x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Apareix Mr. Antó per art de màgia

  • LORENA METAUTE
Actualitzada 12/11/2018 a les 15:43
És el primer mag de Lleida i fins ara havia estat desaparegut de la memòria històrica de la ciutat. Comparteix època, principis del segle XX, amb il·lustres com Houdini, però mai ningú no n’havia fet esment ni reconeixement. L’associació de Mags i Il·lusionistes de Lleida li organitza un homenatge i aprofitem per conèixer-lo.
primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

SEGRE
primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

SEGRE
primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

SEGRE
primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

SEGRE
primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

SEGRE
primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

SEGRE
primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

SEGRE
primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© primera època. Les mànigues llargues eren de la primera època de Josep Antó.

SEGRE

Avui dia és habitual que els il·lusionistes, mags i prestidigitadors facin el seu espectacle amb els avantbraços al descobert, però això no ha estat sempre així. La primera generació de prestidigitadors, de la qual segurament els sonin noms com Houdini, anaven amb vestit de màniga llarga, on sovint guardaven els trucs. El primer mag a arriscar-se a l’escenari i tallar-se les mànigues del frac va ser Mr. Antó, Josep Antó Cardona, que tot i haver nascut a Tortosa es va instal·lar a Lleida després de recórrer el món fent gira artística.

L’Associació de Mags i Il·lusionistes de Lleida ha preparat el primer homenatge de la ciutat a la figura de Mr. Antó, celebrat al Teatre de l’Escorxador. La seva filla, Victòria Antó, assenyala que “és d’agrair que es reconegui la figura del pare com a professional, ja que ni ell mateix en va parlar gaire, ni s’hi feia valdre”.

Mr. Antó va haver de deixar els escenaris afectat d’asma. La seva pulcritud no li permetia tossir emmig d’una actuació, així que va desar tots els seus trucs allà on només va tornar per algun bateig familiar. “Recordo que havia fet algun truc als batejos de les meves filles. També de petita, de manera extraordinària, li regalava alguna actuació a la mare. Però no en parlava gens i la màgia no formava part del nostre dia a dia”, recorda la Victòria, que al ser la petita dels seus cinc fills va coincidir més amb l’etapa del Sr. Antó, propietari de les primeres màquines de cinema de les comarques de Lleida. Però abans de contribuir a la història del cinema de Catalunya portant pel·lícules mudes arreu, Mr. Antó va fer gires europees i africanes amb trucs de màgia, hipnosi i escapisme.

A més a més d’actuar sense mànigues, Mr. Antó ho feia sense pronunciar ni una paraula. La seva expressivitat i domini del moviment de les mans, que li va valdre el sobrenom de “mans de plata”, eren suficients per captar l’atenció del públic i les delícies de la crítica. Un dia, estant de gira a l’Àfrica va anar a actuar a una cafeteria teatre d’Oran. “Va demanar que sortís un voluntari i ho va fer la meva mare, que aleshores estava promesa amb el fill del propietari del teatre”, explica la Victòria. Van ser suficients un número de Mr. Antó i una salutació al camerí perquè Maria Fernández Torres trenqués el seu compromís i marxés amb el Josep Antó a casar-se a Casablanca. Tot i ser descendent de família alacantina, la Maria no parlava ni gota d’espanyol, però dominava l’àrab i el francès. Junts van ser coneguts com Les Algériens, nom que els va aportar un toc exòtic als espectacles que oferien arreu del món. Durant la Primera Guerra Mundial, Josep cau malalt i li queda l’asma crònic. “No volia tossir a escena, així que va deixar d’actuar”, diu la Victòria.

La filla petita de Les Algériens recorda que el seu pare no s’avenia mai a compartir els seus trucs de màgia, encara que explica a tothom qui el volia escoltar el seu debut. “El meu avi era contractista d’obres i volia que el Josep s’hi dediqués. Però ell ja havia descobert la màgia. quan li va dir al seu pare que volia ser mag, va ser com si sentís parlar xinès. Així que va donar una entrada al pare i la mare, els meus avis, perquè anessin a veure un noi que just debutava aquella nit. Asseguts tots tres a les butaques, quan van presentar l’artista, el meu pare es va aixecar i va pujar a l’escenari”, explica la Victòria. Va ser tan evident l’art de Josep Antó que el seu pare li va donar el seu permís i benedicció per dedicar-s’hi i sortir a recórrer món. D’aquella època gairebé no es conserva gaire cosa més que les fotos que acompanyen aquest reportatge, encara que a casa dels néts i les nétes del primer gran prestidigitador de Lleida havien jugat amb caixes de doble fons i serpentines dels seus trucs. Fins i tot, alguna caixa de doble fons és a la família encara.

Algunes de les seves pertinences són al museu de la màgia de Santa Cristina d’Aro. El president de l’associació de Lleida, Joan Gomis, explica que “fins ara teníem molt localitzat el mentalista de Sort, Fassman, però ningú mai havia reconegut la gran importància de Mr. Antó per al món de l’il·lusionisme. El primer mag de Lleida”. A Lleida, a més a més, Josep Antó era conegut com un gran coneixedor de tecnologia. “Recordo que venien a buscar el pare quan s’espatllava alguna de les firetes que venien per festa major. També els cinemes de Lleida li trucaven quan alguna màquina fallava”, diu la Victòria que somriu tot recordant que “jo deia que era filla seva i pujava de franc a la muntanya russa”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre