x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Llenguado

Actualitzada 27/07/2020 a les 17:01
VISIÓ INDEPENDENT

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© VISIÓ INDEPENDENT

PIXABAY
VISIÓ INDEPENDENT

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© VISIÓ INDEPENDENT

PIXABAY

De les estranyeses del món animal, n’hi ha una que em crida especialment l’atenció. El llenguado, i alguns altres peixos plans, tenen una asimetria estranya, sorprenent, entre un costat i l’altre del cos. De fet, és tan estranya que d’entrada no queda clar si són els dos costats. La part de sobre té els dos ulls i una pigmentació que ajuda en el camuflatge a la sorra del fons marí, mentre que la de sota és més llisa i sense pigmentació. Una estructura que, d’entrada, sembla la típica distribució dorsal / ventral que exhibeixen molts animals. Però que tinguin la cua plana i no vertical, essent peixos, ja ens dona una pista d’una anomalia anatòmica. El vaivé vertical de la cua és un tret propi dels cetacis, mamífers aquàtics. Els peixos la remenen a dreta i esquerra.

Imagineu que la vostra vida, i la del vostre llinatge, transcorre ajaçats en un llit, com es diu popularment, planxant l’orella, sempre sobre el costat esquerre. Al cap del temps, aquesta orella de sota esdevindria un òrgan inútil i acabaria atrofiada i vestigial. Però, seguim imaginant, al vostre món tenir dues orelles és avantatjós: us permet saber d’on venen els sorolls, i fa que detecteu millor on són les preses i també els depredadors. Seria lògic que al llarg de les generacions hi hagués canvis al vostre crani que fessin que l’orella acabés aflorant per la part de dalt, i exhibíssiu un bell parell d’orelles a la part dreta de la cara, funcionals i útils per localitzar els sons.

Espaterrant, oi? Doncs bé: justament això, però afectant els ulls, és el que ha passat amb el llenguado al llarg de milions d’anys. Al seu hàbitat, els fons sorrencs del mar, anar-se fent plans i mimetitzar-se ha resultat la postura més adequada per capturar les preses, i això ha dut el seu ull esquerre a migrar cap a la dreta, la cara que se situa a la part superior. La gradualitat del canvi es va demostrar amb la troballa d’un fòssil d’uns 50 milions d’anys, que tenia l’ull desplaçat que encara no aflorava per la part superior; un estadi evolutiu intermedi.

El mecanisme que duu un llenguado a aquesta situació és també xocant. Les larves no neixen amb l’asimetria incorporada; són com les de qualsevol peix. Hi ha un moment, però, que l’ull esquerre migra per dins del crani per aflorar al costat del dret, cosa que produeix un desequilibri que fa que l’animal acabi dipositat al fons sorrenc on es farà adult i culminarà la resta de canvis morfològics.

Així, quan us mengeu un llenguado a la planxa o a la meunière, recordeu que no sou davant d’un peix qualsevol, sinó d’un peculiar prodigi adaptatiu que ens regala l’evolució de les espècies.

VISIÓ INDEPENDENT
Els dos ulls del llenguado no van coordinats, i miren independentment l’un de l’altre. Això els duplica el camp de visió en un entorn on explorar contínuament els 360º a la rodona afavoreix més la cacera que la visió estereoscòpica pròpia dels depredadors terrestres, que permet veure amb precisió el punt on es troba la presa.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre