x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

L'obsessió de Franco pel Pirineu

  • ALEXANDRA QUADRAT
Actualitzada 03/09/2018 a les 17:45
Amb la remor de la II Guerra Mundial de fons, a la Cerdanya van començar les obres d’un projecte tan secret com escabellat: crear una línia de búnquers a tot el Pirineu per prevenir i frenar una possible invasió pel nord. A Martinet i Montellà els van recuperar i ara es poden visitar. Un viatge en el temps de les paranoies bel·licistes.
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE
L'obsessió de Franco pel Pirineu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

SEGRE

Operació secreta: ens situem a l’any 1939, tot just acabada la Guerra Civil espanyola i al començament de la II Guerra Mundial, en un país destrossat i empobrit. En aquest context, l’obsessió de Franco per fortificar el Pirineu només es pot explicar pel pànic que sentia davant la possibilitat d’una invasió des del nord. No estem parlant de maquis ni de reductes de republicans que resistien emboscats a les muntanyes o al sud de França. El dictador temia l’arribada d’un exèrcit poderós. No es pot entendre de cap altra manera que s’obcequés a construir 10.000 fortificacions des de Portbou fins a Irun en els primers anys de misèria de la postguerra. Aquest suposat invasor va anar canviant de nom en el seu imaginari: primer va pensar a aturar l’entrada dels nazis, de qui desconfiava des de la seva trobada amb Hitler a Hendaia el 1940.

Lobsessió de Franco pel Pirineu
VISITA GUIADA. El Centre d’Interpretació ofereix visites guiades per comprendre millor l’abast del projecte militar

Després, un cop finalitzada la II Guerra Mundial, la seva inquietud es va vestir de vermell: Franco recelava que els soviètics envaïssin Espanya des del nord per reinstaurar la República. Era una operació secreta –encara avui ho és– que es va projectar sobre paper el 1943 i es va posar en pràctica a partir de 1944. Com a tal, tenia un nom oficial: línea de organización de defensa del Pirineo C-15, també coneguda com a Línia P, i un nom popular amb rerefons satíric: Línea Gutiérrez. La immensa obra es va inspirar en la mítica Línia Maginot i, com aquesta, va resultar un fracàs. De les 10.000 fortificacions previstes, se’n van arribar a construir la meitat, moltes inacabades. Es va emprar mà d’obra barata –els joves que feien el servei militar– i material deficient. Dotze mil soldats, la majoria asturians per la seva experiència en mines, van passar hiverns terribles excavant túnels a pic i pala i bastint búnquers amb una barreja de grava, sorra i formigó. El ferro l’aconseguien de les vies de tren abandonades i la fusta dels encofrats procedia dels boscos.

Lobsessió de Franco pel Pirineu
MAPA GENERAL. Aquest mapa, elaborat per l’historiador francès Piere Serrat en base la informació obtinguda a la Capitania General de Barcelona, mostra els plans d’expansió de tota la línia P de búnquers, només a la Cerdanya

Algunes de les fortificacions antiaèries es troben a 2.000 metres d’altitud. Tot això, per a res. L’any 1947, Franco va demanar al llavors comandant Aramburu Topete la seva opinió sobre la Línia P. Diuen que la seva resposta va ser que li semblava un munt de trinxeres “a lo carlista”. Amb això, el militar especialista en obres i fortificacions li deia a Franco que estaven construint una obra obsoleta sense sentit. No va arribar l’ocasió d’haver-la d’utilitzar com a defensa i, encara que el temor de Franco s’hagués materialitzat, aquella obra immensa no podia aconseguir el seu objectiu: estava pensada per a una guerra de cos a cos, d’un exèrcit d’infanteria, amb tancs i artilleria pesant. En ple segle XX, l’enemic, com ja havia passat amb la Línia Maginot, en tenia prou amb entrar per aire o mar, esquivant els Pirineus. Un sacrifici obsolet des de la seva gènesi. Però l’absurd no en té mai prou: es va fer revisions i el manteniment de la Línia P fins a l’any 1985, ja en democràcia i ben lluny el perill d’una invasió.

Lobsessió de Franco pel Pirineu
EN LA FOSCOR. Els punts de vigilància es connecten a través de túnels sota terra

El Centre d'Interpretació del Parc dels Búnquers
A Montellà i Martinet, a la Cerdanya, han fet seva la dita que “els catalans, de les pedres en fan pans”. Han convertit aquella obra inútil per a la guerra en un parc turístic que rep més de 4.000 visitants de perfil majoritàriament familiar i amb interessos per la història i la natura. En el seu terme municipal tenen 10 fortificacions, de les quals n’han recuperat 7 i 2 entren dins del circuit que comença al Centre d’Interpretació del Parc dels Búnquers. Només arribar, un audiovisual itinerant ens posa en situació abans de tastar el plat fort. Tot seguit, ens deixen un casc i una llanterna i ens conviden a seguir la guia per un camí que, a poques passes, ja deixa veure les primeres construccions bèl·liques. Al grup tot és rialles i ganes d’aventura, i els més petits no paren de fer preguntes. Ens endinsem un centenar de metres més, costa amunt, i apareix una porta metàl·lica entre els arbres: l’entrada al búnquer del Cabiscol, un dels més grans que existeixen.

Lobsessió de Franco pel Pirineu
PER A TOTS ELS PÚBLICS. Una bona manera d’ensenyar història als més petits

Fa calor i el so de les esquelles d’un ramat de cavalls que pasturen al prat veí s’afegeixen a l’encant del paisatge ceretà. Entrem. Ens sorprèn un entramat de passadissos i túnels excavats a la roca que ens condueixen sota terra. La temperatura ha descendit més de deu graus i la penombra ens transporta setanta anys enrere. Silenci i els ulls ben oberts.

Lobsessió de Franco pel Pirineu
TESTIMONIS. Un dels soldats va posar la data (1945) quan el ciment encara era tou
 

Observem l’obra d’un obsés i ens fem càrrec del patiment de tants joves que van picar pedra a temperatures sota zero. Metres i més metres de galeries. Van batre el ciment, vigilant que no es gelés, i van pujar sacs de sorra sobre l’esquena, dia rere dia, a canvi d’un plat miserable i un jaç incòmode. Al final de cada tram, descobrim un parell d’espitlleres en forma de vano per observar una franja de terreny. Quan sortim, la guia ens porta a un altre búnquer, més amunt. L’estructura és ben diferent. Es tracta d’un punt d’artilleria que havia d’acollir un canó a la planta superior. Ara conté armament pesant cedit per l’exèrcit, procedent del Castell de Montjuïc, i sota terra trobem recreats una sala de comunicacions i un espai de descans per als militars. Hem de baixar per torns al soterrani humit i llòbrec.

En acabar, tornem a la realitat. Els cavalls continuen pasturant i la remor del riu ens parla de terres fèrtils. Tot i això, no podem oblidar que el Pirineu està cosit de ferides. I que les obsessions d’un dictador, com l’estupidesa, no entenen de raons.

LA DOCUMENTACIÓ
Sota secret militar
A l’Archivo General Militar de Ávila es conserva l’expedient de la Línea de Organización de Defensa del Pirineo C-15 i encara ara està classificat com a secret. Es pot sospitar, a aquestes alçades, que el motiu és emmascarar l’existència d’una obra absurda fins al ridícul per la desproporció entre la seva magnitud i la nul·la utilitat que va tenir. Els pioners en la investigació de la Línia P van ser els francesos Louis Esteva, Louis Blanchon i Pierre Serrat. Ells van elaborar els treballs preliminars impulsors de la creació del Parc dels Búnquers i la restauració dels túnels. En les primeres peticions de documentació van rebre negatives per part de l’estament militar, però, al final, l’exèrcit va acabar col·laborant i fins i tot va cedir material per a la museïtzació dels espais que es mostren al públic.

ANÈCDOTA
Toros a Martinet
Fins i tot en els moments penosos hi ha temps per a la diversió. L’any 1946, a Martinet, els soldats van organitzar una corrida de toros per Sant Ferran, el patró del regiment de sapadors. Al Centre d’Interpretació del Parc dels Búnquers podreu veure testimoni gràfic d’aquesta festa en què es van torejar 4 braus. Amb aquest esdeveniment, l’exèrcit pretenia establir bones relacions amb la població autòctona, que patia en silenci perquè li confiscaven les terres per fer les fortificacions sense cap mena de compensació a canvi i, alhora, oferir a la tropa la seva porció de circ.

HISTÒRIES HUMANES
Amor, estraperlo i autosabotatge
Durant els anys que va durar la construcció dels búnquers del Pirineu, es van produir força relacions afectives i d’amistat entre els soldats forasters i els habitants dels pobles muntanyencs. Només a Montellà i Martinet es van celebrar 16 matrimonis i encara avui hi resideixen descendents d’aquells sapadors. Però no tot era de color rosa. Els reclutes, segurament farts dels abusos, quan els obligaven a pujar a l’esquena el ciment muntanya amunt, feien forats als sacs perquè el pes anés minvant. I no era l’única picaresca: els oficials feien desaparèixer la matèria prima fent estraperlo, venien d’amagat tot allò que podien cisar sense ser descoberts.
 

INFORMACIÓ TURÍSTICA
www.bunquersmartinet.net

Visites guiades
Telèfon: 648 14 10 70
Per arribar-hi: LV-4055, 1, 25725 Martinet (Lleida), des de la Seu d’Urgell en direcció a Bellver de Cerdanya
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre