x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Foc, fum i pólvora

  • R. BANYERES
Actualitzada 10/06/2019 a les 16:54
El Ball de Diables de Cervera-Carranquers compleix enguany 25 anys. Ho estan commemorant amb diferents activitats al llarg d’aquest 2019, aprofitant també que la ciutat de Cervera és la Capital de la Cultura Catalana. Amb 150 membres i 50 nens a la colla infantil (i una seixantena en llista d’espera), la continuïtat de la tradició està assegurada.
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES

Si ens volguéssim remuntar als inicis del fet diabler a Cervera, ens n’hauríem d’anar fins a, com a mínim, el 1411, la data de quan es conserva la primera reglamentació en forma d’ Ordinacions de la festa de Corpus Christi. Allí apareixien per primer cop els diables com quelcom constitutiu de la processó cerverina. S’ha cremat molta pólvora des d’aleshores i, tot i que no són descendents d’aquests dimonis, el cert és que avui en dia una de les entitats amb més vida de la ciutat és precisament el Ball de Diables de Cervera-Carranquers, que enguany celebra el seu 25è aniversari.

Linfern. Qui vulgui foc ha danar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.
Primers focs. La Colla del Ball de Diables de Cervera-Carranquers en una imatge de l’any 1995

Corria el setembre de l’any 1994 quan l’actual entitat de Ball de Diables es va crear oficialment. En aquell moment eren només 21 dimonis amics que compartien infern, confessions i sortides, així com l’interès per la comissió de Cultura i Esbarjo del ja desaparegut Consell de la Joventut de Cervera. Molts ja havien format part de La Matraca, una companyia d’animació que va existir entre el 1983 i el 1987. El nom de Carranquers prové de La Carranca, una de les set campanes de l’església gòtica de Santa Maria, que formen un dels conjunts de campanes més notables de Catalunya. L’entitat compta amb cinc seccions: bestiari, colla gran, colla infantil, grallers, i tabalers. Les seves principals actuacions anuals són a Cervera: la Festa de la Colla –dissabte de Corpus– l’Aquelarre i l’Aquelarret –darrer dissabte d’agost–, i la Festa Major del Sant Crist –quart diumenge de setembre–.



Linfern. Qui vulgui foc ha danar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.
Aquelarre. La nit de l’Aquelarre, els diables treuen tota la seva pólvora

Avui en dia són 150 membres. A més a més, la continuïtat està assegurada ja que el 2003 va néixer la colla infantil a la imatge i semblança de la gran, que la va batejar el 12 de juliol d’aquell mateix any. La formen 50 membres i una seixantena més són en llista d’espera. Per tant, compta també amb el Llucifer, la Diablessa, els diables, l’estendard i els tabalers. L’arsenal es completa amb dues maces grans i dues mitjanes. I és que en aquest sentit, la formació adulta és una colla de diables de caire tradicional que recupera i adopta com a seva l’arrel i la tradició cerverina i el model penedesenc del ball de diables.

Linfern. Qui vulgui foc ha danar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.
Colla infantil. La continuïtat de l’entitat està assegurada, amb mig centenar de petits diables que segueixen la tradició

Això implica que el Ball Parlat i la lectura dels versots quan, durant la Festa de la Colla, els diables pentinen l’actualitat i els personatges o polítics tant locals com nacionals amb una marcada ironia, sigui un dels moments més esperats a Cervera. Ningú se’n salva. Aquest és un dels principals trets que defineixen la colla. El Ball Parlat, simula la lluita entre el Bé i el Mal”, aclareix el Jordi Castany, un dels membres de la colla. “Podríem dir que el bé està representat per Sant Miquel i el mal per Llucifer i la seva cort de diables”, afegeix. I enmig del Ball Parlat, hi ha els versots, “que és el que agrada més al públic, perquè són versos satírics de política, de moments del poble, actualitat, personatges i sempre es busca que siguin punyents”, somriu en Jordi Lloveras, un altre dels membres de la colla. Arran d’aquest ball és quan surten en Llucífer, la diablessa, l’arcàngel i la resta de personatges, que estan tots molt definit, expliquen.

Linfern. Qui vulgui foc ha danar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.
Diabèsties. La Tarasca és una de les bèsties que custodien els diables i que surt en algunes ocasions

De fet, la de Cervera va ser una de les primeres colles de la província que va adoptar aquest model, molt estès pel Penedès, però poc a les nostres contrades, més donades a la pirotècnia, sobretot arran de l’espectacle Dimonis que Comediants va estrenar el 1981 a Venècia. El culpable? la festa gran de Cervera, l’Aquelarre. Quan va desaparèixer La Matraca, el 1987, la ciutat es fa quedar sense diables i totes les colles que venien a la festa eren de la zona del Penedès, amb aquest model. I la de L’Arboç, els agradava especialment, recorda Carles Sala, un dels membres fundadors de la colla, i que encara surt a cremar.

Linfern. Qui vulgui foc ha danar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

És per tot plegat que l’associació s’ha proposat celebrar amb ganes aquest 25 aniversari, que ha encetat la multitudinària Trobada de Diables, amb 20 colles i un miler de participants. Segurament, “la més gran de les dos darreres dècades”, rumia el Jordi. La següent cita serà la Festa de la Colla, els dies 21 i 22 de juny. El que més s’espera és el Ball Parlat. Enguany s’ha integrat la Trobada de Diables de la Segarra Històrica, en un correfoc en què participaran les colles de Sant Guim de Freixenet, Santa Coloma de Queralt, Sanaüja i Calaf.

Linfern. Qui vulgui foc ha danar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.
La colla. Actualment, la colla està integrada per unes 150 persones, a més de 50 diablets a la colla infantil

La següent cita serà dos mesos després. Cada divendres d’Aquelarre se celebra la Trobada de Bestiari, que es convertirà en un homenatge al mestre Manel Casserras de Solsona, Manelet, constructor de nombrosos dracs, entre ells Lo Carranco Bilandó de Cervera, i d’imatgeria festiva d’arreu de Catalunya. La Draca de Solsona, el Drac de Mataró, el Drac de Llorenç del Penedès, el Drac de Ciutat Vella i Lo Carranco seran a la Trobada. També el mateix divendres es farà una gran encesa per celebrar les noces de plata de la colla. La Festa Major és, per als Carranquers, sinònim de Carretillada, i enguany tindrà més pirotècnia que mai. De fet, ja estan immersos en múltiples activitats per recaptar el pressupost necessari.

Linfern. Qui vulgui foc ha danar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic

Els actes continuaran el dia 5 d’octubre amb el Concurs Nacional de Tabals, moment en què els tabalers de diferents colles demostraran la destresa musical. Finalment, el dia 9 de novembre es clourà la celebració amb un agraïment especial a aquells que en algun moment van ser membres d’aquesta colla. I res millor que un correfoc d’exdiables. Això sí, tot aquell que vulgui foc, els ha d’anar a trobar, ells no persegueixen el públic, sinó que són els espectadors els que es posen sota el seu “paraigua” de fum, foc i pólvora.
 

ALGUNS PERSONATGES SINGULARS i els seus ESTRIS
  • Llucifer: És el cap dels diables. Destaca per la seva majestuositat i elegància. Actuarà amb un vestit diferent de la resta de diables. La seva maça és la més gran de totes i a la qual es pot posar un major nombre de carretilles. Surt a actuar segons el criteri de l’encenedor. 
  • Diablesa: És la dona de Llucifer, la que té el paper més juganer de tot el seguici de diables. Representa la luxúria. La seva maça també serà molt més grossa que la resta de dibales, tot i que no tant com la de Llucifer. Tal i com fa ell, surt a actuar segons el criteri de l’encenedor.
  • Diable abanderat (Astarot): Diable que duu la insígnia de Cervera. És el primer que encén cada corrfoec i el primer de fila a la formació. Durant la representació del ball parlat adopta el paper de l’Astarot.
  • Arcàngel Sant Miquel: Representat per un nen, simbolitza el poder diví en la lluita del cel i l’infern. A Sant Miquel se li atribueix el rol de personatge guerrer que encapçala els exèrcits celestials en la lluita contra el mal. Només apareix a la representació del Ball Parlat.
  • Maça Llucifer: És la més gran de totes. Consta de set puntes en què es pot posar un gran nombre de carretilles. El seu únic portador és Llucifer. Té una alçada d’190 metres. El mànec és de fusta, de color marró fort, el seu color natural. El capé s de ferro i té una forma cònica. A l’interior de la caixa duu unes boletes de metall. De la caixa surt una vareta que es divideix en set varetes verticals que formen un cercle on es poden carregar fins a un màxim de setanta carretilles. Cada vareta és de 33 centímetres.
  • Maça Diablesa: Consta de tres puntes, en les quals també es pot posar un gran nombre de carretilles. És una maça original de La Matraca. L’única portadora és la diablesa. Té una alçada d’1’88 metres. El mànec és de fusta, color marró fort, el seu color natural. El cap és de ferro i té una forma cònica. A l’interior de la Caixa duu unes boletes de metall. De la caixa en surt una vareta que després es divideix en tres més, cada una de 35 centímetres. S’hi pot posar fins a un màxim de sis carretilles per vareta o bé tres sortidors. En total pesa 2’80 quilos.
  • Maça: Pal de fusta amb una penya d’un material noble que, quan es sacseja fa un soroll característic. Té una sola punta. Té una alçada d’1,07 metres. El mànec és de fusta de color marró fort. El cap té forma cònica i al damunt hi ha un clau o vareta d’acer de 18 centímetres, on s’hi pot colocar fins a un màxim de tres o quatre carretilles. Pesa 750 grams.
  • Maça abanderat: Maça de diable amb la insígnia de la colla. Feta de roba d’arpilleria que en cada una de les cares porta escrit el nom de Diables de Cervera-Carranquers i el logotip de la colla.
  • Tabals: Tabals tradicionals amb cos de fusta i cèrcols de fusta massissa de faig, tensors amb corda de cànyem i membrana de pell. Tabals de 16’’. Les baquetes són fetes de fusta d’alzina. Ls corretges per portar els tabals són de pell de color marró fosc. 
 
carles sala
Linfern. Qui vulgui foc ha danar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.  Un dels membres fundadors de la colla

Com es va convertir en diable? Abans dels Carranquers, existia un grup d’animació que va impulsar l’Aquelarre, que es deia la Confraria d’Animació La Matraca. Va estar vigent entre el 1983 i el 1987 i jo ja en formava part. El 1992, amb la Comissió de Cultura i Esbarjo, es va reflotar la idea de crear un grup de diables i el 94 ja es va materialitzar, tot i que abans s’havien anat fent petites actuacions.

Què l’atreu per continuar-hi vinculat després d’un quart de segle? Quan vam començar, ja amb La Matraca, érem simplement una colla d’amics, però el cert és el món de la pólvora té quelcom que t’enganxa, el fum, el foc, el so dels tabals quan vas en formació cap a l’actuació... Ho gaudeixes i a la vegada ho pateixes. A més a més, la relació que es crea entre el públic i el diable és màgica. És quelcom que la gent viu amb respecte.

En el moment de la creació de la colla van optar per un model, el del ball parlat amb els seus versots, que no era massa habitual al nostre entorn. Per què? En part, perquè vam agafar com a punt de referència la colla de l’Arboç, que l’havíem anat a veure i ens havia agradat. Forma part del que s’anomena el model penedesenc, que inclou també el camp de Tarragona, amb uns personatges molt marcats, com ara Llucifer, la Diablessa, els versots... Aleshores, quan es van crear els Carranquers ens va agradar també aquesta idea, i aquests versots de crítica social o local.

Quin és el secret perquè la colla no només es mantingui sinó que també s’ampliï? Primer érem 21 i ara 150. Hi ha aspectes claus com ara el fet que hi hagi tres moments àlgids al llarg de l’any: l’Aquelarre, la Festa Major i la Carretillada. Crear la colla infantil també hi ha ajudat molt.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre