Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Escacs fora de tauler

  • LORENA METAUTE
Actualitzada 09/04/2018 a les 12:58
La descontextualització aconsegueix que vegem allò que fa temps que potser mirem sense fixar-nos-hi. Aquest efecte és el que aconsegueix el Gran Mestre d’escacs Josep Oms portant aquest esport a les escoles, els casals, la presó i amb l’obertura d’una acadèmia. Després de llegir, voldran fer una partida.
presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

SEGRE
presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

SEGRE
presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

SEGRE
presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

SEGRE
presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

SEGRE
presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

SEGRE
presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

SEGRE
presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

SEGRE
presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

SEGRE

Els escacs t’ensenyen de què va la vida. Si et centres en unes peces, un sol moviment i jugada, et bloqueges, has de mirar tot el tauler. Des de la perspectiva es prenen millors decisions.” Ho diu el Mikhail, un intern de la presó de Ponent que competeix a la lliga oficial catalana, a segona provincial. Ho fa des de la presó i de forma presencial, sí. Sempre juga a casa. Els escacs van arribar a la presó de Ponent fa 10 anys de la mà del Gran Mestre Josep Oms i el Xavier Valios, la mà dreta del Josep al programa d’escacs a la presó que es va impulsar a Lleida de forma pionera a Catalunya, encara que aquest any ja s’ha sumat al servei Puig de les Basses, la presó de Girona. El Josep Oms, de Vallfogona de Balaguer, té com a objectiu personal fer arribar els escacs i els seus beneficis a tots els racons de la vida diària, així que se les enginya per descontextualitzar-los. De moment els ha portat a escoles, casals de gent gran i fins i tot, fa quatre anys, va obrir una acadèmia d’escacs a Lleida per plantejar-los com una extraescolar més.

Diuen que una partida d’escacs al dia contribueix
a evitar malalties cerebrals degeneratives com l’Alzheimer

“Els escacs desenvolupen valors com la paciència, ajuden a encaixar la frustració de la derrota i aporten la creativitat necessària per refer-se, reinventar-se i seguir endavant”, són alguns dels beneficis de la pràctica dels escacs, tal com ens explica el Josep, un dels millors jugadors del món. Ostenta el títol de Gran Mestre, que solament tenen 15 persones a Catalunya i una vintena a tot Espanya. Des dels 11 anys, quan va jugar per primer cop als escacs gràcies a una setmana cultural al seu poble només ha viscut per als escacs. “A mi em van alliberar, perquè jo era extremadament tímid. Els mestres d’aleshores t’etiquetaven, no t’escoltaven com ara i ho passava molt malament. Quan jugava a escacs no solament desconnectava de tot això sinó que veia que podia destacar sense necessitat de saber relacionar-me. Els escacs, però, m’han aportat tot el que em faltava per ser una persona més complerta.” El Josep explica així el motiu principal pel qual vol que tothom tasti una mica de tot el que li ha donat a ell aquest esport. I ho va aconseguint.

A l’escola, els escacs són conductors per adquirir
paciència, planificació, creativitat i un mitjà per aprendre de l’experiència
 

Són les deu del matí, encara que aquí, a la presó, el temps és una línia contínua. Excepte els dissabtes, que hi ha el taller d’escacs. Aquí a la presó, els principals beneficis dels escacs que experimenten els interns són la capacitat d’evadir-se i motivar-se. “Els escacs m’alliberen. Mentre jugo una partida em concentro i no penso en res més, això, aquí dins és or”, explica el Sebastián, que no havia jugat abans als escacs i que els va descobrir fa dos anys. A la presó no s’ensenya a jugar a escacs, perquè com diu un altre intern, el Carlos, “l’orgull no ens permet rebre lliçons”. Per això, el Xavier Valios fa classes encobertes. “Ensenyar sense que se n’adonin i fent molt ús de la prova-error”, diu.

presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.
PRESÓ. Alguns dels interns federats que competeixen a la lliga catalana d’escacs

A l’altra punta de la taula de la biblioteca del mòdul 7, on aquest matí estan jugant alguns dels interns federats, hi ha el Mikhail, un rus que es passa la setmana estudiant llibres d’estratègies i jugades d’escacs. Encara que de petit el seu pare l’hi va ensenyar a jugar, ell no s’hi havia entretingut fins que va entrar a presó. El Josep ens assenyala que el Mikhail té una manera senyorial de jugar, pròpia de l’escola russa. “Un dia va passar que un intern es va posar nerviós mentre jugava als escacs. Va començar a increpar en veure que perdia. El Mikhail li va demanar que parés o marxés, perquè els escacs són un joc de cavallers. Aquí no es ve a muntar espectacles, li va dir.” El respecte i l’aprenentatge que comporten els escacs de cara a la paciència i el saber perdre que requereix el joc, així com la capacitat d’evadir-se i perdre la noció del temps, són alguns dels valors que fan que a poc a poc es demanin més taulers d’escacs per jugar a la presó. Tot i que l’ús dels escacs va en augment, estan lluny de superar el parxís, el joc per excel·lència al centre de Ponent.

presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.

El escacs no jutgen, tots som iguals quan ens posem a jugar una partida. Aquesta és una altra de la realitat que envolta i acull els interns de Ponent que reben cada cap de setmana altres federats contra els que competeixen a la lliga catalana. “És una bona experiència per a les dos parts, un cop se superen les pors i els prejudicis”, explica la Begoña, la cap de programes d’Educació Social del centre.

presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.
A CLASSE. A l’acadèmia del Josep Oms també es treballa amb taulers tradicionals.

Un altre lloc on s’aprèn i s’ensenya a jugar als escacs és a l’acadèmia del Josep, entre el Clot de les Granotes i el passeig de Ronda. Allí sí que se senten noms de jugades amb números i lletres. Els joves assumeixen tota la part tècnica i científica de l’esport i a partir de la flexibilitat i agilitat mental defineixen i gaudeixen de l’estratègia. A la classe del Josep tots estan atents al projector i l’esperit de superació fa que s’amunteguin les respostes quan el mestre demana la solució de la jugada projectada a la paret. A l’aula del costat hi ha una classe de tres que mira la pantalla tàctil de l’ordinador. Són un equip analògic contra un jugador digital, encara que a l’altra banda de la pantalla bé podrien haver escollit tenir un rival de carn i ossos. El Josep apunta la importància de poder jugar a escacs a l’ordinador. Lluny que pugui promoure l’aïllament, el Gran Mestre considera que és una oportunitat contra la solitud, així com una manera d’accedir a tots els beneficis que aporta aquest esport.

presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.
ATRACTIU. El tauler i peces gegants com les de la imatge són un atractiu per als més petits.

A l’entrada de l’acadèmia del Josep hi ha un tauler amb peces gegants que es queden arraconades quan els nens i les nenes assumeixin el paper d’alfil, peó, torre, cavall, reina o rei. Ells són la peça, i així prenen consciència corporal. Aquest és un dels motius pels quals l’escola Claver va decidir incorporar els escacs a l’horari lectiu. “El que importa no és aprendre escacs, sinó tot el que integres mentre aprens escacs.” Són paraules de la directora de l’etapa infantil del col·legi Claver, Dolors Solsona.

El dia que visitem l’escola estan tots els alumnes repartits en 10 grups d’entre 6 i 7 membres disposats a participar en la primera gimcana d’escacs. Les aules de P4 estan cobertes de taulers grans, peces gegants i altres elements com sabates o cadires o taps d’ampolles que tenen diferents utilitats. Cada estació és una prova i el que importa no és arribar a l’hora de dinar felicitant un equip guanyador, sinó que els alumnes cooperin i facin equip per passar totes les proves plantejades. A l’escola fan una hora a la setmana d’escacs. “És una de les hores desitjades”, explica la Dolors, que assegura que les famílies els comenten que els seus fills introdueixen el joc a casa amb emoció. “Els escacs ens permeten treballar parts del currículum des de la seva part lúdica. Tenen aquella part de metacognició que és molt important per a nosaltres. És a dir, que el nen pugui explicar què ha fet i com. Igualment, ens permeten la resposta oberta perquè hi ha diferents maneres d’arribar a un mateix lloc”, diu la Dolors. Sembla que el Gran Mestre Josep Oms ha escollit una bona estratègia per popularitzar els escacs.
 

JOSEP OMS, GRAN MESTRE
“Els escacs ja no són cosa de nens introvertits”

presó. El Xavier Valios en primer pla, jugant amb el Sebastián.Els escacs van ser un refugi per al nen tímid d’onze anys que era el Josep Oms. Va ser en aquella edat que hi va jugar per primer cop durant una setmana cultural de Vallfogona de Balaguer, el seu poble, i va descobrir la seva vocació. A contracorrent, es va plantar als estudis de batxillerat perquè les competicions i l’alta exigència del món dels escacs no li deixaven temps per estudiar. Amb el títol de Gran Mestre conquerit, que el reconeix com un dels millors jugadors del món, treballa per la popularització dels escacs.

Els escacs són per a gent introvertida? Quan jo era petit, atreia aquest perfil perquè podies destacar-hi sense haver de tenir aquesta intel·ligència emocional i social que jo he hagut d’aprendre amb els anys. Però avui dia ja no és així gràcies que es coneixen i s’entenen cada vegada més tots els beneficis d’aquest esport. Els escacs, afortunadament, s’han popularitzat.

Vostè ha contribuït a aquesta popularització. Fa quatre anys va obrir la seva acadèmia d’escacs a Lleida, una acció pionera. També arriscada? Absolutament. El meu entorn sempre m’ha vist com un il·luminat. Viure de l’esport, de les competicions d’escacs, no és possible, tot i que és el que m’hauria agradat a mi, així que fent ús d’un dels beneficis dels escacs com és la creativitat, m’he anat reinventant i diversificant fins a arribar als tallers d’escacs en presons, escoles, casals i a l’acadèmia, per on ja han passat un miler de nens.

Quin lloc li agradaria que ocupessin els escacs? En primer lloc m’agradaria que la valoració interna que fan des del món dels escacs cap a les accions de cara a la popularització de l’esport fos millor. Les pitjors crítiques que he rebut del fet de portar els escacs a llocs que no són la competició han vingut de companys. A partir d’aquí, m’encantaria que la gent els utilitzés molt i trobés en els escacs, com a mínim, el suport que jo he trobat.
Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre