x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Grues Minguella: 70 anys tocant el cel

  • Gina Domingo
Actualitzada 09/12/2021 a les 17:15
Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l’esquerra.

Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l’esquerra.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La col·locació del popular ninot de l'autovia de Lleida a Barcelona va suposar tot un repte.

Rafa Ariño i Arxiu Minguella
Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l’esquerra.

Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l’esquerra.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Anys 50. Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l'esquerra.

Rafa Ariño i Arxiu Minguella
Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l’esquerra.

Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l’esquerra.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Canalització del riu Segre. Després de la riuada del 1982, el xoperal es va convertir en un parc.

Rafa Ariño i Arxiu Minguella
Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l’esquerra.

Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l’esquerra.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Reptes. La instal·lació de les grans bigues del pont de Príncep de Viana, l'obra més difícil.

Rafa Ariño i Arxiu Minguella
Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l’esquerra.

Martí Minguella. Dalt del camió grua rescatant un camió. El fill Francesc apareix a l’esquerra.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Muntanya. Treballs a les torres elèctriques de la Bonaigua en un paisatge nevat.

Rafa Ariño i Arxiu Minguella

Tot i que no arriben al cel es poden elevar més de 140 metres. Quan veiem les grues, la primera pregunta que ens fem és: què hi fan allí dalt? Si ens atansem i seguim els seus moviments creiem que són com una mena transformers, que amb moviments precisos, quasi matemàtics, van canviant les alçades i el paisatge d’arreu. Han estat presents en pràcticament totes les grans obres que s’han fet a la demarcació de Lleida. Grues Minguella compleix setanta anys amb la tercera generació al capdavant i renovant tecnologia any rere any, fet que l’ha convertit en una empresa capdavantera arreu de l’Estat.

El Tomàs Minguella encapçala la tercera generació que domina com ningú les grans alçades a Ponent. Reconeix que no ha estat fàcil mantenir-se en el top ten de grues però “en temps complicats, com per exemple la crisi dels anys 2008 i 2009, el que vam fer va ser adaptar el nostre funcionament al manteniment industrial”.

Minguella té en l’actualitat quinze grues i deu camions, pilotats per trenta treballadors, i opera principalment en un perímetre de 200 quilòmetres al voltant de Lleida. “Ens hem focalitzat a Ponent perquè creiem que és molt més positiu abocar la nostra energia i treball allà on realment podem ser operatius”, explica el Tomàs, que afegeix que en “els temps de les grans inversions públiques les nostres grues van treballar al màxim en les grans obres de Lleida, com l’autovia, on vam estar molt de temps, les obres de l’AVE, el cobriment de les vies o la construcció del canal Segarra-Garrigues”.

Ambt tot, el Tomàs explica que Grues Minguella no solament actua en grans obres. “Nosaltres acceptem qualsevol feina, des de donar suport en la construcció d’un edifici a pujar un piano a un vuitè pis. Al nostre territori cobrim tot tipus de serveis”. Això ha estat possible, en part, perquè l’empresa ha anat adaptant i modernitzant la seva maquinària any rere any. Ara, per exemple, tenen el que anomenen “la joia de la corona”, una grua que pesa cent tones, va amb setze rodes i la inversió pot estar entre el mig milió i els tres milions d’euros.

Un dels reptes que ara per ara es plantegen és el de la formació. I és que “portar una grua és un ofici, i la normativa cada cop és més exigent a nivell de seguretat, fet que és prioritari en el nostre negoci.

Cap operació es pot deixar a l’atzar, tot ha d’estar controlat, per petit que sigui el treball”. Per aquests motius el Tomàs Minguella ha aconseguit que la Generalitat acrediti la seva empresa com a centre formador d’operadors de grues mòbils autopropulsades.

“L’any vinent ja tenim previstos diversos cursos perquè sí que és veritat que al nostres sector, com d’altres, fa falta mà d’obra especialitzada”. Grues Minguella “ha treballat i molt per aconseguir ser empresa formadora, que no és fàcil perquè has de tenir un professorat molt qualificat, fet que nosaltres ja tenim”.Si li preguntes al Tomàs quina ha estat l’operació més complicada que ha viscut, ben bé no sap què contestar, perquè “per a mi resoldre els problemes que puguin sortir en el dia a dia és el més important”.

Però en Josep Maria Puig, encarregat tècnic de l’empresa on porta ja trenta anys, ho té molt clar: “On jo vaig patir més va ser quan vam instal·lar les grans bigues del pont de Príncep de Viana. Van ser cinc hores, sense descans de mil·limetrar els moviments de diverses grues a la vegada per tal que les grans pilones s’instal·lessin correctament. Vam estar treballant durant molts dies amb els enginyers de l’obra amb la direcció. Hem de tenir present que cada braç del pont pesa 400 tones”, subratlla.

També recorda quan van despenjar la campana Mònica de la Seu Vella. “No va ser una operació complicada, però el que va passar és que la grua gran no passava per la porta del Lleó. Llavors vam haver d’agafar-ne una de més petita i falcar-la per tal que assolís l’alçada de les campanes”.Una de les obres potser més mediàtica en què ha participat Grues Minguella va ser l’estació de l’AVE. “És una obra sensacional. L’estació de Lleida és preciosa. Va ser una feina en la qual vam gaudir molt”, afirma Jordi Larrosa, cap de finances de Grues Minguella.

Juntament amb Jordi Boira, cap de logística, no dubten a afirmar que la darrera obra emblemàtica per a Lleida ha estat “sens dubte” l’hospital Covid, l’Arnauet. “El vam aixecar en quinze dies. Ha estat una obra petita però amb un rerefons emocional molt important”. El Tomàs és conscient que en les tres generacions de l’empresa aquesta ha estat en totes les obres que han anat transformant la demarcació.

“Hem estat realment vivint la història i la transformació de tot un territori, en aquest cas de Ponent. La veritat és que em sento content i satisfet que la nostra empresa hagi estat també protagonista d’aquesta transformació”, afirma Tomàs, el qual afegeix que “per celebrar els setanta anys hem renovat tot el nostre web. Tothom hi pot entrar. Allí trobaran imatges realment impressionats dels últims setanta anys de la transformació de Lleida”.

El Martí, el Francesc i el Tomàs, les ànimes de l'empresa

En la dècada dels anys cinquanta, Martí Minguella Tous va fundar l’empresa Grúas y Talleres Minguella, llavors ubicada a la localitat de Bellpuig. L’activitat principal era la de reparació de vehicles, tant lleugers com pesants, i disposava d’operaris de mecànica, xapa i pintura, electricistes, etc. Talleres Minguella, des dels seus inicis, ha volgut estar a l’avantguarda de la modernitat i per això ja en aquells anys van assumir la representació de la marca Pegaso i distribuïdors de Firestone, Champion i altres primeres marques.

La grua del camió Pegaso va ser fabricada de manera artesanal a base de tubs acoblats manualment mitjançant cargols i funcionant gràcies a un cabrestant de vaixell. Aquesta grua s’utilitzava també per a tasques en construcció o altres necessitats en les empreses de la zona.

El Tomàs, amb les imatges de tota una vida

Als anys setanta es va produir el primer relleu generacional a l’empresa amb Francesc Minguella, el qual va apostar decididament pel negoci amb l’adquisició d’una grua amb camió americà marca Mack, a la qual van seguir un camió Pegaso amb una grua Ibesa, podent accedir a treballs propis de grua mòbil autopropulsada.

Durant la dècada dels anys vuitanta es va produir la consolidació de l’empresa, la qual incorpora grues i elevadors d’última generació com la grua tot terreny marca Grove.

Posteriorment es van anar incorporant diferents models de grua, muntades sobre camió. A la fi d’aquesta dècada va venir una de les estrelles de l’empresa: la grua Luna AT100, única a Catalunya i Aragó, amb la qual es va accedir a altres zones geogràfiques limítrofes amb Lleida i en combinació amb altres grues es feien tàndems i permetien ja maniobres pesants. D’altra banda, és també en aquesta dècada quan la seu principal de la companyia es trasllada Lleida, a l’antiga N-II.

Seguint amb la política de l’empresa pel que fa a innovació als anys noranta es van fer diverses intervencions al parc de grues, marcant així la tendència del que seria la renovació de la flota de grues autopropulsades tot terreny d’intervenció ràpida. La incorporació de la grua Demag 150tn, amb ploma abatible i superlift, va fer donar un salt tecnològic quant a prestacions d’elevació, alhora que es van incorporar dos unitats de Grove AT422 i diversos models de grues Liebherr.

A partir de la dècada dels 2000 va entrar Tomàs Minguella a dirigir l’empresa i, amb ell, la tercera generació va agafar el relleu. Tomàs diu entre bromes que el seu fill Martí segur que continuarà.

“Només té dos anys, però ja m’ho ha dit”, comenta entre rialles.Amb l’entrada al nou segle Grues Minguella va incorporar diversos camions ploma i de transport, que juntament amb l’activitat principal de grues autopropulsades van permetre oferir un servei integral quan així es requereix, conservant un alt grau d’especialització marcat pel domini de la tècnica d’elevació. La incorporació de la Liebherr LTM1250, va ampliar significativament la gamma de grues autopropulsades.Amb la creació a partir de l’any 2010 del departament d’enginyeria, Grues Minguella va fer un nou salt qualitatiu a nivell tècnic, i amb la incorporació d’un nova grua d’última generació l’empresa va consolidar el seu lideratge, ja que va entrar a treballar en sectors com l’eòlic i en projectes singulars, que requereixen un seguit de mitjans tant materials com humans tant pel que fa a disseny com per l’execució de les maniobres.I, finalment, arriba la dècada dels anys vint que és, sens dubte, la de la sostenibilitat.

La utilització de les últimes tecnologies permet al departament tècnic realitzar estudis de maniobres mitjançant simulacions 3D per al disseny de maniobres de manera més precisa i eficaç. S’incorporen dos grues articulades sobre erugues, que funcionen tant en format elèctric com híbrid, aportant un servei diferencial i apostant per la sostenibilitat.Les noves incorporacions de grues autopropulsades compten amb motors Eco, tenint com a punt de mira l’agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible de l’empresa.

Per millorar el servei de proximitat, s’obre un centre de treball amb personal propi i instal·lacions al port de Tarragona i a més a més també es mantenen els equipaments de Montsó al polígon de Los Paúles.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre