Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Els misteris de Vallferosa

  • JAUME BARRULL CASTELLVÍ
Actualitzada 13/11/2017 a les 15:33
En un dels barrancs amagats que menen les aigües a la vall del Llobregós, en la frontera entre les comarques de la Segarra i el Solsonès, s’alça una de les construccions arquitectòniques més excepcionals de Catalunya: la Torre de Vallferosa. L’abandonament i l’oblit per part dels veïns i les autoritats, així com la seua ubicació allunyada de qualsevol punt estratègic, va ser la seua salvació i preservació durant molts segles. Els primers estudis arqueològics i historiogràfics la van catalogar com una torre de guaita cristiana de quan aquesta zona era frontera amb els musulmans, però les darreres proves amb carboni 14 han capgirat totes les hipòtesis elaborades fins ara.
241232_5.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
241232_1.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
241232_2.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
241232_3.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
241232_4.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
241232_6.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
241232_7.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
241232_8.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
241232_9.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
241232_10.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE

L’antiga carretera que puja de Torà cap a Solsona ja només la transiten els veïns de les moltes masies de la zona i turistes d’aquells que els agrada perdre’s per rutes secundàries. En un revolt tancat a mà esquerra hi ha un cartell que ens indica Vallferosa. Abans el cotxe s’havia d’aparcar al voral i per arribar fins a la torre s’havia de buscar un senderó entre la malesa d’un bosc d’alzines. “Fa deu anys vam començar les tasques de restauració amb l’ajuda de la Generalitat i la diputació de Lleida i ara, els dies que fem visita, la gent pot baixar amb cotxe fins al peu de la torre”, explica Magí Coscollola, alcalde de Torà.

241232_5.jpg
SOLITUD. Vallferosa s’alça imponent enmig d’una petita barrancada perduda al nord de la vall del riu Llobregós, a Torà.

Situada al barranc dels Quadros, sobre una veta de pedra, Vallferosa es considerava una de les torres de guaita més espectaculars de les moltes que els senyors feudals van anar construint al llarg de les diferents muntanyes que tenien vistes sobre les actuals planes de la Segarra, l’Urgell, la Noguera i el Segrià. Parlem del segle X, quan els comtats cristians dominaven el nord i els musulmans, consolidats a les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa, dominaven el que avui en dia s’anomena la Catalunya nova. Al segle X les zones de frontera eren inestables i insegures, per això els cristians van anar construint un conjunt de torres de vigilància i protecció, per consolidar el seu poder sobre el territori. “Vallferosa es datava d’aquella època i amb totes les reserves possibles se la catalogava dins aquest conjunt arquitectònic”, explica l’arqueòleg Joan Menchón. Ell va ser l’escollit per començar les obres de recuperació i d’estudi a principis de segle. “Les referències documentals més antigues la situaven al segle X i els elements arquitectònics interiors eren clarament romànics”, diu Menchón, “però la seua situació enclotada sempre va posar una ombra de dubte en aquesta hipòtesi, ja que una vegada som dalt de la Torre només veiem la petita vall que l’envolta, i els diferents estudis que s’han fet demostren que no hi havia contacte visual ni sonor amb les altres torres de guaita construïdes al llarg de la banda nord de la vall del Llobregós”.

241232_4.jpg
LLOC DE PAS. Les darreres hipòtesis parlen d’una torre de control en una zona de trànsit entre la plana i la muntanya

L’accés original a la torre era per una obertura situada a set metres de terra, així que sospiten que s’hi accedia per unes escales de corda que es posaven i es treien segons convenia. “Una vegada a dins, per una obertura vertical arran de paret s’accedia fins al terrat i a través d’un passadís s’arribava a la part interior. Des de la restauració es van construïr unes escales de fusta que ens porten a una obertura que, probablement, va ser feta amb explosius durant les guerres carlines del segle XIX. Una vegada a dins, per arribar als diferents pisos interiors i al terrat els visitants han d’assumir el risc de pujar per unes escales de fusta molt dretes. No són aptes per a gent amb dificultats de mobilitat o vertigen, però hi han pujat nens i nenes de cinc anys acompanyats pels seus pares i gent gran de més de vuitanta anys.
 

El petit nucli agregat a la Torre va ser habitat fins al 1940, quan els darrers veïns es van traslladar a una altra masia de la zona


“Tant el dipòsit interior situat a la base com els arcs que reforçaven cada pis i la cúpula superior eren de construcció clarament romànica”, diu l’alcalde Coscollola, “així que, malgrat l’aparença exterior i la situació poc estratètgica des del punt de vista de frontera, era fàcil datar-la pels voltants de l’any 950”.

La torre de Vallferosa fa més de trenta metres d’alçada per vuit de base i va ser alçada en una sola fase constructiva

La ciència moderna va canviar el paradigma del coneixement quan va reconèixer la pròpia ignorància per explicar el món i, alhora, va decidir que no existien veritats absolutes sinó certeses refutables. Es tractava d’avançar en tots els fronts per explicar el nostre món sobre la lògica que ens podem equivocar i que qualsevol coneixement, fins i tot aquell que s’ha demostrat amb proves i estudis, pot ser sotmès a revisió. En les referències de la torre a la Viquipèdia encara s’explica, tal com afirmaven els estudiosos fins l’any passat, que la seua construcció datava del segle X. “Ara sabem que Vallferosa encara és més excepcional del que pensàvem perquè s’ha demostrat que és del segle VIII, i això vol dir que va ser construïda pels àrabs”, diu Menchón.

241232_1.jpg
FORN DE PA COMUNAL. Als baixos d’una casa de Torà es va recuperar i reconstruir el forn de pa comunal de la Vila.

Per tal de saber amb exactitud si havia estat elevada en diferents fases es van extreure i estudiar deu mostres de morter situades en algunes zones de la torre, tant exteriors com interiors, així com de la base fins al capdamunt. “El carboni catorze va demostrar que la composició era la mateixa i que datava del VIII, així que va ser feta per un mateix equip constructor”, diu Coscollola. El morter és a base de calç i s’han detectat restes de polisacàrids i d’una proteïna que es pot trobar a les clares d’ou. El que realment sorprèn és la durabilitat del material, ja que ha sobreviscut en perfectes condicions durant més de 1.200 anys, una resistència al pas i les inclemències del temps que no suporta cap producte de construcció modern per arrebossar façanes.

241232_7.jpg
FINS AL TERRAT. Si s’està en forma i no es té vertigen es pot visitar tota de dalt a baix

Sense referents escrits anteriors al control que els cristians van exercir sobre la torre tres segles més tard, els historiadors han de revisar les hipòtesis. “Avui en dia els camins cap al Solsonès passen lluny d’aquesta barrancada, però aleshores és molt probable que el pas natural de la plana cap a les muntanyes fos aquesta petita vall i que la torre exercís de vigilància sobre els moviments i servís també per cobrar impostos de pas.”
 

El morter utilitzat per arrebossar la torre i segellar les pedres ha resistit en perfecte estat des del segle VIII


Amb el pas del temps Vallferosa va quedar lluny dels nuclis habitats de la zona i va quedar en desús i oblidada. Al seu voltant es van construir tres cases i una església, la qual és prou gran pels estàndards medievals si tenim en compte la quantitat de parroquians que acollia. “Vallferosa va ser habitada fins acabada la guerra, quan van marxar els darrers veïns. La Torre, la qual mai va ser escenari de batalles durant els darrers mil anys, va sobreviure gràcies a la seua solida construcció original i als reforços afegits tres segles més tard. El fet que l’accés fos complicat també va facilitar-ne la conservació”, explica l’alcalde. A l’interior, al darrer pis, encara s’hi pot comprovar les restes de fusta originals de la reforma romànica, un sostre que ha sobreviscut mil anys i que no té referents europeus semblants.

241232_3.jpg
REVISIÓ. Els acabats romànics interiors, com la cúpula, la dataven del segle X.

Vallferosa és un exemple únic d’una arquitectura que desconcerta pels seus materials i tècniques, alhora que porta de corcoll els historiadors medievalistes perquè trenca algunes hipòtesis fins ara consolidades al voltant del seu origen, els seus autors i les motivacions de la seua construcció i funció. Mentre els especialistes l’estudien, la resta podem gaudir-la en una de les moltes visites que des l’ajuntament de Torà, l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà i l’Associació d’Amics de laTorre de Vallferosa organitzen els caps de setmana per ensenyar-nos les entranyes i compartir les incògnites d’una joia més que mil·lenària.
 

un tomb PEL SEGLE x

241232_9.jpgTorà, una vila medieval. A l’edat mitjana, els pastors de la Vall de Núria, al Ripollès, en arribar l’hivern baixaven el bestiar fins a les pastures al voltant del riu Llobregós. Per aquets rodals van alçar l’ermita de Sant Gil, després van constituir la vila de Torà, la qual està agermanada amb Queralbs, municipi al qual pertany el santuari de Núria, per aquesta raó. La part antiga del poble manté una estructura medieval de carrers estrets que sovint són coberts per cases que els sobrepassen creant carrerons i racons encantadors. Prop del centre hi ha la plaça de la Font, on hi ha també el rentador, en la qual encara es pot veure una placa que té per una banda el nom de “plaza de Alfonso XIII” i al dors la plaça de la República. Enmig del poble es va reconstruir el forn de pa comunal, el qual és visitable en qualsevol moment. Perdre’s una estona pels carrerons del poble un matí d’hivern boirós, és una proposta ideal per combinar amb la Torre.

 

DADES D'INTERÈS - VISITES

L’accés a peu a les immediacions de la Torre és lliure, però si es vol visitar l’interior acompanyat d’una persona voluntària que ens faci una explicació històrica i arquitectònica de Vallferosa ens hem de posar en contacte amb l’Ajuntament. 

Dies: Els mesos d’hivern les visites es fan el primer i el tercer diumenge de cada mes. 
Horari: Una a les 11 i l’altra a 2/4 d’una. Preu: 3 euros/persona (menors 12 anys gratuït).
Grups majors de 20 persones, preu únic de 60 euros.
Per a visites de grups fora dels horaris establerts cal contactar amb l’Ajuntament per consultar la disponibilitat.

Informació i reserves a l’Ajuntament de Torà. www.tora.cat 
Tel.: 973 473 028.

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre