Els petits mons de Víctor Polo

La imaginació és una facultat que s’alimenta a base de fer-la treballar. Víctor Polo forma part de la companyia Xip Xap de Lleida i les seues connexions neuronals de l’hemisferi esquerre estan ben endollades entre si: és d’aquells que a l’hora d’anar a dormir posposa el moment de tancar els ulls perquè ha tingut una pensada i no pot evitar esgarrapar hores de son i deixar escapar aquella foto que se li acaba d’ocórrer.

N’hi ha de diferents marques i mides, però les més populars són les Preiser d’escala H-0. “Els vénen en capses temàtiques –un joc de pagesos, un de bombers, un d’escaladors, un de pescadors, un de músics, etc.– i des que me’n vaig comprar uns quants, que sempre en porto un parell o tres a sobre, mai se sap quan pot sortir una idea”. Durant una temporada el Víctor es dedicava a imaginar formes en les ombres, i aleshores aguditzava la recerca de qualsevol representació que es pogués intuir-hi i que no fos, això seria fer trampa, el mateix que la produïa. Ara porta a sobre els seus Preiser i quan se li acut alguna escena, la munta i fa una foto.

Si en aquella exposició de Barcelona va descobrir un artista, a través de les xarxes ha trobat un món, una xarxa d’autèntics fanàtics d’aquests ninotets que creen mons de tota mena i, fins i tot, concursos. Ell mateix ha guanyat el de la millor foto de la setmana un parell de vegades a Indonèsia, on hi ha molta afició. Va començar el juliol passat i ja té una petita legió de fans que esperen els seus muntatges, els quals penja amb constància cada dos o tres dies.