Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Heli

  • ESTANISLAU FONS
Actualitzada 28/12/2017 a les 13:49
VEU AFLAUTADA

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© VEU AFLAUTADA

LLEONARD DELSHAMS
VEU AFLAUTADA

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© VEU AFLAUTADA

LLEONARD DELSHAMS

L’heli (He) és un element peculiar. El va descobrir al Sol (d’aquí el seu nom) Sir Norman Lockyer l’any 1868, 25 anys abans que fos identificat a la Terra. Va ser una de les aplicacions importants de l’espectroscòpia, que permet identificar elements i molècules a distància gràcies a l’absorció d’energia a longituds d’ona específiques, que fa el paper d’empremta dactilar de cadascun d’ells. El pare del positivisme, Auguste Comte, havia predit només unes dècades abans (1842) que podríem conèixer el moviment dels estels, però mai la seva composició química; fins i tot els grans s’equivoquen.

L’heli és inert, de manera que no es troba formant compostos, sinó com a gas en forma atòmica. Per això, malgrat ser el segon element més abundant a l’Univers i formar-se per milions de tones cada segon al centre dels estels, només el trobem disponible a la Terra en comptades ocasions, procedent de la descomposició radiactiva d’alguns elements: la radiació alfa són nuclis d’He. En quantitats importants, s’extreu com a producte secundari de jaciments de gas natural; durant molt de temps, sols de les Grans Planúries dels EUA, país que n’ha sigut l’únic exportador durant molts anys.

Les propietats de l’Heli a molt baixes temperatures l’han fet imprescindible per a diverses aplicacions científiques i tecnològiques, com a refrigerant en assaigs de superconductivitat o en col·lisionadors de partícules, o mèdiques, com la ressonància magnètica nuclear. A més d’inert, és molt lleuger, i per aquest motiu s’utilitza per a globus meteorològics i d’altres.

Una decisió dels EUA, l’any 1996, de desfer-se de les seves reserves d’heli abans de 2015, va ser motiu de polèmica entre la comunitat científica. El gas va començar a trobar-se als mercats a preu de ganga, quan és un element estratègic i de difícil reposició.

Alguns científics han assenyalat que cap al 2050 la Terra podria no disposar de reserves suficients d’heli, i han proposat que pugi el preu per afavorir-ne el reciclatge. Certament, si s’acaba tenim un problema greu. Abans d’inflar-hi globus que s’acaben perdent cel amunt, cal que hi pensem.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre