Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Salts

  • ESTANISLAU FONS
Actualitzada 06/02/2018 a les 15:31
ORDRES DE MAGNITUD

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© ORDRES DE MAGNITUD

LORENA METAUTE
ORDRES DE MAGNITUD

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© ORDRES DE MAGNITUD

LORENA METAUTE

El dia 20 de juliol de 2006, per una convocatòria mundial feta per internet, uns 600 milions de persones de l’hemisferi occidental es van posar d’acord per executar el World Jump Day. Es tractava de fer un gran salt tots alhora adreçat a desplaçar la Terra de la seva òrbita, allunyant-la del Sol i reduint, així, l’escalfament global que patim. Va ser un curiós acte d’activisme paròdic amb la funció primària que es parlés del problema, no pas proporcionar-li cap solució. Perquè si la idea era realment allunyar la Terra, no es pot agafar per enlloc. Una anàlisi somera de la física involucrada mostra l’absurd de tot plegat.

En primer lloc, l’efecte del salt fet des de diferents parts del planeta no seria homogeni. Dels qui es trobessin al mig de l’hemisferi saltador se n’aprofitaria tot l’impacte contra el terra, però a mesura que ens allunyem d’aquest punt només una part de la força seria aprofitable, ja que l’angle faria que part de l’impacte quedés neutralitzat pel dels individus saltant a l’altra banda.

En segon lloc, en impulsar-se cap amunt els saltadors, la Terra rebria una empenta en sentit contrari, certament, però en tornar a caure l’atraurien de nou vers la posició original. Se’n diu conservació de la quantitat de moviment. Efecte nul. Únicament si els saltadors sortissin disparats a través de l’atmosfera i es perdessin en direcció al Sol, la Terra faria un moviment irrecuperable en sentit contrari. Però això no és fàcil: cal una velocitat inicial d’escapament d’11.2 km/s per evitar que l’atracció de la Terra et torni a fer caure, i això queda àmpliament fora de l’abast de les cuixes humanes, ni que siguin les dels plusmarquistes de salt d’altura.

Finalment, ni que tota la Humanitat es concentrés en un punt i saltés fins a perdre’s a l’espai, l’efecte seria inapreciable. Si fem cas als rètols dels ascensors i prenem 75 kg com a pes mitjà per persona, tots junts pesem uns 500 milions de tones. Això és la meitat del que pesa un km3 d’aigua. I als oceans hi ha uns 1.300 milions de km3 d’aigua, i són una petita part de la massa terrestre. Faria molt menys efecte que un mosquit xocant despistat amb el casc d’un portaavions.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre