x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Futur col·laboratiu

Actualitzada 16/07/2019 a les 11:55
Futur col·laboratiu

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Futur col·laboratiu

TUMIS / PIXABAY

Els primers ordinadors personals demanaven que els usuaris aprenguessin un llenguatge nou (html) per moure’s per uns menús absolutament feixucs i poc atractius. La informàtica per a les masses va canviar quan el llenguatge amb el qual funcionen els programes va quedar amagat darrere unes pantalles més amables, comprensibles i intuïtives. Aquell món de números, comes, dos punts i barres combinades amb números i consonants continua existint perquè és imprescindible. És la tramoia, nosaltres només veiem els decorats.

Comprendre la tecnologia blockchain (cadena de blocs) no és fàcil per als usuaris comuns poc avesats als avenços en el terreny virtual. Acostumats a moure’ns pels paisatges construïts de webs i aplicacions, l’estructura tecnològica i el llenguatge ens queda cada vegada més lluny i difícil de comprendre. Blockchain s’ha anunciat com la propera revolució tecnològica, fins i tot hi ha qui la compara amb el mateix internet, entendre com funciona ja no és tan fàcil. En principi és una base de dades distribuïda de forma horitzontal, de manera que no es necessita una empresa o institució intermediària que centralitzi tota la informació i alhora la redistribueixi. El fet de prendre el monopoli informatiu a un ens concret, sigui un govern o una empresa privada, fa que ningú es pugui apropiar indegudament de les nostres dades. En principi estan encriptades i, com que en lloc de guardar-se en un servidor concret es comparteixen entre els milions d’usuaris connectats a la xarxa, les dades estan més segures.

Aquesta és la tecnologia que s’ha fet servir per al desenvolupament del bitcoin, una moneda virtual que escapa al control dels bancs i dels estats. El fet que el món financer convencional hagi apostat per aquestes monedes com a objectiu d’inversió especulativa n’ha tergiversat el seu valor, però no sembla que ningú hagi estat capaç d’apropiar-se-les, controlar-les o duplicar-les. Aquesta aplicació és la més coneguda, però no pas l’única. La Generalitat ja fa temps que ha anunciat la seua voluntat per desenvolupar aquesta tecnologia per a l’administració pública i ha ofert el seu suport als investigadors que aposten per desenvolupar serveis i empreses a base de la tecnologia

. Un dels objectius a mitjà termini, per exemple, és utilitzar-la per gestionar els historials mèdics, ja que teòricament les dades dels usuaris estaran més segures i també seran més accessibles per part dels usuaris. Amb aquesta tecnologia, apunten els seus defensors, no es corre el risc que una empresa especuli amb les nostres dades ni que aquestes puguin ser venudes, robades o manipulades. És com si es fessin milions de còpies encriptades d’un contracte, i fos impossible manipular-ne una còpia. Com funciona realment aquesta tecnologia? La resposta és en mans dels qui en controlen el llenguatge.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre