Falles del Baix Segre per a l'Alta Ribagorça

De ben petit, al mes de maig, Fernando Franco, de casa Farré, s’acostava cada tarda a la vora dels padrins de Senet que feien les falles. “Era molt petit, potser només els portava berenar o una cervesa, però no podia deixar d’estar amb ells i veure com Vigo de Guillem, Pere de Sisquet o el meu padrí, Manel del Farré, feien les falles”.


 

La responsablitat ha passat per diverses mans els darrers cinquanta anys, i ara és ell qui baixa la fusta del Pirineu a Alcarràs i, després, torna a pujar amb 140 falles fetes per cremar-les el 16 e juny. Juntament amb Durro, Senet inaugura la temporada de tot el Pirineu català i Andorra (a la Pobla de Segur són l’endemà, 17 de juny) . “La festa l’organitzem conjuntament la Comissió de Festes del poble i l’Ajuntament.


 

Una vegada té el barró triat, una fusta d’avellaner tendre d’uns dos metres, buscar quatre trossos de fusta de pi rentiner que, per mida i formologia, puguin encaixar per fer la falla. “Com que el pi el vam tallar l’any passat, i és dels que fan resina, la fusta està més seca i cremarà fàcilment; l’avellaner és més tendre i aguantarà tota la baixada perfectament”. Cada any, la gent de Senet va a buscar la fusta que necessita per a les falles a les muntanyes de la zona. “El pi que es planta al mig del poble una setmana abans, que serà la biga que cremarà amb les falles, es va a buscar a la cota més alta possible. El fet de baixar-lo de les alçades i plantar-lo dins un forat representarà la comunió del sol i la terra, un símbol de fertilitat”. El pi que servirà per fer les falles, es talla i guarda a trossos grans d’un any per l’altre, d’aquesta manera la fusta està més seca i crema millor.


_{PERFECCIONISTA. Retalla totes les fustes perquè quedin ben encaixes i no saltin}

Fernando busca entre les fustes tallades, remena, els prova, els llença, els escull i, finalment, es queda amb quatre peces més o menys de la mateixa mida. Un dels quatre és massa llarg i el talla amb una passada de serra elèctrica. És perfeccionista, vol que cada falla sigui bonica, que faci goig i alhora sigui pràctica. “A mesura que les falles baixaran del Faro fins al poble, les fustes van cremant i s’ha de procurar que estiguin ben falcades i subjectades les unes amb les altres perquè no caiguin i es perdin pel camí”, explica mentre va repassant amb la destral, tros per tros, i mirant que encaixin bé els uns amb els altres.


_{LA BIGA. Homes de Senet tallen i s’enduen el pi que plantaran i cremaran al poble}

El Faro és el punt alt des del qual surten les falles. “De pujada agafem la falla de cap per avall, esperem que es faci de nit i encenem les falles a la foguera”, explica. Una de les imatges més icòniques de qualsevol festa de falles és la baixada, el riu de foc que dibuixa sobre el llenç negre de la muntanya. “L’any passat em van proposar ser el primer, ser el cap, i a mesura que baixava anava fent esses al camí perquè la imatge que es veiés des de baix fos més bonica”. Sense córrer gaire, sense baixar pel mig de la muntanya al dret. Si estàs valent el Fernando et pot donar una falla de 25 quilos, però la idea no és fer una competeció per veure qui la fa més grossa.


_{RITUAL. Quan arriben al poble les falles en llencen al mig per cremar la biga}

“A Senet el que volem és que hi pugui participar tothom, no cal córrer i no cal discriminar ningú. Antigament només les baixaven els mossos de les cases, però des dels anys setanta que també en baixen les noies, el més important és que la gent se le senti seues i tingui ganes de repetir”.

Clava els claus en punts estratègics per garantir que aguantaran i després agafa filferro, el trena i fa dues anelles per agafar-les millor. “Si tot va bé les falles arriben senceres a baix, aleshores les llencem al peu de la biga i comencem la festa”. Excepte alguns anys que no va poder pujar per feina, Fernando no s’ha perdut mai les falles, no té paraules per descriure què sent quan les fa, quan les baixa i quan les veu cremar a la plaça de Senet.