Biodinàmica

Existeix una certa confusió quant a les etiquetes que pretenen avalar la qualitat i salubritat dels aliments, i el respecte mediambiental de les pràctiques agrícoles. Popularment, s’associa la major salubritat amb el menor ús dels pesticides de síntesi, és a dir, aquells que no s’extreuen de la natura sinó que es fabriquen a la indústria, suposant que allò que es forma naturalment als aliments no pot ser perjudicial per a la salut; una afirmació tan temerària com la que feia el Makinavaja de l’enyorat Ivà, quan deia, tot menjant en un tuguri brut i infecte, que si les coses es mengen amb ganes no fan mai mal.

El cert és que la toxicitat envers els humans no té res a veure amb l’origen natural o sintètic de les substàncies. Ben natural és la toxina botulínica quan es forma en una conserva mal preparada, i res més tòxic que aquest paralitzador muscular, que amb menys de mig quilo ben administrat podria matar tota la humanitat. També són ben naturals les toxines fúngiques que es troben en derivats de gra o fruites seques mal conservades, i es compten entre els agents cancerígens més potents que es coneixen. D’entre les pràctiques que es reclamen naturals, i és oportú parlar-ne ara, en temps de verema, n’hi ha una que on ha fet més forat és precisament a la viticultura: l’agricultura biodinàmica. Però, al costat de principis raonables basats en la cura de la terra i les plantes, proposa coses tan fantasioses com escampar les cendres de males herbes amb orina de vaca estèril exposada sis hores a la lluna plena, fer els calendaris agrícoles amb bases astrològiques, o enterrar als camps estranyes preparacions biodinàmiques com banyes de vaca farcides amb fems. L’ús del terme biodinàmica no surt gratis: l’ha de certificar una multinacional, Deméter, que vetlla per la seva aplicació i cobra per fer-ho. De cara a determinats clients, però, pot resultar una estratègia comercial acceptable.

Si despullem aquestes pràctiques de la seva dimensió esotèrica i ens cenyim al que està avalat per la ciència, el que farem és producció integrada, que utilitza totes les tècniques contrastades per obtenir productes agrícoles i ramaders de bona qualitat amb el màxim respecte mediambiental: menys consum d’adobs i plaguicides, menys intervenció de maquinària, i menys consum d’aigua. La resta, folklore.