implica un alt coneixement de si mateix.
 
Claus per posar ordre
  • Decidir-se: Encara que pugui semblar poca cosa, prendre la decisió d’endreçar i organitzar la teva casa, una habitació o un calaix ja és molt important. Endreçar el teu entorn és el primer pas per posar ordre a la teva vida i no tothom està preparat. Un se n’adona que no és el moment idoni perquè s’entreté i es deté davant de cada cosa, essent incapaç de decidir si se n’ha de desprendre.
  • Eliminar: El primer pas, abans d’endreçar i organitzar qualsevol espai és eliminar. S’ha d’entendre l’acció d’eliminar en positiu. Pensem en el que ens volem quedar, no en el que rebutgem. Per facilitar-ho, es pot començar per allò que ens importa menys.
  • Classificar: Tant si parlem de la roba de l’armari com de qualsevol espai. Les professionals de l’ordre proposen fer tres munts: el que no volem, el que volem i les indecisions. Posposem les decisions difícils per al final i si no ho veiem clar podem fer una caixa amb els pendents.
  • Organitzar: Endreçar no és el mateix que organitzar. Cadascú té unes rutines, una manera de ser i de pensar. Per això els sistemes d’organització perfectes són els que resulten efectius a cadascú. Ens ha d’estalviar temps (tant per trobar les coses com per mantenir-les endreçades).
  • Manteniment: Per no acumular, pregunta’t si allò que vols guardar té utilitat a la teva vida. Si aquell objecte et fa feliç o t’agrada mirar-lo. Les coses ocupen espai i tenen un pes físic i anímic, sentimental, mental i espiritual.
 
MariaMaría Gallay
Organitzadora professional

“L’ordre és universal, però l’organització parla idiomes”

De petita jugava a endreçar i d’adolescent no podia evitar organitzar el caos de les habitacions de les seves amigues. La María Gallay, una argentina amb arrels lleidatanes que viu a Madrid, és organitzadora professional.

Qui necessita una organitzadora professional? Molta gent! Parelles que es divorcien i volen que algú els organitzi el repartiment de les coses. Famílies que es muden, una oportunitat per fer net i començar de nou, psicòlegs i psiquiatres em contracten per posar ordre a cases de pacients amb síndrome de Diògenes, per posar-te alguns exemples.

Actualment sembla que és una professió de moda, com i quan va començar vostè? Jo vaig fer Publicitat i m’hi vaig dedicar fins que vaig ser mare, quan vaig decidir buscar una feina que m’ajudés a conciliar. Una amiga em va explicar que a Nova York hi havia organitzadors professionals i quan em vaig posar a investigar em vaig emocionar: era jo! Aleshores no existien a Espanya i tota la formació la vaig fer online als EUA. Ara mateix hi ha uns 40 organitzadors professionals, existeix l’Associació d’Organitzadors Professionals Espanyola (AOPE) i cada dia rebo trucades de gent que s’hi vol dedicar.

D’on li ve el seu gust per l’ordre? O en diria obsessió? Endreçar i organitzar em relaxa, tot i que puc estar en un espai desendreçat, poc temps, per això! Diria que em ve dels meus avis materns. Érem molts a casa i això requeria un bon sistema d’organització. Els diumenges feien dinars familiars amb més de 30 persones. L’avi desava les cadires penjades al sostre del porxo, una tècnica que he descobert després que és pròpia dels amish.

Cada cultura té el seu concepte i tècniques d’ordre? Tot i que la universalitat de l’ordre resideix que ha de ser efectiu i fer que les coses treballin per a tu i no a la inversa, el sistema organitzatiu va subjecte a la funcionalitat i aquesta depèn també en part dels costums i la cultura. L’ordre és universal però l’organització parla idiomes.
Temes relacionats
Comenta el contingut

Més informació

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre