Rosada

L’únic component de l’aire que varia fortament al llarg de les hores i dels dies és el vapor d’aigua. La resta, format per nitrogen, oxigen, argó i altres, té una composició tan constant que sovint es considera com una sola substància, l’aire sec, que amb el vapor fa l’aire humit.

L’aire no pot contenir qualsevol quantitat de vapor, i aquesta quantitat, a pressió constant, depèn de la temperatura. Per exemple, a 20 ºC l’aire només pot contenir 14,7 g d’aigua per cada kg d’aire sec. Com més fred és l’aire, menys aigua admet: a 5 ºC, solament 5,4 g. Aquests valors màxims es coneixen com a valors de saturació. La fracció entre la humitat real de l’aire i el valor de saturació a la mateixa temperatura és el que anomenem humitat relativa.

Quan l’aire rep vapor aigua a les hores càlides del dia per evaporació des de rius, plantes, etc., augmenta el seu contingut d’humitat. Després, a la nit, quan la temperatura baixa, és possible que aquest contingut superi l’admissible a la nova temperatura, més freda, i l’excés d’aigua condensi: serà la rosada. Per a cada estat de l’aire, la temperatura a què, quan es refreda, apareixen els condensats, es diu punt de rosada, i és tan característica de l’aire com la humitat relativa o la temperatura.

Aquest fenomen permet un experiment curiós i senzill per demostrar que un dels productes de la combustió és aigua. Us caldrà una cuina de gas. Si damunt del fogó encès hi poseu un tupí d’acer (el polit facilita que es vegi el fenomen) amb aigua de l’aixeta fins a un cert nivell, veureu que immediatament apareixen gotetes de condensats a la paret externa del tupí. Aquesta superfície es troba per sota del punt de rosada del fum, que, a causa de la combustió, és molt més ric en aigua que l’aire de la cuina. A mesura que el tupí s’escalfi i superi aquest punt de rosada, les gotes desapareixen. Però ho faran primer a la part superior. La inferior, que està en contacte amb l’aigua, s’escalfarà més lentament, i mantindrà les gotes visibles, assenyalant de forma nítida el nivell d’aigua del tupí, durant uns segons més, fins que en escalfar-se acaba superant també el punt de rosada del fum.