x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Biomedicina amb porcs

  • JAUME BARRULL CASTELLVÍ
  • |LLEIDA
09/12/2018 a les 05:22
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© laboratori. No tota la recerca és en quiròfan. Marcelino Bermúdez fa recerca sobre patologies vasculars a l’IRB.

PX HERE
La similitud entre nosaltres i els porcs és tan alta des del punt de vista fisiològic i genètic que se’ls considera un dels models més fiables per estudiar malalties, provar medicaments i practicar tècniques quirúrgiques. El centre CREBA de Torrelameu, de l’IRB Lleida, és pioner a Catalunya en la recerca i la formació amb models porcins.

En una de les trames secundàries de la primera temporada de

The knick

, ambientada en un hospital de Nova York a les primeries del segle XX, el doctor Thakery prova diferents mètodes innovadors de cirurgia amb resultats decebedors: els pacients escollits, sense ser consultats prèviament, moren irremeiablement a la taula del quiròfan. Qualsevol mostra de malestar és pels mals resultats obtinguts, en cap moment mostren la més mínima compassió pels pacients traspassats. El valor de la vida humana als països occidentals, sobretot la dels qui tenim carnet de ciutadania, per sort ha augmentat considerablement des d’aleshores. No només està prohibida l’experimentació intuïtiva amb persones sota cap pretext científic, sinó que també està escrupolosament regulat l’ús d’animals en recerca.

“Els ratolins són els animals que més s’utilitzen en laboratoris perquè són petits i molt manejables, el seu manteniment no és car i fàcilment en pots tenir grans quantitats sense que ocupin gaire espai”, explica Jordi Olcina, cap del servei de cirurgia de l’hospital Arnau de Vilanova i director del CREBA, el Centre de Recerca Experimental de Biomedicina Aplicada.

“El problema és que són un model translacional molt complicat perquè les diferències genètiques amb els humans són enormes. Per contra, amb els porcs tenim una similitud anatòmica i genètica que els converteix en una espècie gairebé perfecta. En recerca mèdica, i en aplicació de noves tècniques quirúrgiques, els porcs són models molt solvents”. El problema que presenten és logístic: “Els porcs són animals que poden arribar a pesar dos-cents quilos i això complica molt el manteniment. En un hospital o un centre de recerca convencional ubicat en una ciutat, on els espais són limitats, no és fàcil tenir porcs amb regularitat”.

Aquest handicap es va convertir en una oportunitat per a l’IRBLleida. Considerat un dels centres de recerca biomèdica més avançats del país, van aprofitar que les Terres de Lleida tenen una llarga tradició agropecuària per impulsar un centre pioner a Catalunya: el CREBA. “Des del primer moment vam comptar amb la complicitat de la Diputació, que va cedir-nos uns terrenys a Torrelameu i va construir l’edifici. La ubicació es va escollir amb relació al Centre d’Estudis Porcins, per tal que fos el mateix CEP qui criés i anés proveïnt el CREBA dels porcs necessaris per a la recerca i per als cursos que a poc a poc s’hi van començar a programar”, reconeix Olcina. La legislació per regular l’ús és molt estricta i per a cada animal que s’utilitza s’ha de fer una justificació davant un comitè d’ètica que hi dóna el vistiplau. La idea és fer servir el mínim número de bèsties necessari i tractar-les sempre de la millor manera possible.

Jaume Pelegrí és metge adjunt del servei d’Urologia de l’Arnau de Vilanova i des que va inaugurar-se el CREBA organitza un parell de cursos cada any per formar professionals i millorar els serveis que presten a la sanitat pública. “Abans no entrem al quiròfan, un dels més moderns del país, més ben preparat que molts hospitals de Catalunya, primer fem pràctiques de cirurgia laparoscòpica amb simuladors. Aquesta és menys invasiva, es fan uns pocs forats per introduir els aparells quirúrgics i una càmera microscòpica, aleshores operem a través d’una pantalla”. Pelegrí explica que poder utilitzar porcs com a pas intermedi entre els simuladors i els pacients reals “dota els professionals de molta més experiència i seguretat a l’hora d’afrontar casos reals, on està en joc la vida de la gent”.

Aquest any 2018 el CREBA tancarà amb un balanç de trenta-un cursos realitzats, siguin d’iniciativa pròpia, d’hospitals, de grups de recerca o empreses internacionals. “El nostre objectiu és arribar a una mitjana de cinquanta cursos, que és el que les instal·lacions i el calendari poden suportar per treballar en condicions i mantenir el centre amb un nivell de rendiment òptim”, reconeix Lola Garcia, subdirectora del CREBA. “Estem contents perquè hem rebut una bona acollida, i el fet d’estar en un petit poble de la plana de Lleida no és un problema per a professionals de tot el món, que valoren la qualitat de les instal·lacions i, també, la tranquil·litat de l’entorn i el fet que molts espais estiguin il·luminats amb llum natural i tinguin vistes al camp. De res no servirien aquests detalls, però, si no tinguéssim unes molt bones instal·lacions, amb aparells d’última generació, i estiguéssim responent amb solvència a les demandes dels diferents professionals que confien en nosaltres”, reconeix, “ja siguin els que organitzen els cursos com els qui utilitzen les nostres instal·lacions per fer recerca”.

Pelegrí col·labora amb un equip de Saragossa que està treballant en un sistema de transport d’òrgans per a trasplantaments que no sigui una mera nevera. “La idea és que l’òrgan continuï funcionant i arribi en molt millors condicions al pacient. Si no poguéssim venir al CREBA i fer proves amb porcs seria molt complicat comprovar si el sistema funciona perquè no ens podem arriscar que un pacient rebutgi el ronyó. El temps de la recerca seria molt més llarg”. Calcular en quina mesura disposar de porcs ha accelerat els tempos en la investigació biomèdica és molt complicat, però cap metge o investigador no dubta que realment és una font de coneixement molt valuosa. “El procés per tal de convertir una recerca en un medicament o una tècnica quirúrgica solvent és molt lent, han de passar molts anys abans no s’aprova per part de les institucions pertinents el seu ús públic”, explica Elvira Fernández, directora de l’IRB Lleida. De moment els porcs que fan servir són els convencionals de granja, els quals entren al quiròfan quan fan uns trenta o quaranta quilos. “L’objectiu a curt termini és comprar directament

minipigs

, porquets d’una raça especial que no creix gaire més de cinc o sis quilos”, explica Lola Garcia, “i és molt més sostenible econòmicament”.

Marcelino Bermúdez és un dels investigadors que l’IRB ha fitxat els darrers anys per treballar a Lleida. Després de fer recerca postdoctoral a Londres en biologia molecular, quan li van proposar venir a Lleida i treballar amb models porcins no va dubtar-ho gens. “Estem centrats en entendre els mecanismes de les patologies cardiovasculars: veure com es desenvolupa la malaltia i buscar maneres d’incidir-hi per frenar-la i evitar que la gent pugui fer ictus, infarts de miocardi, etc. El porc pot mimetitzar amb malalties humanes i això els converteix amb una font d’informació extraordinària. Això no treu que puguis sentir una certa simpatia per ells, no deixen de ser animals grans, sociables i que responen a estímuls, però quan treballes en un centre d’aquesta naturalesa has de fer com qualsevol metge que tracta amb pacients, comprendre que un excés d’empatia et podria col·lapsar emocionalment. Hem d’aplicar la màxima de seguretat i benestar per als animals, així com evitar-ne el patiment per tal que el temps que tenen de vida sigui el més digne possible”.

L’experimentació científica amb animals planteja un seguit de problemes ètics que, com explica la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Marta Tafalla, tenen l’arrel en un debat que a priori sembla irresoluble: “Per una banda hi ha una recerca que ajuda a millorar i salvar la vida de les persones i per l’altra hi ha l’ús d’animals contra la seua voluntat”. La resolució d’aquest debat s’ha encarrilat els darrers vint anys, gràcies a la pressió de grups animalistes i de l’empara de la Unió Europea, amb una normativa cada vegada més restrictiva en les formes i les finalitats a l’hora d’utilitzar animals en recerca científica. “De moment s’ha avançat en la idea que aquesta ha d’estar guiada pel principi de les tres R: refinament, reducció i reemplaçament”. Això vol dir que s’ha de ser molt curós en la manera com es tracten els animals, subordinant tota recerca a un control minuciós per part de comitès d’ètica i de l’administració; també s’ha de tendir a la reducció, justificant cada un dels animals utilitzats i demostrant que no és possible fer-ho de cap altra manera. Finalment es proposa un objectiu per al qual no hi ha data: el reemplaçament, trobar alternatives per a l’ús d’animals. Tafalla denuncia que cada vegada hi ha més agents econòmics implicats que han convertit l’opció d’utilitzar animals en un negoci, empreses interessades a no avançar en l’objectiu del reemplaçament. Malgrat això, confia que la ciència acabarà trobant la manera de fer-ho, encara que a dia d’avui ens sigui impossible imaginar-nos com ho farem.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre