Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Els pastors també van a l'escola

  • AIDA LESAN
Actualitzada 18/07/2017 a les 16:11
La ramaderia és un dels oficis més antics i ha sigut un element imprescindible per conservar el paisatge i donar vida a la muntanya. Però, a causa de l’èxode rural i les dificultats per tirar endavant amb un model econòmic més enllà dels subsidis, moltes explotacions han hagut de plegar. Malgrat tot, des de fa anys, són molts els i les joves que s’interessen pel sector primari i veuen en l’ofici de pastor una sortida laboral i un model de vida arrelat a la terra.
Els pastors també van a l'escola

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Els pastors també van a l'escola

Els pastors també van a l'escola

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Els pastors també van a l'escola

gossos. Són els companys  imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gossos. Són els companys imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

EDUARD BALSELLS
gossos. Són els companys  imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gossos. Són els companys imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

EDUARD BALSELLS
gossos. Són els companys  imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gossos. Són els companys imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

EDUARD BALSELLS
gossos. Són els companys  imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gossos. Són els companys imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

EDUARD BALSELLS
gossos. Són els companys  imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© gossos. Són els companys imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

EDUARD BALSELLS
Els pastors també van a l'escola

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Els pastors també van a l'escola

Moltes cases de pagès es troben amb un fet comú: la manca de relleu generacional. Aquesta és una realitat ben estesa arreu del territori català. Si bé és cert que el món rural s’ha despoblat molt i el sector es troba força envellit, hi ha molts joves, tant de les zones rurals com urbanes, que aposten per l’ofici de pastor com una opció de futur. I hi aposten amb una mirada clara de canvi, empesos a viure d’una altra manera, però amb un objectiu comú: estimar la terra i dignificar l’ofici.

Qui ha ajudat a poder materialitzar el projecte de molts d’aquests pagesos emergents ha estat l’Escola de Pagesia i Activitat Pastoral –Escola de Pastors–, una iniciativa promoguda per l’Associació Rurbans, entitat sense ànim de lucre, amb el suport de l’empresa Montanyanes. L’Escola enguany arriba a la novena edició havent format ja 139 alumes. “Tot va començar l’any 2009 de la mà de la Vanesa Freixa, sense ella, la visionària i fundadora, aquest projecte no hauria estat possible”, ens explica la Laia Batalla, tècnica de Rurbans. Els inicis mai són fàcils, sovint t’has de fer un fart de picar pedra, fins que la cosa comença a ser viable; “els primers dos anys el projecte es va centrar en finques del Pallars, i és de cara al segon i tercer any que s’amplia i s’estén per altres comarques catalanes”.

Els pastors també van a lescola

L’Escola de Pastors es crea a imatge de l’escola de pastors d’Astúries (Picos de Europa) i de les escoles oficials del País Basc, Artzai Eskola i l’Escola de Pastors d’Iparralde. Però la de Catalunya, amb seu a Rialp, és única perquè “vol formar persones pastores vinculades a tot tipus de bestiar i, a més a més, ens adaptem al perfil dels alumnes”, comenta Batalla. Tanmateix, l’altre punt diferencial n’és l’orientació agroecològica, “una pagesia que produeix ecològic, finques petites de talla humana en què es pugui ser viable més enllà dels subsidis i que, per tant, tanqui tot el cicle, pugui fer venda directa, treballi amb cooperació i tingui una mirada sensible cap al medi ambient”. Aquest nou model de pagesia que funciona a l’altre costat dels Pirineus és un referent per a l’Escola, “no volem dir que tothom hagi d’anar cap aquí, però creiem que és un nínxol necessari per al sector primari i creiem que és factible i que hi ha possibilitat de tirar endavant”.

És per aquest motiu que creuen que un primer pas decisiu és donar formació als joves en aquest àmbit.

Els pastors també van a lescola

“És important seleccionar bé els alumnes”, des dels inicis han rebut 379 sol·licituds per accedir a l’Escola. “Fem un doble procés de tria, volem persones que tirin endavant un projecte i que tinguin una veritable vocació”, diu Laia Batalla. Molts dels que passen per la formació vénen de zones urbanes i no tenen vinculacions directes amb l’ofici ni amb la vida a pagès, però, una cosa que la majoria comparteixen, vinguin d’on vinguin, és la motivació per encetar un nou projecte de vida. Enguany, un 77% dels alumnes treballava en el moment que se’l va seleccionar i apuntar-se a l’Escola ha representat l’inici d’aquest canvi. Ara, després de nou edicions a les espatlles, “comença a ser un projecte consolidat”, protagonitzat per persones amb il·lusió i capacitat de treball.

La Laura Montalvà, educadora de formació, va venir des del País Valencià fins al Pallars Sobirà buscant un lloc tranquil amb menys densitat de població. Per casualitats de la vida es va inscriure a l’Escola de Pastors i la van seleccionar. L’itinerari de la Laura ha estat una mica diferent al de la resta d’alumnes, per motius personals, i després d’haver finalitzat la formació teòrica intensiva de quatre mesos a Montenartró va haver de retardar les pràctiques. Tot i els entrebancs assenyala que va poder continuar el curs perquè “a l’Escola són molt flexibles i estan molt oberts a escoltar i a mirar de trobar solucions per a cada cas”.

gossos. Són els companys  imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

Una opció que s’ofereix és fer les pràctiques partides: dels quatre mesos de durada se’n poden fer dos en una finca i dos en una altra. La Laura va escollir per estrenar-se l’explotació Girola, una finca d’unes cent cabres pirinenques, raça en perill d’extinció. Amb seu a València d’Àneu, la gestionen el Pepe Rosell, el Joan Rosell i la Moni Balagué, i tots tres són els encarregats de fer el mentoratge de l’alumna. Ella és la tercera estudiant en pràctiques que passa per allí, i la valoració d’aquesta experiència per part del Pepe “és boníssima”. Assenyala que “sense oblidar que som els seus formadors, també som amics, s’estableix un relació, i un cop acabades les pràctiques ens agrada que tinguin la confiança de trucar perquè els aconsellem o recomanem”. I això la Laura també ho té clar, “he fet les pràctiques però també uns amics”. I és que són moltes les hores que es treballa colze a colze, “ningú compta el temps”, com diu Pepe. A trenc d’alba és l’hora de munyir, després cap a l’obrador a fer el formatge i el mató i tot seguit a pasturar, una feina amb moltes hores a l’aire lliure i contacte constant amb els animals.

El somni idíl·lic de la Laura és poder tenir un tros de terra i posar-hi set o vuit cabres i autoabastar-se amb el formatge que en tregui i combinar-ho amb la plantació d’herbes medicinals, un projecte petit i integral. “No crec en la pagesia com una explotació sinó com una forma de viure”, però també té clar que ha de buscar l’equilibri. Remarca que “és important l’Escola si volem canviar les coses”, i afegeix que “per a una persona que no ha tingut cap contacte amb la pagesia i que ni tan sols es coneix el territori el pas per l’escola és una bona manera d’aterrar”.

gossos. Són els companys  imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

L’Ovidi Arnedo, nascut a Igualada, és de la vuitena generació de l’Escola de Pastors. “Vaig entrar a l’Escola pensant que seria bufar i fer ampolles, i quan vaig acabar vaig veure que això era molt complicat, i que la millor opció, de moment, era posar-se a treballar per algú altre. Acabar el curs i muntar-t’ho pel teu compte és admirable, fa falta molt valor i tenir les coses molt clares”, comenta. Ell, com molts altres que han passat per l’escola, copsen una dificultat generalitzada, l’accés a les terres, igual que una pedra a la sabata.

gossos. Són els companys  imprescindibles per guiar qualsevol ramat.

Després de fer les pràctiques a Girola a la vora de l’Eduard Balsells, tot just fa dos mesos que treballa amb en Ramon Nus i la Montse, d’Estac, a la seva finca mixta de vaca bruna i ovella xisqueta, les dues races autòctones. L’Ovidi té clar que el pas per l’Escola ha estat un bon recurs, on ha adquirit eines per poder-se desenvolupar en aquest sector. Tot i així “l’Escola es queda curta quant a temps, ensenyar una feina com aquesta en només quatre mesos de pràctiques és complicat”, ressalta.

Resulta bona la frase que fa anar en Ramon: “L’ofici de pastor és una carrera de vida.” Els animals permeten que cada dia sigui diferent i cada dia aprens quelcom nou.

I essent conscient que queda molt per aprendre, Arnedo encara no té clar cap on tirarà. “El meu model seria treballar en cooperativa, amb altres socis”. Aquest plantejament li permetria poder compaginar l’ofici de pastor amb el de guia de muntanya i barrancs, feina que ha fet fins ara. Alhora, es planteja tenir més d’una explotació. “A Catalunya, la típica masia catalana tenia una mica de cada animal”, argumenta. El plantejament de tenir diversos focus d’acció és clar: “Com més potes tens, més difícil és caure.” De moment, però, té els peus posats a Estac, on es va nodrint dels anys d’experiència i el saber fer del Ramon i la Montse, així com també de la gent gran, dels pagesos que s’han dedicat a l’ofici tota la vida i que ara veuen en l’Escola una manera de salvar-lo.

 

Eduard Balsells

Membre de la xarxa de pastors i pastores de catalunya

Els pastors també van a lescolaL’Eduard Balsells fa deu anys que exerceix de pastor. Té un ramat de cabres i ovelles. És transhumant i, mentre els mesos d’estiu es mou per l’interior de Tarragona, a l’hivern porta el ramat a Sant Boi de Llobregat. Forma part de la Xarxa de Pastors i Pastores de Catalunya, un grup de gent que vetlla perquè l’ofici de pastor tiri endavant i que ha impulsat la plataforma Pasturem.cat per fer encara més visible aquest col·lectiu davant la societat. 

Com sorgeix aquesta iniciativa? Volíem donar-nos a conèixer i és per aquest motiu que vam crear la plataforma web, com un aparador. És una bona manera per difondre la tasca i revaloritzar aquesta feina antiga però també necessària

Qui hi ha al darrere? Som seixanta productors i productores d’arreu de Catalunya, gent que ha començat de zero i també altres que són fills i néts de pastors, i entre tots i per a tots la idea és vetllar i fer el que sigui possible per tirar endavant.

Què oferiu? Donar visibilitat a la nostra feina i també als nostres productes. Al web hi ha un mapa que permet localitzar-
nos i contactar amb nosaltres individualment. També oferim assessorament i formació professional, així com visites a les finques. 

Com es troba el sector avui dia? El futur no és gens esperançador, estem bastant en perill d’extinció i condemnats a desaparèixer, i així ho diuen les estadístiques. El constant abús burocràtic i normatiu al qual està sotmesa qualsevol activitat agrària i el menyspreu de la classe política no hi ajuden. Després hi ha altres factors com la dificultat dels més joves a l’accés a la terra i progressiu l’envelliment de la població activa que es dedica a produir  aliments, entre altres amenaces. En general tenim una situació força complicada.


 

gossos. Són els companys imprescindibles per guiar qualsevol ramat.A cel ras. Converses amb joves pastors
Laia de Ahumada (Pagès Editors) 

L’autora ha fet una transhumància per les vides de diferents joves que han passat per l’Escola de Pastors, per saber qui són i què els ha impulsat a dedicar-se a la feina de pastor. En el llibre es copsa tretze històries de vida diferents que segueixen un mateix eix vertebrador, l’impuls d’un ofici, malauradament molts cops menystingut, per part d’un jovent envalentit a tirar endavant aquest estil de vida.
 
L’Escola de Pastors de Catalunya en dades
  • On està situada: Les oficines es troben a Rialp i les classes teòriques es desenvolupen a Montenartró.
  • Durada del curs: Dos mesos de formació teòrica i quatre mesos de formació pràctica.
  • Titulació obtinguda: El curs té el reconeixement i l’homologació del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
  • Alumnes formats: 139 alumnes en 9 anys. El 58,9% es dedica a l’ofici professionalment.
  • Explotacions participants: 164 explotacions participants com a pagesos formadors d’aquests alumnes.
  • Allotjament: L’alumne té coberts durant tot el període del curs l’allotjament i la manutenció durant les hores lectives.
  • Delegacions: Reben el suport i l’ajuda del Consorci del Lluçanès, l’Associació la Gaiata (Anoia), l’Escola Agrària d’Amposta, el Consorci de la Serra de Llaberia i l’Associació per a la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura.
  • Feina: A banda de les pràctiques obligatòries, compten amb una borsa de treball en actiu amb ofertes laborals en diferents explotacions agràries d’arreu del territori català.
  • Banc de terres: Treballen amb Terra Franca, un banc de finques agràries que vetlla per facilitar l’accés a la terra.
  • Preu de la matrícula: 800 euros.
  • Més informació a: escoladepastorsdecatalunya.cat.
Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre