x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Niputidea

  • ESTANISLAU FONS
Actualitzada 28/05/2018 a les 16:29
Allobates niputidea

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Allobates niputidea

ANDRÉS ACOSTA
Aha ha

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Aha ha

ANDRÉS ACOSTA

Un dels instruments més útils per endreçar el coneixement científic de la natura el va proporcionar Carl von Linné ja a les albades de la Ciència moderna. Aquest naturalista suec, que va viure la major part del s. XVIII, es va empescar l’any 1731 una taxonomia que permet singularitzar cada espècie viva, actual o extinta, amb una denominació binomial: Homo sapiens. Gènere: Homo. Espècie: H. sapiens. Aquesta nomenclatura va fer tanta fortuna que encara avui s’utilitza a tots els nivells de la vida, malgrat les dificultats per afitar el significat d’espècie en alguns casos, com alguns grups de microorganismes. El mateix Linné va tenir una activitat frenètica donant nom científic a milers de plantes i animals, segurament aprofitant el nomenclàtor verge que acabava de crear.

Amb la generalització de la proposta linneana, va caldre establir algunes normes per no crear un catàleg confús i immanejable. Però mentre la dels cossos celestes, per exemple, segueix un acurat protocol que deixa la decisió final a un comitè d’experts, els noms científics dels éssers vius tenen un joc molt simple de regles que donen una gran llibertat als biòlegs a l’hora d’anomenar noves espècies. Mentre el nom no estigui ja usat, no sigui ofensiu, i pugui lletrejar-se utilitzant únicament els 26 caràcters de l’alfabet llatí, valdrà. Pot derivar d’una altra llengua o ser paraules inventades. I el descobridor de la nova espècie té la darrera paraula sobre el nom que durà.

Aquesta llibertat ha excitat la imaginació dels biòlegs, que han donat en ocasions noms carregats de referents culturals, humor i fins i tot acudits, subtils o explícits. Hi ha llargues recopilacions de noms extravagants que podeu trobar en un simple passeig per la xarxa. Gollumjapyx smeagol és un artròpode descobert a les muntanyes de Castelló per un admirador de Tolkien, sens dubte. Han Solo és un trilobit extint, amb una única espècie al gènere Han, i segurament un descobridor fan de Star WarsM. Neilyoungi és una aranya descoberta per un melòman, indiscutiblement. 

Però el meu favorit és una granoteta sud-americana, l’Allobates niputidea . Els seus descobridors com a nova espècie, nord-americans, expliquen que niputidea era el que els locals els deien quan els preguntaven pel nom de l’amfibi. S’entén perfectament.

AHA HA
«Aha, sembla una nova espècie» va dir el naturalista Arnold Menke el 1977, sostenint un insecte. «Ha» va respondre-li un col·lega. Es van mirar, i van decidir batejar així una vespa endèmica d’Austràlia. I fer-ne la matrícula del cotxe: AHA HA.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre