x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Ilerdense, el col·legi major

Actualitzada 31/08/2018 a les 17:49
Fa 50 anys, a Lleida no hi havia universitat. Solament un 10% dels joves podien accedir a estudis superiors a Barcelona, que quedava lluny i estava mal comunicada amb la Terra Ferma. Per salvar distàncies, un grup de famílies leidatanes va impulsar un col·legi major a Pedralbes amb 84 habitacions. Avui dia és la facultat de Dret de la UB.
futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

SEGRE
futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

SEGRE
futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

SEGRE
futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

SEGRE
futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

SEGRE
futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

SEGRE
futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

SEGRE
futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

SEGRE
futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

SEGRE

A finals dels anys 60, molts pares de família lleidatans van rebre una carta en què els demanaven unir-se a la creació d’un col·legi major universitari a Pedralbes amb les següents paraules: “Que el Colegio Mayor Ilerdense de Barcelona sea la prolongación de nuestro hogar donde el estudiante no se encuentre desvinculado de la familia, de las tradiciones y que exista una continuidad en la formación cívica, religiosa, patriótica y de todos los valores morales que deseamos para nuestros hijos.”

Fins a 1.200 famílies van pagar les 5.000 pessetes que les convertien en sòcies del primer col·legi major impulsat per particulars, ja que fins aleshores, en plena dictadura de Franco, era l’Estat qui assumia la seva construcció. Era l’any 1966, quan la Federació Provincial d’Associacions Familiars de Lleida va començar a parlar de la creació d’un col·legi major per facilitar als lleidatans accedir als estudis universitaris, que aleshores solament era possible desplaçant-se a Barcelona.

Per qüestions econòmiques, només un 10 per cent dels joves lleidatans podien accedir a la universitat i si ho feien, a Barcelona, es quedaven allí a exercir les seves professions.

Les comunicacions amb Barcelona no eren les d’ara i un cop acomodats en un pis a la ciutat, la vida fluïa a la capital catalana i es produïa així el fenomen que actualment passa com a país, la fuita de talent. Josep N. Peiró, l’únic soci fundador que queda viu dels cinc que van promoure la creació del patronat, explica a l’entrevista que poden llegir a la pàgina següent que evitar que els joves preparats no tornessin a Lleida va ser un dels motius que va fer impulsar el col·legi major, la història del qual es recull en el llibre escrit per l’historiador local Roberto Morán Candelario

futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

L’Ilerdense. Història del Patronat del Col·legi Major Universitari Ilerdense i de l’Associació Res Non Verba. Al llibre s’explica no solament per què i com es va construir el col·legi major a Pedralbes, sinó les intenses, encara que amistoses, negociacions per vendre l’edifici a la UB, 13 anys després de la seva construcció, així com la vida col·legial.

El Josep Betriu en va ser resident i recorda com jugaven a futbol als jardins de la facultat de Dret, que quedava davant, o les 84 habitacions de tres places que hi havia, encara que el lloc de trobada dels estudiants era la biblioteca i l’hemeroteca. “Per a la majoria de nosaltres, que veníem de ciutats tranquil·les i col·legis religiosos, tot el ventall de partits polítics i organitzacions clandestines que s’hi movien eren una novetat excitant”, expliquen Josep Betriu i Àngel Porras al llibre, i continuen: “Els nostres pares no deixaven d’aconsellar-nos que no ens hi emboliquéssim, encara que quan tornàvem a casa llegien ràpidament els tríptics que els portàvem.” El director del Col·legi Major va haver d’intervenir en diverses ocasions per residents detinguts pels grisos durant les manifestacions i vagues que van seguir la mort del dictador Francisco Franco l’any 1975.

En total, segons Peiró, hi va haver tres directors del col·legi major Ilerdense en 13 anys que va estar en funcionament. I com en tota família, no tot eren flors i violes. Al llibre que firma el Roberto Morán es veuen cartells escrits a mà pronunciant-se en contra de les decisions del director. “Los colegiales son la esencia. La dirección el accidente” o “con un director no se forma un colegio, con 246 colegiales, sí”. El castellà era la llengua inicial, amb la qual va néixer l’Ilerdense, tot i que després, suposadament mort Franco, el català va començar a guanyar protagonisme. Tant és així que el cartell del col·legi es va adaptar tot afegint-se lletres, que desentonaven en la grafia.

futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

“Les habitacions eren de tres places, un nombre que evitava malentesos i feia desempatar en cas de conflictes”, aclareix el senyor Peiró, que subratlla, orgullós, que les creus de fusta que presidien les habitacions de l’Ilerdense les va fer amb les seves pròpies mans.

Per entrar a viure al col·legi major l’Ilerdense no solament calia pagar les 5.000 pessetes per fer-se’n soci, sinó una quota mensual. Encara que no ho era tot. Eren sonades i reconegudes a la universitat de Barcelona les patents de l’Ilerdense. Al llibre del Roberto Morán es pot veure les instruccions que donaven als nouvinguts, per ser considerats, definitivament, col·legials de l’Ilerdense. Entre les coses més curioses per passar l’examen planejat per la comissió de veterans, s’havia de portar el cabell curt i les ungles netes, una papallona viva i un preservatiu anglès.

Encara que l’Ilerdense es va fer per gent de Lleida per a lleidatans, el col·legi major va acabar acollint estudiants arribats de Tarragona, Girona i Mallorca, sobretot.

“Anava bé, però no funcionava tan bé com els números requerien des del principi, de fet, no vam poder fer la part destinada a les dones, ja que l’Ilerdense es va concebre d’inici com una residència mixta”, explica Peiró.

futbol. Una excursió dels col·legials a veure un partit del Lleida a Santa Coloma de Gramenet.

Així que quan la Universitat de Barcelona els va demanar els terrenys que havien cedit al patronat per construir-hi el col·legi major, la junta va veure una oportunitat per arribar a un win to win . “Vam acordar les noves condicions per als 15 treballadors que tenia el col·legi major i vam donar 10.000 pessetes als 2.500 socis que hi havia. Amb la resta, vam pagar els crèdits de la Caixa i vam posar els diners restants al banc”, diu Peiró, que insisteix que “vam ser honrats, cosa que ara no es veu gaire. Vam posar molts diners de la nostra butxaca per fer-ho possible”. D’aquell romanent dels 60 milions de pessetes que va pagar la Universitat de Barcelona al patronat, en va sortir la fundació Res Non Verba, que encara avui segueix dinamitzant la cultura de la ciutat de Lleida.

Durant una època, fins i tot, donava beques perquè promeses lleidatanes fessin els seus estudis artístics fora de la ciutat.

Tots i cadascun dels protagonistes que van fer possible la creació del col·legi major Ilerdense a Barcelona surten al llibre publicat per Res Non Verba i la diputació de Lleida i escrit per Roberto Morán Candelario.

El llibre, que ha vist ara la llum però es va gestar per commemorar el 50 aniversari de la fundació del patronat del col·legi major Ilerdense i el 20 de la fundació Res Non Verba, fa un repàs de la vida col·legial, del recorregut administratiu i econòmic del patronat que va fer possible que els universitaris lleidatans tinguessin casa seva a Barcelona. Si hi estan interessats, preguntin a Res Non Verba 973 281 487.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre