Les xarxes també ploren

Cada minut es creen milers de perfils nous a les xarxes socials i es comparteixen milions d’imatges, comentaris i enllaços que es van emmagatzemant en grans servidors privats repartits per tot el món. També cada dia moren milers de persones que deixen penjats els seus perfils virtuals. Als pocs anys de la irrupció d’aquestes plataformes en la nostra quotidianitat algú va començar a preguntar-se què passava amb aquests comptes. Algunes vegades els familiars hi tenen accés i els fan servir per comunicar el decés als contactes, sovint queda obert i oblidat perquè ningú se’n preocupa. No és estrany, doncs, que Facebook convidi a felicitar un amic el dia del seu aniversari sense advertir que és mort. Un missatge que seria de molt mal gust si no fos un algoritme informàtic.

La mort és part indissociable de la vida, i en tant que la gent ens projectem a les xarxes socials el dol cada vegada hi és més present. Quan es tracta de persones públiques ja s’ha fet habitual. La gent comparteix la pena per la pèrdua recordant el seu llegat: enllaços a cançons, entrevistes, vídeos o frases cèlebres. Twitter es va omplir de missatges de condol i record no fa tants dies per personatges tan dispars com el cineasta espanyol José Luís Cuerda o el jugador de bàsquet nord-americà Kobe Bryant. En aquest darrer cas, es va donar la penosa situació que Cristiano Ronaldo i Luis Figo van penjar exactament el mateix missatge, un error del comunity manager que comparteixen. Quan baixem a l’esfera particular, els experts consideren que les xarxes tenen un seguit d’avantatges que cal tenir en compte en la gestió del dol. Aquest és un procés que passa per diverses fases, i si som persones que utilitzem les xarxes per relacionar-nos, no és una mala idea tenir-les presents de cara a superar la tristesa, el buit i la ràbia que pot provocar la mort d’un ésser estimat. Segons explica la professora de psicologia de la UOC Montserrat Lacalle, en un article al portal de notícies de la universitat, “la mort encara és un tabú a la nostra societat i les xarxes ens ajuden a parlar-ne més obertament, cada vegada hi ha més gent que parla obertament dels seus sentiments davant la mort d’una persona estimada”. Aquesta decisió té uns riscos “si de les nostres publicacions n’esperem un retorn en forma de likes o comentaris, per si no es dóna en la mesura desitjada o projectada”.

En tot cas, però, de la mateixa manera que la vetlla és un moment durant el qual la família, pendent de tantes coses que no sempre és conscient del suport que rep, “un comentari a les xarxes a posteriori pot ser reparador i impactar positivament en la gent perquè tenen més temps per pensar-hi”, diu Lacalle.