Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

El rebost dels pobles petits

  • Lorena Metaute
Actualitzada 10/01/2017 a les 10:56
Són petites però fan una gran feina. La botiga del poble és un punt de trobada per als veïns i d’informació turística per als visitants. La seva funció social entela a vegades la seva tasca comercial. Algunes segueixen obertes més per oferir un servei públic als seus veïns que per la rendibilitat del negoci, sobretot per aquells habitants que ho tenen difícil per agafar el cotxe per anar a comprar a la capital. Anem de botigues a pobles de menys de 1.000 habitants. 
Botigues que fan poble

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Botigues que fan poble

La setmana del pont de la Puríssima a la Dolors de ca d’Antema de la Plana, un nucli de 60 habitants de la Torre de Capdella, li treu fum el WhatsApp. “Els veïns que tenen aquí la segona residència i vénen per vacances i caps de setmana fan la llista de la compra per correu electrònic o WhatsApp i així quan arriben divendres ja els ho tinc preparat”, explica la  mestressa de l’única botiga del poble, que dóna servei a molts nuclis de la Vall Fosca com ara a Castell, on tan sols hi viu una noia jove, Beranui, on viuen quatre veïns; o a Estavill, on recentment s’ha establert una família amb dos nens. La  Dolors, fins i tot, guarda les claus d’alguns veïns de caps de setmana “per si hi ha una urgència. També perquè amb la confiança que ens tenim, que som com una família, a l’hivern m’atanso a encendre’ls la calefacció perquè quan arribin divendres no es congelin”, diu.
Els veïns de cap de setmana fan la llista de la compra per correu electrònic i WhatsApp i la Dolors els ho prepara per divendres
La Dolors reivindica la funció social de les botigues de pobles petits. “Si no fos per nosaltres, hi hauria molts pobles en els quals no hi hauria ningú amb la porta oberta per rebre forasters i la gent gran dels nuclis petits, que no pot agafar el cotxe, no podrien ni menjar pa del dia”, constata la Dolors, que ha heretat de la seva sogra el títol de mestressa. La família de la Dolors va obrir una segona botiga a la Pobleta. Les botigues als pobles de menys de 1.000 habitants fan un gran servei comunitari i tant la Dolors, com la Maria de ca la Domenica, l’única botiga que queda a Aspa, un poble de 200 habitants de la comarca del Segrià, coincideixen que “si estem oberts és per fer poble i sobretot per la gent gran i aquells que necessiten alguna cosa d’urgència i no volen anar a Lleida”. Aspa està a 15 minuts en cotxe de la capital de Ponent,  cosa que dóna més mèrit, encara, a la família de la Maria que combina la botiga amb les olives. La gent d’Aspa s’ha acostumat a anar a comprar de tot a Lleida. Tot excepte el pa. En una paret de la botiga, la Maria té penjat un llistat escrit a mà de totes les cases del poble que són sòcies de la cooperativa de pa d’Artesa de Lleida, a 10 minuts d’Aspa. “Si volen tenir pa del dia ens l’han de reservar un dia abans perquè es produeix sota demanda”, explica mentre li dóna la barra al Joan, un senyor que ve esperitat perquè s’ha de fer encara l’entrepà per anar a collir olives. 
Venen des de fruita, carn i peix fins a la premsa diària i regals, fan de forn i pastisseria i, si cal, també de conserges del poble
repor botigues

Els productes que s’han venut a ca la Domenica sempre han anat lligats al món rural i han evolucionat al mateix ritme. Ens ho explicarà la Pepita que va portar la botiga durant 65 anys i que ara tan sols baixa a saludar algun client de tant en tant. “Pepita! Baixi, si us plau”, crida la Maria al peu de l’escala després de fer sonar un timbre intern. Si van a Aspa no trobaran ca la Domenica sense preguntar. No hi ha cap cartell que indiqui que traspassant la porta del davant de l’església, a tocar de la plaça de la casa de la Vila, hi ha l’única botiga del poble des de fa 15 anys. “Quan jo vaig agafar el relleu a la Domenica aquí es venien cistells, sogues, sillons... Tot el que es necessitava per fer la collita i poder beure aigua fresca al camp. Els cigrons i les mongetes les veníem a granel i podies trobar fil i agulla, espelmes o guarniment del bestiar... el que fos. Teníem de tot. La cosa va canviar amb l’arribada del tractor. La modernització ho va canviar tot. També el cotxe, que va fer més habitual anar a comprar a pobles més grans”, diu la Pepita que ens pregunta si sabem el que són les unces i els rals. “Aquí es parlava així, en unces i rals, res d’euros!”, diu amb melangia.

repor pobles lectura
ASPA. La Francesca fa la compra a ca la Domenica per al seu germà, que viu sol a Aspa, un cop a la setmana. Ella viu a Bell-lloc amb el Miquel, el seu marit.

La Pepita, que quan parla del que era la botiga fa 50 anys sembla recuperar les forces i utilitza la mangala més perfer escarafalls dels temps actuals que per mantenir-se dempeus, té la definició perfecta per a les botigues de pobles petits: “som botigues d’urgències, per si algú s’oblida alguna cosa no haver d’anar a Lleida però abans les dones venien tres i quatre vegades al dia a comprar”. 
“Botigues d’urgències”, així defineix la Pepita de ca la Domenica les botigues com la seva, en pobles de menys de 1.000 habitants
La Pepita explica que la senyora Domenica seia al peu d’escala durant l’hora de la migdiada per si a alguna dona li calia una mica de fil per cosir. “Això era massa, però el que jo sí que he fet i la Maria també fa és baixar a obrir si algú necessita alguna cosa urgent.” La Pepita ens parla de l’època en què no hi havia neveres a les cases i es comprava al moment. Això contribuïa que la botiga fos un punt de trobada habitual dels veïns, un punt d’informació calent, tant com el bar. “Érem més parents”, explica la Pepita, “ara els joves van més a la seva”. Tot i que evolucionat, la botiga del poble continua essent un espai per fer petar la xerrada i saber l’estat general de cada casa. La Dolors de ca d’Antema apunta que el moment en quèhi ha més gent comprant i parlant és a la sortida d’estudi dels nens.
El despoblament dels anys 80 va ser l’últim gran canvi de les botigues de poble, després de la modernització del camp
repor pobles lectura
PEPITA. La Pepita va portar la botiga de ca la Domenica durant 65 anys. Ara ha deixat el relleu a la Maria, la seva jove.

ca la Susana, una de les dos botigues de Castelldans, un poble de 980 habitants de les Garrigues, en canvi, l’hora punta és al matí, “després que les dones hagin fet el cafè amb llet al bar”, diu la Susana, que fa dos anys van obrir el negoci que és gairebé una botiga a la carta. “Les veïnes m’encarreguen el que volen que els porti de Lleida. Per exemple, aquí no em surt a compte tenir menjar de gat, però quan m’ho demana la Rosa Mari, li porto”, explica la Susana, que afegeix que si fos per ella portaria altres productes per vendre “però no vens el que vols sinó el que la gent del poble necessita”. En aquest sentit, assegura que el que més ven és verdura, formatge tallat, pernil dolç, coca-coles i cerveses. “I els ous han de ser locals, si no són els de Vilella-Farias de Castelldans, aquí no els volen”, diu rient. Un exemple més de la polivalència de les botigues de poble és el nom que apareix a la porta de ca la Susana: Merceria.
En alguns pobles, com a Castelldans, hi ha dos botigues. Procuren oferir productes diferents i no fer-se competència
repor pobles lectura
PRODUCTES.
La Susana diu que ven el que necessiten els veïns, més que el que ella voldria vendre.

Abans que la botiga de l’Òscar i la Susana hi havia hagut una perruqueria que tampoc va considerar necessari retirar el vinil de l’antiga botiga de fils i roba. “En realitat, si vols, també te’n puc vendre de fil i roba”, diu la Susana traient-li importància al cartell. A Castelldans hi ha una altra botiga, del Josep Lluís Bernaus (que gestiona també el Café Europa) i el vedat del poble té un local on ven productes més propis de supermercat, regals i tabac. Va assumir l’estanc del poble un cop la seva tieta es va jubilar. En un sol local hi ha tabac, productes de neteja, regals, papereria i des de fa un any productes d’armeria per als caçadors, que en són molts a la zona. Tant el Josep Lluís com la Susana expliquen que es posen d’acord per no fer-se competència els uns als altres sinó, sempre que puguin, fer poble.

repor pobles lectura
AUTOOCUPACIÓ. La Susana i l’Òscar van obrir la botiga fa dos anys com una sortida de l’atur.
 
ACCIONS DE GOVERN
Elaboren un cens per saber les singularitats comercials

Les botigues dels pobles petits reivindiquen la seva funció social i servei a la comunitat, tot i que ho fan a títol individual. En l’actualitat no hi ha una associació de comerciants de botigues “úniques” a Catalunya que lluiti pel reconeixement de la seva singularitat, però el Govern sí que treballa en l’elaboració d’un cens amb el qual preveu fer un pla d’actuació que reconegui el seu paper integrador social en el conjunt del teixit comercial del país. Està previst acabar el cens al gener i fer després un pla d’actuació al 2017. Més propera està l’entrada a tramitació Parlamentària de la nova Llei de Comerç de Catalunya que recull excepcions horàries per a les botigues de pobles de menys de 5.000 habitants. Des del departament d’Empresa i Coneixement expliquen que el text de la nova llei preveu que en aquest cas, i sempre que el local comercial no faci més de 150 metres quadrats, els botiguers tindran llibertat horària. Es tracta d’una constatació sobre paper del que ha passat tota la vida a les botigues de poble. “Vivim a la mateixa casa, si es descuiden alguna cosa, truquen i baixem a obrir”, diu la Dolors de ca d’Antema.
 
APUNTS
  • Únic local obert: Les botigues dels pobles de menys de 1.000 habitants acostumen a ser l’únic local comercial obert, tot i que és comú que comparteixin el títol amb el bar del poble. No sempre. A la Plana, per exemple, la Dolors explica que fins que fa poc va obrir la casa rural Casa Teresina, no tenien servei de cafeteria. 
  • Ubicació: Generalment, s’ubiquen a la planta baixa de la casa familiar. Allà on la van obrir quatre o cinc generacions abans. 
  • Horaris: Tot i que la futura Llei del Comerç de Catalunya els atorgaria l’excepcionalitat horària a partir del 2017, de fet, sempre  han tingut un horari obert. A l’estar situades a la mateixa casa familiar, els clients no han dubtat mai a trucar a la porta perquè les mestresses baixessin a vendre’ls allò que se’ls havia oblidat en horari comercial. 
  • Informació turística: Molts botiguers de pobles de menys de 5.000 habitants fan d’agents turístics i responen a la típica pregunta dels visitants: “Què podem fer per aquí?”.  
Temes relacionats
Comenta el contingut

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre