x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

50 anys fent memòria

  • JAUME BARRULL CASTELLVÍ
  • |LLEIDA
Actualitzada 23/03/2020 a les 15:46
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS
nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© nebot i torrens. Perspectiva de de la façana del cinema Coliseum de Barcelona del 1920. Fotografia acolorida.

TUSQUETS I RIBAS

L’arquitectura catalana ha estat històricament arrelada a la construcció tradicional i alhora connectada amb les avantguardes contemporànies a nivell internacional. L’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya preserva un llegat d’originals que expliquen alguns dels projectes més significatius i la seua relació amb l’art.

En commemoració del 50è aniversari de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la comissió de cultura ha organitzat una exposició itinerant en la qual es pot veure una cinquantena d’originals d’arquitectes catalans des del segle XIX fins a l’actualitat. Parlem de noms com César Martinell, Doménech i Muntaner, Ramon Maria Puig, Bohigas Guardiola, Josep Maria Jujol o Josep Maria Bosch Aymerich. Esbossos, perspectives axonomètriques, seccions de planta o façanes de cases particulars, parcs, parlaments, edificis d’oficines, cinemes, esglésies, urbanitzacions de carrers o escoles. L’exposició estarà oberta a la delegació del Col·legi a Lleida (carrer del Canyeret 2, davant dels jutjats) fins al proper 30 de març. L’entrada és gratuïta, per horaris consultar al web arquitectes.cat i telèfon 973 23 40 51.

El dia que morin tots els testimonis vius del bombardeig feixista que va esfondrar el Liceu Escolar de Lleida el 1937, la memòria ja només restarà en plaques commemoratives, llibres i fotografies. De l’escola també quedaran els plànols que es conserven curosament a l’arxiu històric de la delegació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. “Aquí tenim el llegat de Francesc de Paula Morera i Gatell, un dels màxims exponents del modernisme a les terres de Lleida, autor d’edificis que encara estan dempeus com l’Escorxador o la casa Melcior, a la plaça Sant Francesc. Tenim el seu i els d’una dotzena d’arquitectes lleidatans més”, explica Ramon Llobera, vocal de cultura del Col·legi a la demarcació de Lleida. Avui en dia ja gairebé tots els arquitectes fan servir programes informàtics. “La digitalització ens permet treballar d’una manera més àgil i alhora també posa a les nostres mans la possibilitat d’escanejar tot el material històric i facilitar-ne la consulta en línia. Ens permet agilitzar les gestions i alhora fer consultes arreu del món sense haver-nos de desplaçar físicament”, reflexiona Llobera. “D’altra banda, tampoc està clar com es conservarà el material que no té un suport físic. El paper, si es conserva en un lloc adequat –sense humitat, sense llum i a una temperatura estable–, està demostrat que aguanta bastant bé el pas del temps. Després, digitalitzar-lo és bo perquè ja que no cal tocar-lo cada vegada que es vulgui consultar. D’altra banda, d’aquí a cinquanta anys ningú pot garantir que tindrem un programa que llegeixi documents word tal com els entenem avui en dia”, apunta. La voluntat de la humanitat per deixar constància de les seues gestes o pensaments és antiquíssima, ja en les pintures rupestres es pot apreciar aquesta intenció. Per contra, l’arxivística tal com l’entenem avui dia és relativament moderna: els primers manuals i tractats per mirar d’establir sistemes transferibles són del segle XIX. “Només aquí a Lleida tenim milers de documents, ja siguin expedients, plànols, vídeos o fotografies com les de Farrant, un arquitecte que va documentar gràficament restauracions històriques de tot Espanya a mitjans del segle XX”, explica Marta González, que ja fa deu anys que s’encarrega de gestionar l’arxiu i la biblioteca del Col·legi. “La funció del nostre arxiu és preservar la memòria de l’arquitectura catalana, la qual ha estat sincerament prolífica i molt interessant des d’un punt de vista internacional”, apunta Jaume Farreny, adjunt a la vocalia de cultura del Col·legi. Amb més de vuitanta mil documents, l’arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya és un dels més voluminosos del món. No només hi ha plànols i dibuixos com els que es poden veure a l’exposició –vegeu el desglossament–, sinó que també hi ha un fons bibliogràfic molt important. “Des de revistes contemporànies fins a clàssics com els llibres d’Andrea Palladio de tot el món”, diu Llobera. L’arquitectura d’un país parla de la seua gent i la seua història; en aquest sentit, l’Arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya preserva un llegat de valor incalculable per comprendre també com som nosaltres.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre