x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

La màgia musical de Cervera

Actualitzada 18/06/2019 a les 17:08
A Cervera es respira música. Potser és la boira, la terra de secà o les profundes arrels històriques el que fan que cada racó ens ofereixi una melodia. Jaume Ferran va plasmar el caràcter melòman de Cervera al poemari ‘Cuaderno de música’. L’espill encantat’ és una cantata que parteix d’aquesta obra i que el 21 de juny, Dia de la Música, s’emetrà per Lleida Televisió.
la ciutat grisa. A ‘La ciutat grisa’, la gent no recorda la seua història. A sota, l’Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© la ciutat grisa. A 'La ciutat grisa', la gent no recorda la seua història. A sota, l'Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

ONA RIU
la ciutat grisa. A ‘La ciutat grisa’, la gent no recorda la seua història. A sota, l’Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© la ciutat grisa. A 'La ciutat grisa', la gent no recorda la seua història. A sota, l'Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

ONA RIU
la ciutat grisa. A ‘La ciutat grisa’, la gent no recorda la seua història. A sota, l’Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© la ciutat grisa. A 'La ciutat grisa', la gent no recorda la seua història. A sota, l'Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

ONA RIU
la ciutat grisa. A ‘La ciutat grisa’, la gent no recorda la seua història. A sota, l’Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© la ciutat grisa. A 'La ciutat grisa', la gent no recorda la seua història. A sota, l'Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

ONA RIU
la ciutat grisa. A ‘La ciutat grisa’, la gent no recorda la seua història. A sota, l’Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© la ciutat grisa. A 'La ciutat grisa', la gent no recorda la seua història. A sota, l'Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

ONA RIU
la ciutat grisa. A ‘La ciutat grisa’, la gent no recorda la seua història. A sota, l’Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© la ciutat grisa. A 'La ciutat grisa', la gent no recorda la seua història. A sota, l'Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

ONA RIU
la ciutat grisa. A ‘La ciutat grisa’, la gent no recorda la seua història. A sota, l’Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© la ciutat grisa. A 'La ciutat grisa', la gent no recorda la seua història. A sota, l'Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

ONA RIU
la ciutat grisa. A ‘La ciutat grisa’, la gent no recorda la seua història. A sota, l’Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© la ciutat grisa. A 'La ciutat grisa', la gent no recorda la seua història. A sota, l'Orquestra de Professors del Conservatori de Cervera.

ONA RIU

L’espill encantat és un repte genuïnament cerverí fet realitat. A partir de l’encàrrec d’Estefania Balcells, directora del Conservatori Professional de Música de Cervera i comissària de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019, neix un producte essencialment local amb el llenguatge musical com a tema universal. La filòloga Montse Pont s’encarrega de la traducció de Cuaderno de música (1983) i de l’elaboració del guió de la cantata. A partir del text, el compositor Jordi Castellà crea la música i Xavier Hidalgo s’encarrega de la direcció escènica i també la direcció artística, que comparteix amb Marc Castellà.

la ciutat grisa. A

L’obra és un cant al poder de la música. Els personatges principals són l’Anna i el Mag Lletraferit, l’alter ego de Jaume Ferran, el poeta de Cervera autor del text original. Aquests personatges es troben immersos en una trama d’aventures per salvar els orígens d’una ciutat. Cal preservar les tradicions i la saviesa popular que les noves tecnologies estan posant en perill i només hi ha una forma d’aconseguir-ho: interpretar una cançó màgica abans que es faci fosc. Vèncer el gegant tecnològic, però, no és tan fàcil. Cal buscar les partitures i els instruments necessaris pels punts més emblemàtics de Cervera.


la ciutat grisa. A

La composició coral i instrumental de Jordi Castellà té la frescor pròpia d’una banda sonora. Musicalment, la cantata compta amb dos plans diferents: la part argumental i les cançons de presentació dels instruments que els protagonistes van trobant. El dia de la representació, el conjunt va reunir més d’un centenar de músics, cantants i figurants a l’escenari, amb la presència de l’orquestra de professors i els grups corals del Conservatori de Cervera, i el cor principal format per quinze màgics, dirigits per Núria Mas, coincidint amb les quinze mènsules de la façana de la Paeria.

la ciutat grisa. A

Artísticament, l’obra beu dels paisatges de la Segarra i, més concretament, de Cervera. Jan Clota construeix l’escenografia amb l’objectiu que l’espectador faci un viatge musical a través dels espais més singulars de la ciutat com el campanar, la Universitat o la plaça del Fossar. La dissenyadora Gemma Oriol vesteix l’ambientació amb els ocres propis de la terra segarrenca.

la ciutat grisa. A

L’espill encantat permet descobrir l’obra de Jaume Ferran, alguns racons de Cervera, la simbologia de la ciutat i la riquesa de tons segarrencs a través d’una posada en escena que exalça la màgia de la música.

la ciutat grisa. A

Partitura i composició
Un cop Montse Pont finalitza el guió de la cantata, s’inicia el procés de creació musical pròpiament dit. Durant mig any de treball, Jordi Castellà, que també va conduir la direcció musical durant l’estrena, treballa simultàniament en la composició coral i instrumental.

La part musical es diferencia en dos plans: l’argumental i les cançons de presentació dels instruments. La música que cobreix la primera part utilitza uns motius musicals que es van repetint durant tota l’obra i que van evolucionant paral·lelament amb l’argument, de manera que els podem sentir al principi en tonalitats menors i en tempos lents, i al final de l’obra ja han evolucionat a tonalitats majors i tempos més ràpids. La presència de diferents modes i escales és també una característica essencial, ja que dona a l’obra unes sonoritats més obscures amb l’escala octatònica, o més brillants amb el mode lidi. D’altra banda, les cançons que serveixen per presentar els instruments estan fora d’aquesta lògica de motius i escales, de manera que són com petites obres independents col·locades dins la unitat de la cantata.

la ciutat grisa. A

Vuit escenes i un espill
Després d’un preludi instrumental, se’ns apareix una Cervera fosca i boirosa, un context de desafecció amb l’absència de valors, la cara més negativa del segle XXI. El narrador, Xavier Hidalgo, inaugura la trama: “Ens trobem en una ciutat grisa, on la gent no recorda la seva història, on cadascú viu a casa seva i poc li importa el que li passa a l’altra gent.” El Mag Lletraferit, amb un aspecte peculiar i una mirada penetrant, apareix amb un espill al sarró. Seguidament, l’alter ego de Jaume Ferran es presenta i convida l’espectador a viure el viatge musical que retornarà l’alegria a la ciutat emmurallada. 

El gran palau, les quinze mènsules que presideixen la plaça Major, presenten els instruments de corda, portats a escena com a titelles d’alçada. El segon violí empaita el primer, la viola “canta i plora” mentre fa equilibris propis de funàmbul, el violoncel no aconsegueix trobar-se a si mateix i el contrabaix sedueix una ballarina a ritme de swing. Després venen els instruments de percussió amb El gran campanar.

Els protagonistes passen pel carreró de les Bruixes i el carrer Major, i arriben a la Universitat, la casa del saber. La majestuosa corona de l’edifici reposa damunt un dels capgrossos de Cervera i s’acompanya amb les vistoses i elegants trompetes de la façana. La saviesa, escultura que encapçala el frontispici neoclàssic, entrega les partitures perquè la ciutat pugui tornar a viure en somnis. L’escena El miracle fa confluir tots els elements davant la Universitat perquè el miracle esperat es produeixi. “Tots quan ressonin de nou seran sols una veu parlant al mateix temps”, expressa el Mag Lletraferit. Finalment, a Ciutat en somnis, l’espectador descobrirà si s’ha pogut recuperar l’essència perduda de Cervera.

la ciutat grisa. A


Una estrena enregistrada
Després de mig any llarg d’assajos, la cantata va donar el tret de sortida a la 9a edició del Festival de Pasqua. Marc Castellà rep l’encàrrec de l’enregistrament de la representació, que es concep des d’un punt de vista immersiu, que permeti a l’espectador reviure l’espectacle no només com a públic en si, sinó també com a participant de l’escena. L’espill encantat és el resultat del compromís d’alumnes i professors del Conservatori, una obra amb personalitat cerverina que convida l’espectador a descobrir l’essència dels racons de la capital segarrenca. Coincidint amb el Dia Internacional de la Música, el dia 21 es podrà veure per Lleida Televisió.
 

l’autor
Jaume Ferran, el poeta lletraferit

Nascut el 13 de juliol de 1928, Jaume Ferran és el gran de 10 germans. Estudia Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es relaciona amb els intel·lectuals que formaran el grup poètic dels anys 50. L’any 1960 es desplaça als Estats Units. Allà passarà la major part de la seva vida. Primer és professor de literatura espanyola a Colgate Univesity i després esdevé director del Centre d’Estudis Hispànics a Syracuse University. Malgrat la distància, visita Cervera anualment i la Segarra sempre és present en els seus versos. La ciutat el fa Fill Predilecte el 2 de juny de 2001. Ferran es considera l’últim representant del nucli poètic català de la segona generació de postguerra o, com ell l’anomenava, de la “generació de la solidaritat”. El grup literari, on trobem Alfons Costafreda, Carlos Barral, Juan Goytisolo o Jaime Gil de Biedma, es caracteritza pel culte a la paraula i a l’amistat.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre