x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

El militar sensible

Actualitzada 02/11/2020 a les 13:34

El comandant Andrés Ymbernon era un home cultivat. Enamorat de la Seu Vella, el 1936 fou destinat com a capità a la columna Macià-Companys. Va lluitar amb els republicans fins que el 1938 es va passar als nacionals. El seu llegat és ple de llibres, dibuixos i fotografies que el seu nét, el poeta i artista David Ymbernon, ha deixat a l’Arxiu Històric.

retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l’any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l'any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

SEGRE
retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l’any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l'any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

SEGRE
retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l’any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l'any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

SEGRE
retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l’any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l'any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

SEGRE
retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l’any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l'any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

SEGRE
retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l’any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l'any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

SEGRE
retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l’any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l'any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

SEGRE
retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l’any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l'any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

SEGRE
retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l’any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© retrat. Andrés Ymbernon, el desembre de l'any 1924, en una fotografia presa quan estava destinat a la ciutat de Tetuan.

SEGRE

Si aquest 2020 hagués estat un any “normal”, avui, 1 de novembre, dia de Tots Sants, probablement bona part de la família descendent del comandant lleidatà Andrés Ymbernón (1900-1952) s’hauria reunit a la Llacuna, a la comarca de l’Anoia. En el moment de tancar aquesta edició es plantejaven que potser seria el primer any que no ho podrien fer. Si la pandèmia no hagués trastocat arreu del món tots els plans haguts i per haver, l’Arxiu Històric de Lleida hauria inaugurat l’exposició que el recorda, L’horitzó d’Andrés Ymbernon Vila (1900-1952), el mes de març, i no a l’octubre. Però aquest 2020 passarà a la història per moltes coses i sens dubte la Covid-19 i els seus estralls en seran una d’elles. I amb ella, els equilibris que ha obligat a fer. Sigui com sigui, el cas és que ara, i fins a començaments del 2021, tenim l’oportunitat d’apropar-nos a la figura d’aquest militar de carrera, culte, magnífic dibuixant i topògraf, profundament interessat en la cultura que, durant la Guerra Civil, va lluitar primer en el bàndol republicà, fins que el 1938 es va passar al bàndol nacional. Tot i que no es poden assegurar els motius, alguns dels seus principals estudiosos creuen que probablement per mirar de salvar els seus homes.

Acabada la guerra, va seguir en actiu, com a comandant, en diverses unitats de diferents places, fins que l’any 1942 fou apartat de la carrera militar. El seu nét, l’artista visual i poeta David Ymbernon, ha estat l’encarregat de comissariar aquesta mostra després que l’any passat donés el seu fons a l’Arxiu Històric de Lleida. Aquí s’hi poden veure escrits, llibres, dibuixos, fotografies i altres objectes de l’època triats amb cura per la seva relació amb el seu entorn vital.

El comandant Andrés Ymbernon Vila va néixer a Lleida l’onze d’abril de mil nou-cents, fill del també comandant Andrés Ymbernon Camacho i de Flora Vila Egea (mestra); tenia dos germans, Diego i M. Teresa, i es casà a la Llacuna amb Ramona Tarrida Raventós, de Cal Sià, que havia anat a estudiar a Lleida. Aquest és l’inici, racional, que fa del comandant Ymbernon, el seu nét David, abans que li aflori la vessant poètica i emocional i artística (formada a l’escola d’Arts Ondara de Tàrrega) i ens parli del seu caràcter, d’allò que el definia. Escriu David Ymbernon: “Segons la numerologia, el número 11 representa els guies, els mestres, el món espiritual, la percepció, la introspecció, la saviesa, la intuïció. La suma 1+1 igual a 2 és l’estat de consciència que simbolitza la dualitat. El número 11 ens parla de la unió del femení i el masculí, de l’essència mortal de l’home i la immortal de l’esperit i, en definitiva, de les forces contràries que, lluny d’enfrontar-se, s’uneixen i es complementen, i juntes aconsegueixen la seva forma més elevada. Les persones relacionades amb el número 11 són valentes, imaginatives i sensibles.” Ell no el va conèixer, ho ha fet a través del seu pare, Àlvar, que es va quedar orfe als sis anys i dels documents que aquest li va demanar que conservés en bon estat. Per això va pensar que “la millor manera de donar-los valor era que es conservessin en un arxiu, i Lleida és on el meu avi havia nascut i està enterrat”.

Andrés Ymbernon participar activament en el món cultural de la ciutat amb diferents llibres i articles, no tots publicats, sobre la història de Lleida, publicats uns a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, d’on era conseller, i altres a la revista Ciutat. Sempre es va manifestar com a lleidatà, enamorat de la Seu Vella de Lleida, i va “contribuir a protegir-la d’atacs i espolis en moments difícils”. A més de ser membre conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i vocal del Patronat de restauració i conservació de la Catedral Vella (per ordre ministerial i com a representant del govern militar), va guanyar el premi extraordinari en els Jocs Florals de 1944, 1945 i 1950, entre altres guardons. Ara tenim l’oportunitat de conèixer-lo.

L’escriptura va ser una de les seves facetes i és autor de llibres i treballs com ara Aportación a la Historia de la Guerra Carlista en la provincia de Lérida 1838-1839 (IEI,1950), Inventario del Castillo de Cervera / Fecha: Año 1482 (IEI, 1950) i La Organización de una división Llamada de “Cinca y Segre” en la ciudad de Lérida / Aportación al estudio de la Guerra de Independencia en Lérida (IEI, 1947), entre molts altres i alguns no publicats. 

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre