Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© compromís. La cooperativa de consum Lo Fato de Lleida permet als socis comprar aliments de proximitat i ecològics a bon preu.
FARJASTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© compromís. La cooperativa de consum Lo Fato de Lleida permet als socis comprar aliments de proximitat i ecològics a bon preu.
FARJASTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© compromís. La cooperativa de consum Lo Fato de Lleida permet als socis comprar aliments de proximitat i ecològics a bon preu.
FARJASTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© compromís. La cooperativa de consum Lo Fato de Lleida permet als socis comprar aliments de proximitat i ecològics a bon preu.
FARJASTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© compromís. La cooperativa de consum Lo Fato de Lleida permet als socis comprar aliments de proximitat i ecològics a bon preu.
FARJASTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© compromís. La cooperativa de consum Lo Fato de Lleida permet als socis comprar aliments de proximitat i ecològics a bon preu.
FARJASTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© compromís. La cooperativa de consum Lo Fato de Lleida permet als socis comprar aliments de proximitat i ecològics a bon preu.
FARJASTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© compromís. La cooperativa de consum Lo Fato de Lleida permet als socis comprar aliments de proximitat i ecològics a bon preu.
FARJASTotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© compromís. La cooperativa de consum Lo Fato de Lleida permet als socis comprar aliments de proximitat i ecològics a bon preu.
FARJASEn el paisatge inhòspit de la crisi econòmica semblava que l’única fórmula que tenien les empreses per sobreviure era deixar anar llast, acomiadar treballadors. Només a Catalunya es calcula que des del 2008 es van destruir més de 600.000 llocs de treball. En el mateix període les cooperatives catalanes van créixer un 18% en ocupació directa. “El fet que el projecte productiu estigui en mans de tots els treballadors fa que a l’hora de les vaques flaques tothom s’estrenyi el cinturó per salvar la cooperativa i es busquin estratègies col·lectives per no deixar ningú al carrer”, explica Josep Manel Busqueta, membre de la secretaria tècnica de la Taula Territorial Ponent Coopera, destinada a fomentar l’economia social i solidària i la creació de llocs de treball a través de fórmules cooperatives.
En l’imaginari col·lectiu lleidatà és un sistema organitzatiu que es relaciona de manera gairebé exclusiva amb el món agrari. “Són coses de pagesos”, pensa molta gent. Certament que a les terres de Lleida la immensa majoria ho són, “i part de la nostra feina és explicar que és un model vàlid per a qualsevol sector econòmic “, explica la Sònia Mateos, de la Cuina del Comú, dedicada a l’hostaleria. “El que caracteritza les cooperatives amb relació a una empresa convencional és que el benefici es mesura en benestar”, afegeix. “L’objectiu del projecte cooperatiu no és que l’amo guanyi el màxim de diners en el menor temps possible, sinó garantir, millorar i augmentar els llocs de treball que es generen”, raona Busqueta. Aquest canvi de paradigma, sumat a una llei de cooperatives que obliga a l’estalvi i a la reinversió constant, fa que les cooperatives tendeixin a tenir un creixement sostingut i sòlid en lloc de ràpid i efímer. Això els permet, per contra, encarar les situacions adverses amb més solvència.
“El sistema econòmic actual és binari i fins ara només et planteja dues opcions: o ets empresari o ets assalariat”, explica l’Anna Maria Capdevila, de la cooperativa Tres Cadires d’Arbeca. “Nosaltres no plantegem una revolució radical per fer un sistema nou, senzillament posem sobre la taula i mirem de tirar endavant alternatives reals i factibles per trencar aquesta lògica”. “En una cooperativa tothom és amo i és treballador, de manera que existeix una implicació emocional i un sentiment de pertinença per part de la gent que, en moments de crisi, són imprescindibles per fer un sobreesforç”, afegeix la Lídia Guim, de l’Olivera de Vallbona de la Monges. “Com a treballadora em sento més realitzada perquè tinc una certa capacitat de decisió en la meua feina i tinc la sensació que allò que faig té un sentit: jo sóc qui viu cada dia els problemes propis del meu lloc de treball. Saber que els puc compartir i que jo formaré part d’una solució consensuada entre totes em dóna molta energia”.
“Fins ara, moltes de les noves cooperatives són fruit d’una inquietud personal i d’un cert posicionament ideològic per part de la gent que decidiex crear-la”, confirma l’Anna Maria Capdevila, “i un dels fronts que tenim des de la Taula és trencar aquesta lògica i demostrar que també és una opció molt bona des del punt de vista pràctic: hi ha ajudes fiscals molt importants per a les cooperatives i un teixit de suport cada vegada més sòlid”, raona.
“El paper de les cooperatives a mitjà i llarg termini serà determinant per enfortir les economies locals, les quals tendeixen a convertir-se en un espai de resistència i construcció d’alternatives davant d’una globalització cada vegada més salvatge i imprevisible”, afegeix Ramon Morell, el qual posa èmfasi en terrenys com el consum i les finances: “cooperatives tan diverses com Abacus o Coop57 han demostrat que són solvents i que poden esdevenir importants per crear xarxes de serveis a partir de criteris de sostenibilitat i solidaritat”.
“Sobretot durant la crisi s’ha aguditzat el discurs pel qual cadascú és responsable del propi èxit o fracàs, obviant que no tothom té les mateixes oportunitats. S’ha estès la idea que l’emprenedoria individualista i competitiva és l’únic camí de l’èxit sense explicar que en el seu model només poden triomfar quatre i que l’ascensor social està espatllat”, explica Busqueta, “i aquesta lògica ha dut centenars de milers de persones assalariades a hipotecar-se en aventures empresarials per a les quals no estaven preparats”. Davant d’aquest model, el cooperativisme proposa fer les coses entre tots i totes: “Els socis i treballadors són responsables del futur col·lectiu i han d’aprendre a debatre i a buscar consensos amb la resta per tal de dur el projecte a bon port”.
“Començar no sempre és fàcil. Una vegada has endegat la maquinària cooperativa t’adones de la força que tens com a grup i això et dóna molta energia per tirar endavant”, confessa Antonieta Aldabó, directora del Col·legi Sant Jaume.