x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Racons encantadors

Actualitzada 20/05/2019 a les 11:31
Aquesta primavera s’han posat en marxa les ‘Rutes d’en Pius’, circuits d’orientació i ornitologia que ens animen a descobrir els Espais Naturals de Ponent. Una vintena de zones de les comarques de Lleida, des dels secans de la Segarra a l’aiguabarreig del Baix Segre, amb un alt valor mediambiental i paisatgístic que val la pena de conèixer
de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

PHOTO-LOGISTICS
de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

PHOTO-LOGISTICS
de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

PHOTO-LOGISTICS
de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

PHOTO-LOGISTICS
de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

PHOTO-LOGISTICS
de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

PHOTO-LOGISTICS
de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

PHOTO-LOGISTICS
de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

PHOTO-LOGISTICS
de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

PHOTO-LOGISTICS
de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

PHOTO-LOGISTICS

Avui em disposo a conèixer els plans de Sió. Hi predomina el cereal, com l’ordi i el blat, i podem trobar-hi petites clapes d’ametllers i un tipus d’alzina anomenada carrasca.” Així comença el quart Quadern de camp d’en Pius, editat per Espais Naturals de Ponent per posar en valor diferents espais naturals de les comarques de Lleida. “Els quadernets plantegen un joc als visitants: se suposa que són els originals del botànic lleidatà Pius Font Quer respecte a les zones que proposem descobrir”, explica Enric Morera, tècnic impulsor del projecte. Els quadernets, gratuïts, es poden trobar als ajuntaments, els punts d’informació o establiments dels pobles propers a cada espai natural. També estan disponibles a internet.

de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).

Les rutes, que en la seua majoria es procura que siguin circulars i es puguin fer a peu o amb bicicleta, tenen vuit punts de referència en els quals hi ha amagades unes petites fotos amb algun dels animals, principalment ocells, que habiten la zona que estem visitant. “Una vegada l’hem localitzat, anotem el nom de l’animal al lloc buit que hi ha dins el quadernet, que teòricament s’ha esborrat pel pas del temps, i seguim”, explica l’Enric. “No sempre és evident trobar les fotos i els visitants han de seguir aquest petit joc de pistes per completar la narració.” Morera va decidir utilitzar la figura de Font com una reivindicació de la seua figura: “Va nàixer a Lleida i va ser un dels botànics moderns més importants del país. Malauradament és un personatge molt poc reconegut, aquesta és la nostra manera de reivindicar-lo.”
 

Els espais naturals de Ponent estan sempre molt vinculats a l’activitat humana, principalment agrícola i ramadera


El projecte està pensat perquè la gent de les terres de Lleida tinguin una altra excusa per acostar-se a veure paisatges que costa de descobrir. Manel Solé és l’alcalde de la Granja d’Escarp i diu que “llocs com l’aiguabarreig pensem que té un potencial turístic, un atractiu especial que no es coneix prou i que cal reivindicar. La gent del país cada vegada està més disposada a descobrir nous llocs i nosaltres, entre l’aiguabarreig i el paisatge de les mines, tenim una proposta que pot ser interessant”. La de l’aiguabarreig del Segre-Cinca és una de les primeres rutes que s’han publicat. La Neus Roca és la tècnica de promoció econòmica de la Granja d’Escarp, un dels tres pobles que conformen la zona que es pretén impulsar juntament amb Seròs i Massalcoreig: “Els nostres pares i padrins hi feien més vida, al riu, hi pescaven i s’hi banyaven. Ara els accessos estan molt més restringits a punts concrets perquè el bosc de ribera ho domina pràcticament tot.” Ara una part de la ruta s’endinsa dins la bultra a través d’una passarel·la de fusta que fa més de mig quilòmetre. Wil Van Tongerlo és un ornitòleg holandès que està de pas: “Aquests espais a la vora del riu que travessen zones desèrtiques són pols molt atractius per una gran diversitat d’aus que, tan si són poblacions estables com migrants, tenen aquí un punt de de vida excepcional. Martinets i bernats són algunes de les aus més típiques d’aquests boscos, encara que també hi podem trobar l’oreneta més petita d’Europa, la de Ribera, i algunes espècies més voluminoses com els cignes o les àligues cuabarrades.
 

L’agricultura intensiva està malmetent els recursos naturals i posant en perill els ecosistemes i les espècies autòctones


A la primavera tot el paisatge és d’un verd exuberant, fins i tot els secans de l’Urgell que hi ha entre els termes de Preixana i Belianes, que d’aquí unes setmanes seran d’un daurat intens. La ruta, que puja fins al turó de Montalbà i ens ofereix unes vistes magnífiques de la comarca, ens acosta a un paisatge en el qual hi ha molta més vida de la que aparentment sembla. “Tot i que l’agricultura intensiva està malmetent els ecosistemes i moltes aus tenen problemes per trobar menjar i les poblacions tendeixen a estancar-se, fet que les posa en perill perquè els costa més reproduir-se amb exemplars d’altres colònies i no caure en l’endogàmia genètica. “Les rutes també han de servir per portar gent al territori i que els habitants vagin prenent consciència del patrimoni natural, imprescindible per sobreviure a llarg termini”, apunta l’Enric. Una altra zona que també té una ruta a punt són els Plans de Sió. La ruta surt del Castell de Concabella i ens ofereix una visió d’un territori de secà regat per petits rius com el Sió, l’Oró o el Llobregós. “El fet que la circular comenci i acabi al castell de Concabella, on hi ha l’arxiu de Pedrolo, una exposició permanent sobre la història dels castells de la Segarra i un espai d’interpretació dels secans, permet als visitants completar la jornada amb diferents propostes per a tots els públics, explica Núria Guixés, tècnica del consell comarcal de la Segarra.

Unes rutes circulars i accessibles per a tots els públics, una bona excusa per descobrir casa nostra.

de dalt a baix. Un sisó (Tetrax tetrax), parella de ganga (Pterocles alchata) i un bernat pescaire (Ardea cinerea).
 

Un lloc ideal per als ornitòlegs
Les terres de Lleida gaudeixen d’una diversitat paisatgística única al sud d’Europa, per això és un dels destins imprescindibles per als ornitòlegs de tot el món. Des de muntanyes com la d’Alinyà fins als secans del Segrià, passant per l’estany d’Ivars, el Montsec o l’aiguabarreig del Baix Segre hi poden trobar aus com l’àliga cuabarrada o l’aufrany. Altres aus com el sisó, conegut també com l’ànec de secà, també és molt preuat pels ornitòlegs. Les rutes també acosten les aus al públic menys iniciat, que té l’oportunitat de moure’s pels espais naturals en els quals viuen aquests ocells.
Una xarxa estable de paisatges singulars
Espais Naturals de Ponent és un projecte endegat per l’Associació Leader Ponent, amb seu al consell comarcal del Pla d’Urgell, que té com a àmbit d’actuació tota la plana lleidatana. El criteri per decidir que una zona concreta pot convertir-se en Espai Natural de Ponent és que formi part de la Xarxa Natura 2000. Els paisatges que en formen part estan regulats per directrius europees que limiten les activitats humanes amb l’objectiu de preservar el màxim possible l’equilibri amb el medi ambient. “Són espais en els quals podem trobar espècies d’aus que estan en un clar retrocés pel que fa a la seua supervivència”, explica l’Enric, “i totes les actuacions que es facin amb la intenció de salvar l’equilibri mediambiental entre les diferents espècies i activats són poques”. Les rutes i els quaderns són una més de les moltes activitats que es fan durant l’any amb l’objectiu de sensibilitzar-nos de la importància que tenen aquests espais. A finals d’aquest mes de maig s’inaugurarà la cinquena ruta per Mas de Melons, prop d’Aspa, que se suma a l’aiguabarreig del Segre i el Cinca, els secans de Preixana-Belianes, l’estany d’Ivars i els Plans de Sió. Més informació de les rutes i altres activitats que s’organitzen a espaisnaturalsdeponent.cat.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre