x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Any de rovellons...

  • PER GINA DOMINGO
Actualitzada 24/11/2021 a les 14:26

Diu el refranyer popular que “any de rovellons, neu fins als collons”.

Candeletes

Candeletes

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El rovelló ha estat l'estrella d'aquesta tardor.

Xavier Santesmasses.
Candeletes

Candeletes

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Juan Martínez, enginyer forestal, en una de les parcel·les d'estudi situada a la comarca del Solsonès.

J.M.
Candeletes

Candeletes

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Javier Ricou davant la 'seva' moixernera pels boscos de l'Alta Ribagorça.

Mercè Guiu.
Candeletes

Candeletes

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El Carmelo davant d'uns bolets de la mostra que es fa a l'IEI.

G.D.
Candeletes

Candeletes

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El Jesús ha treballat tota la vida als boscos del Pirineu i sap on hi ha les millors moixerneres per omplir dos cistells com els de la foto.

JP

Diu el refranyer popular que “any de rovellons, neu fins als collons”. Si es compleix aquesta dita ja podem anar comprant les cadenes i preparar-nos per a un hivern glaçat.  Científics i boletaires estan d’acord que enguany hi ha hagut una explosió general de bolets, especialment de rovellons. Les causes són diverses però el que està clar és que les pluges de principis de setembre i que no hagi glaçat han estat determinants per a la proliferació dels preuats fongs. També ha influït i molt en la qualitat, és a dir, que hagin sortit sans i sense cucs, el fet que no hi hagi hagut lluna a principis de setembre. Els bolets sempre han estat molt cotitzats a Catalunya, on hi ha una gran tradició culinària i són moltes les famílies que guarden com un gran secret i un tresor, alhora, els llocs on es poden trobar els millors bolets.

El Jesús no va tenir por “però una mica acollonit sí que estava: aquell paio m’estava apuntant amb l’escopeta de caça perquè estava collint els seus moixernons”, explica aquest ribagorçà, gran coneixedor dels boscos d’aquesta zona i de bona part del Pirineu, on va treballar durant més de trenta anys traient fusta amb els matxos que després portava a vendre a l’antiga Inpacsa a Balaguer.

El Jesús diu que aquesta “incidència” la va viure als boscos de Plan, al Pirineu aragonès. I assegura que pot arribar a entendre la postura d’aquell home perquè “quan trobes una moixernera és com si ensopegues amb un tresor, però hem de començar a entendre que els boscos són públics i que els seus fruits, per tant, són de tots”.

El Jesús té moltes anècdotes de les seves sortides per les muntanyes a la caça del bolet, com la que li va passar als boscos de la Ribagorça, a cavall entre Catalunya i Aragó. “Portava dues cistelles plenes de rovellons i, de sobte, quan ja baixava, en un petit prat la veig. Era una moixernera espectacular. Què feia, llavors? Ja no tenia lloc a la cistella. Doncs al final vaig llençar els rovellons i em vaig endur el moixernons, un autèntic tresor! ”El moixernó, especialment el de primavera, és un dels bolets més preuats.

"La meva moixernera"

A l’igual que el Jesús, el Javier Ricou, de Bonansa, afirma contundent que ell és dels que s’amaguen. “He arribat a deixar el cotxe a un quilòmetre de la moixernera perquè ningú em seguís ni la trobés”.

El pare del Javier li va ensenyar des de ben petit on eren aquests preuats fongs que “no són fàcils perquè de vegades d’un any a l’altre es mouen i llavors no les trobes”. Per al Javier, que és dels que miren amunt i avall per assegurar-se que ningú no veu d’on treu els bolets, “es tracta de protegir el que consideres que és la moixernera de casa, de la família, i de vegades fas autèntiques barbaritats per assegurar-te que realment estàs sol”.

Ricou explica que avui en dia el gran perill de les moixerneres són els porcs senglars. “Fan autèntiques destrosses, no solament a les moixerneres sinó a tots els bolets en general”.

Juan Martínez és enginyer forestal del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, ubicat al Solsonès, i especialista en micologia. Apunta que “és veritat que els porcs senglars fan mal a tots els fongs en general, però també hem de tenir en compte que remouen la terra i això és bo per a la renovació del terreny i perquè tornin a sortir els fongs”.

Per a aquest professional, que porta 25 anys especialitzat en micologia, “no és fàcil explicar la gran quantitat de bolets que hem tingut enguany, especialment de rovellons. Ha estat com una explosió”. La clau de tot plegat es troba en la suma de diversos factors. “Hem de tenir en compte que durant els mesos de juny, juliol i agost pràcticament no va ploure i va fer molta calor. En canvi setembre va ser diferent. Va ploure molt per damunt de la mitjana anual a Catalunya, especialment a tota la Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà i a la Catalunya Central, fet que va provocar que hi comencés a haver molta producció de bolets, especialment de rovellons i pinetells”.

Però no tan sols ha estat una qüestió de quantitat, sinó de qualitat. “Els rovellons han estat d’una gran qualitat, és a dir, que han sortit sans, sense cucs. Això es deu al fet que durant el mes de setembre no hi va haver lluna. Quan hi ha lluna plena es desenvolupa molta activitat per part dels insectes i, especialment, dels que ataquen els fongs”, explica Juan Martínez.

De la mateixa opinió és Carmelo Curcó, membre del grup de Micologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, per al qual la qualitat dels bolets d’enguany “ha estat realment excepcional. Feia molts anys que no hi havia tanta qualitat”. El grup de Micologia de l’IEI es va crear fa més de trenta anys i el Carmelo hi va entrar després de veure una de les exposicions de bolets. “Jo era un gran aficionat. Recordo perfectament que des de ben petit anàvem amb la família a caçar bolets. Ens aixecaven a les dues o les tres del matí per ser a les vuit a Jaca, per exemple”. Per a aquest aficionat i expert en micologia és difícil dir quin és el fong més preuat, però “per a mi potser el cep és dels bolets més bons i més versàtil. El pots menjar cru, en truita o en un estofat”. Malgrat tot el Carmelo és de l’opinió que “els nostres avantpassats menjaven les espècies que realment valien la pena. És a dir, les tradicionals que, a banda de ser saboroses, eren carnoses i, a la vegada, fàcils d’identificar”. Però també hi ha excepcions. “Per exemple, a la zona de l’Alta Ribagorça als ceps els donaven puntades. La gent no els menjava, no els volien, fins que van arribar els francesos”.

La mirada francesa

I és que els francesos són els que van portar, molt especialment a les zones del Prepirineu i Pirineu, una nova cultura entorn als bolets pel que fa al seu valor gastronòmic. “Realment van ser els francesos els que ens van ensenyar, per exemple, el gran valor que tenien els ceps, o les tòfones, molt especialment en l’elaboració de plats gustosos. El rovelló ha estat durant molts anys el rei, però ara crec que ja ha estat desbancat pel camagroc, el cep o el rossinyol”.

Per a Miquel Terés, també membre del grup de Micologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el bolet que més li agrada és la Russula aurata, “i la gent no la coneix”, diu. “Molts van a la recerca del també preuat ou de reig, però realment la Russula aurata és molt millor perquè és més gustosa i més aprofitable que l’ou de reig. Té l’inconvenient que és una especie escassa. Hi ha anys que no en surten, però enguany hi ha hagut una gran florada d’aquest tipus de bolet”. Aquest aficionat a la micologia també alerta dels perills de plegar els que no toquen. “Per a mi el bolet més perillós és l’Amanita phalloides, perquè la gent el confon. No em preguntis amb quin, però la confonen”.

De vegades, algunes persones l’han confós amb el moixernó de Sant Miquel i, d’altres, amb alguna llanega o fredolics. L’Amanita phalloides és un bolet de gran perillositat i abundant en diverses zones. “S’ha de tenir molta precaució i, en cas de dubte, no collir”.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre