Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

La crida de la terra

  • LORENA METAUTE
Actualitzada 24/05/2017 a les 16:21
A tots ens crida la terra, però solament alguns segueixen la invitació a treballar-la, a connectar-se amb les normes bàsiques de la vida. Des de fa uns anys, proliferen els horts urbans a Lleida i, actualment, se’n poden reconèixer diferents modalitats: els de balcó, les parcel·les de lloguer a l’Horta, els horts escolars, els de residències i, fins i tot, les escoles d’hort terapèutic.
gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

SEGRE
gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

SEGRE
gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

SEGRE
gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

SEGRE
gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

SEGRE
gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

SEGRE
gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

SEGRE
gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

SEGRE
gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

SEGRE
gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.

SEGRE

Treballar amb les mans aporta benestar físic i mental. Els treballs manuals van lligats a la creativitat i aquesta és inseparable del reforç d’autoestima que suposa veure el fruit d’un esforç. Aquestes afirmacions són el punt de trobada dels protagonistes d’aquest reportatge dedicat a l’horticultura urbana. En els darrers deu anys, han proliferat els urbanites interessats a plantar, fer créixer i menjar-se les seues pròpies hortalisses. Responent a la demanda ciutadana, l’any 2011, l’ajuntament de Lleida va posar en marxa els Horts Familiars de Rufea. Un total de 119 parcel·les de 100 metres quadrats que es lloguen per 150 euros l’any (consum d’aigua a part).

gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.La Gemma Montagut va ser la primera a apuntar-se al sorteig dels horts de Rufea ara fa sis anys. “Fins ara, que he canviat de parcel·la perquè n’he agafat dos, una per a mi i una altra per a la meua filla, tenia la número u. La foto que va sortir a la premsa de la inauguració dels horts era la del meu, que aleshores era l’únic que tenia instal·lat el reg gota a gota”, explica la Gemma, una mestra jubilada, filla de pagesos, a la qual no havien deixat treballar la terra mai, ja que preferien que fes carrera, i que tan bon punt es va jubilar va seguir la crida de la terra.

La Gemma va pràcticament cada dia a l’hort on ara està collint albergínies, enciams, bledes, cebes, mongetes i maduixes, entre moltes altres coses, ja que 200 metres quadrats donen per a molt. “Venir aquí és fer salut. Durant una època de la meua vida, en què vaig estar malalta, era l’única cosa que va evitar que m’aïllés i m’enfonsés. Fer hort et manté atent; quan ets aquí, no penses en res més que el que estàs fent”, explica. Al seu hort hi ha uns rosers meravellosos i altres flors i plantes aromàtiques que fan una doble funció: decorativa i lluiten contra plagues. També té elements que criden l’atenció pel fet de ser discordants amb l’espai. “Les ampolles de plàstic plantades en un ferro de cap per avall són per espantar els talps, ja que n’hi ha molts i fan malbé l’hort”, explica mentre cull les faves.

gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.
JOSEP. Dirigint-se a desar les eines a l'espai comú

Els horts de Rufea conviuen a Lleida amb els del Punt Eco, que van crear i gestionen la Núria i el Marc. Es tracta d’un servei privat de lloguer d’horts a la partida de Fontanet, i també es fan càrrec dels horts familiars de Pardinyes. En el cas de les parcel·les del Punt Eco, són de 25 o 50 metres quadrats i es paguen mensualment: 27 i 45,50 euros. La diferència de preu entre les dos modalitats, la municipal i la privada, s’explica pel nivell d’acompanyament professional que obtenen els hortolans. “Per a mi, el Punt Eco és comoditat i tranquil·litat. Ells et preparen la terra quan comences i et fan un acompanyament. Fan cursos i t’assessoren. T’ho faciliten tot: el reg, les eines...” Ho explica el Josep Charco, que fa quatre anys que treballa la seua parcel·la de 25 metres quadrats a la partida de Fontanet. Tot i que assegura que va sobre la marxa i no pateix gaire, tres dies a la setmana de feina no els hi treu ningú. Sempre que pot, s’hi desplaça amb bicicleta i s’entreté parlant amb els veïns hortolans. “Tinc uns companys que tenen molta experiència i em beneficio tant dels seus coneixements com del que planten per a la lluita biològica. El meu hort no ha patit cap plaga, de moment”, explica mentre saluda la Paquita, que, tot i que porta el braç en cabestrell, fa feina durant tot el matí que passem amb el Josep. Mentre cull els pèsols, el Josep ens convida a comprovar per què val la pena dedicar dos hores diàries al cultiu dels aliments per a l’autoconsum. “Són dolços, suaus... Has tastat mai pèsols tan bons com aquests? Doncs passa amb tot el que creix a l’hort”, sentencia. Per al Josep, el més important de l’hort és que “és un mirall que t’ajuda a parar. No pots actuar a l’hort com ho fas en el teu dia a dia, on fas mil coses alhora. Aquí has de rebaixar el ritme, decidir què fas i dedicar-t’hi amb tots els sentits”.

gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.
GEMMA. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats

La Marta Buira, que fa dos anys que té una parcel·la a Rufea, és el que més valora de fer hort: la desconnexió. Va començar a plantar al balcó de casa i fa dos anys que es va engrescar a fer el salt a l’Horta de Lleida. “N’hi ha que van al gimnàs, però el meu hobby és l’hort”, ens explica després de col·locar-se el barret i mentre es posa crema de protecció solar. Aquests dos elements són tan bàsics com els guanys, una paleta plantadora, un rastell per retirar les males herbes o una aixada. El dia que la visitem, la Marta està arrancant les pastanagues. No li han crescut bé i no sap si és perquè no ha respectat la distància entre cultius o si les va plantar amb mala lluna. Quan va començar, explica que no tenia ni idea de res, i que la seua principal font d’informació són els hortolans veterans, com per exemple la Gemma, que abans de marxar s’atansa a la parcel·la de la Marta per contrastar opinions.

gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.
TERRASSES QUE ALIMENTEN. La Fer a la seua terrassa, on planta hortalisses i plantes aromàtiques i medicinals

Tot i els períodes de prova i experimentació, els errors i els encerts, la Marta ja fa dos anys que solament va al mercat a comprar fruita. “Ens mengem les hortalisses de l’hort seguint la temporalitat, la qual cosa et dóna també una altra visió de la cuina i la cultura popular”, assegura. Per aquest rerefons pedagògic, en el sentit de coneixement i creixement personal i social, moltes escoles de Lleida compten amb un hort, que treballen els alumnes per aprendre qüestions que poden resultar difícils d’entendre a l’aula. El José és un dels quatre mestres que fan el taller d’hort de l’escola Frederic Godàs, que compta amb un dels horts més antics dels centres de la ciutat, iniciat l’any 1999. Els alumnes estan asseguts a l’ombra dels fruiters mentre atenen les explicacions del mestre i s’aixequen de cop quan el José dóna el tret de sortida a les tasques a fer. N’hi ha que planten maduixeres de Lleida, d’altres reguen amb regadora i la resta ho fa als arbres. En grups de quinze o divuit, sense saber-ho, els alumnes desenvolupen la seua autonomia, la seua identitat i interioritzen conceptes com el cicle de la vida, la importància del sòl, l’aigua i el sol, i conviuen amb els elements variables, l’atzar i l’anàlisi dels errors per convertir-los en oportunitats. A més, el claustre del Frederic Godàs ha sabut aportar valor solidari a l’hort. Per exemple, el darrer Sant Jordi van vendre carxofes i faves per recaptar diners per a Lleida pels Refugiats. Un altre tipus d’escola i d’alumnes és l’escola d’hort terapèutic que dirigeix la Núria del Punt Eco a la llar de Santa Teresita, a la qual va des de fa un any la M. Fernanda. “Ja feia temps que em motivava cultivar el meu propi menjar. Em fa il·lusió i és fàcil. Només cal seguir les instruccions de la Núria”, diu la M. Fernanda mentre anota al seu diari d’hort el que acaba de plantar. Parlem amb qui parlem, grans i petits, l’hort és observació, ciència, salut i diversió.

gemma. La Gemma Montagut, al seu hort de Rufea, que té 200 metres quadrats.
CONCENTRACIÓ. Els alumnes estan concentrats i motivats durant el taller d'hort que acostumen a fer amb els companys d'altres cursos. 

 

Per saber més
  • Millor època per plantar: A Lleida es pot plantar durant tot l’any, exceptuant els mesos de més fred: desembre i gener. Tot i això, dos de les millors èpoques per començar són la primavera i la tardor: abril, maig i juny, i setembre i octubre. 
  • Influència de la lluna: La lluna afecta el creixement d’algunes plantes, sobretot pel que fa a la germinació de les llavors. Per exemple, els alls s’han de plantar amb lluna nova, si no la terra expulsa les llavors. La tradició popular és plena de refranys i dites sobre els efectes de la lluna en l’agricultura, com “Bona anyada, si per Nadal és lluna plena”. 
  • Els errors més comuns dels hortolans principiants: Un dels errors més comuns és plantar massa juntes les verdures. En aquest cas, no creixen bé perquè els falta espai. Fins que no es coneixen les plantes, resulta difícil adonar-se de la importància de respectar els marcs de plantació. A tall d’exemple, podem dir que les tomaqueres s’han de plantar a 40 cm i els pebrots, a 50 cm. 
  • Si vol fer hort, no s’oblidi mai de...: Entrecavar bé la terra abans de plantar i posar força compost orgànic per nodrir-la. És tan important preparar la terra com tenir cura del manteniment i el reg de l’hort durant el procés de creixement. 
  • Material bàsic: Als horts de Rufea, cadascú porta les eines per treballar l’hort. En canvi, als horts gestionats pel Punt Eco, el lloguer de la parcel·la inclou les eines. Les bàsiques són uns guants, una paleta plantadora, una aixada i un rastell per treure les males herbes.
Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre