Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

L'efecte papallona de casa nostra

  • LORENA METAUTE
Actualitzada 01/03/2017 a les 15:55
“Per què el qui pot no fa res per evitar el drama dels refugiats?” Segur que hem dit això o ho hem escoltat veient les imatges dels camps de refugiats de Síria, on fa sis anys que estan en guerra. Un grup de catalans van anar més enllà de la indignació i van passar a l’acció creant la campanya Casa Nostra, Casa Vostra a la qual ens atansem en aquest reportatge.
a traïció. L’Eko Camp va ser desallotjat de nit per agafar desprevingudes les famílies refugiades.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© EKO CAMP. La Lara Costafreda amb dos nens al camp de refugiats d'Eko Camp durant la seva primera visita

La injustícia fa rebel·lar-se als éssers humans i els porta a l’acció. Si més no, així hauria de ser, encara que hi ha qui s’ha deshumanitzat tant que es queda immòbil i allí parat impedeix que flueixi la justícia. En el primer grup hi ha la il·lustradora lleidatana de Llardecans, Lara Costafreda, que l’estiu passat, veient la crisi dels refugiats sirians va seguir l’impuls d’agafar el primer avió per viatjar a l’Eko Camp, a Idomeni, Grècia, on més de 18.000 persones, la majoria dones i nens, sobrevivien en tendes de campanya a l’espera que Europa obrís fronteres i els acollís. “El grup Txarango, que conec bé, hi havien anat abans i a l’explicar-me la situació, el Ruben Wagenberg i jo hi vam fer cap per fer uns tallers artístics amb els nens i ser-hi pel que poguéssim ajudar”, explica la Lara.

Allí van conèixer altres catalans que havien seguit el mateix impuls i es trobaven al camp emetent programes de ràdio o gravant programes denúncia per a televisió. Al tornar a Catalunya, van seguir en contacte i organitzaven, cadascú per la seva banda però mantenint informats la resta, accions per mantenir viva l’actualitat del drama dels refugiats i crear una massa crítica en la societat. Encara amb la ressaca del que havia vist a Eko Camp, va succeir el desallotjament i trasllat dels refugiats a Vasilika i la Lara, amb altres catalans, van tornar a marxar a ajudar. El nou emplaçament era un camp militar, amb forta presència militar de guàrdies i reixes arreu que impedien l’entrada d’estrangers. “Els nens ens van fer un forat al terra per sota de la tanca per colar-nos a l’interior”, recorda. Era ple estiu, el termòmetre es disparava i els refugiats, sirians i afgans principalment, subjectes a racionament, es deshidrataven, de forma que els catalans van començar a demanar diners, entre d’altres, per comprar-los aigua. “Un cop convius i coneixes en primera persona els protagonistes d’aquest drama no pots no fer res”, diu la Lara. Així que de nou a Catalunya va impulsar la campanya Casa Nostra Casa Vostra. “He fet una parada professional per poder dedicar-me en cos i ànima a la campanya”, que treballa per tots els migrants, “els que volem acollir i que el Govern s’ha compromès a acollir, i els que ja estan aquí, que han arribat de manera il·legal, per vetllar pels seus drets i que puguin tenir una vida digna”, explica la Lara.

a traïció. L

La campanya promou un manifest, Que Catalunya sigui terra d’acollida, per pressionar el Govern a prendre mesures en pro dels refugiats. De moment compta amb més de 34.000 signants. El proper 18 de febrer hi ha l’acte de final de campanya, una manifestació a Barcelona, que s’espera que sigui multitudinària. “Ens hem reunit amb grups parlamentaris i estan receptius però si veuen que la ciutadania no es mobilitza, si creuen que no els ha de donar vots, no mouran ni un dit.” Així de clar parla la Lara, que encara que està contenta perquè s’està fent alguna cosa, tem que al final, si no hi ha voluntat política, no serveixi de res. No serviria de res que desenes de músics s’hagin reunit per la causa a gravar una versió del Mediterráneo de Joan Manel Serrat, i que es podrà escoltar al concert de l’11 de febrer al Palau Sant Jordi en el qual artistes com Lluís Llach, la Fura dels Baus, Manolo García, Amaral o Txarango cantaran per recaptar fons que es distribuiran entre les entitats que treballen per la dignitat dels refugiats. I després del 18 de febrer... què? La xarxa amb més de 300 voluntaris i que es sosté amb donacions, no necessàriament econòmiques (Google els ha cedit espais de publicitat a través d’espònsors i hi ha escoles de Barcelona), finalitzarà la seva tasca al febrer, quan es tancarà la campanya i es lliuraran les signatures al Parlament i s’espera que “el Govern respongui a la mobilització ciutadana. L’Estat ha bloquejat l’acollida perquè vol. Que milers de persones visquin dignament depén simplement que un o dos polítics posin la seva signatura per desbloquejar l’acollida dels 17.000 refugiats que es va comprometre a la UE. El Govern diu que no pot fer res, però pot millorar la situació dels que ja estan aquí”, finalitza la Lara.

a traïció. L


a traïció. L


a traïció. L
 

com hi podem col·laborar?
  • Samarretes: Paula Bonet, Catalina Estrada, Maria Herreros, Marina Capdevila, Amaia Arrazola i Cinta Vidal han creat samarretes per a la campanya, promocionades per actors com la lleidatana Aida Flix.
  • Difusió: Fent difusió de la campanya a qualsevol nivell, si és en xarxes, amb l’etiqueta #volemacollir. També es poden proposar actes locals a través de la web www.casanostracasavostra.cat.
  • Manifest: Signant el manifest que portaran al Parlament i que podeu trobar a la web de la campanya.
  • Concert: Comprant l’entrada al concert de l’11 de febrer al Palau Sant Jordi que es pot adquirir a la web de www.casanostracasavostra.cat.
  • Donatiu: Fent una transferència bancària a ES29 1491 0001 2130 0007 0485.
Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre