x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Una mica de llum

  • JAUME BARRULL CASTELLVÍ
  • |LLEIDA
Actualitzada 01/07/2019 a les 11:35
Montse Batalla guionitza una novel·la sobre la seua experiència personal amb els centres psiquiàtrics
Una mica de llum

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una mica de llum

MAX
Una mica de llum

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una mica de llum

MAX

Exposar-se i compartir els propis fantasmes en públic és un acte de valentia envejable, sobretot quan es tracta de malalties mentals, sovint estigmatitzades. Això és el que fa Montse Batalla a Manicomio: un viatge esborronador al propi passat, quan tenia vint anys i arran d’un seguit de bloquejos inexplicables –no podia llegir, dormir o parlar– va ser ingressada en un psiquiàtric sense que ella pogués oposar-hi cap objecció. La Montse era de Ripoll, estudiava a l’Autònoma, tenia una relació amorosa una mica inestable, vivia amb els pares i sortia de festa amb les amigues. La vida normal d’una noia normal que té una família normal i estudia una carrera normal. No discutirem què és la normalitat, ja ens entenem: treballar els caps de setmana, patir una mica per amor, dinar de ressaca els diumenges a casa els pares, explicar-se confidències amb les amigues i posar-se les piles de cara als exàmens.

Pràcticament d’una setmana per l’altra queda despenjada de tot i és ingressada contra la seua voluntat en un centre impropi d’un estat del benestar. A partir d’aquí l’acompanyem en una experiència colpidora: un diagnòstic erroni i una atenció deficitària per part d’un personal insolidari, impacient, cínic i agre. A través de les vinyetes en blanc i negre de Xevidom, parella creativa, professional i sentimental de la Montse Batalla des de fa molts anys, anem resseguint el seu viatge als racons més foscos del sistema sanitari. Incomprensió, por, impotència. Cada poques pàgines hem d’anar recordant que és una història basada en fets reals, ja que la relació amb els diferents personatges que orbiten al voltant de la protagonista es mou entre la solidaritat i l’odi, l’empatia i la incredulitat.

Novel·les com Manicomnio tenen un valor afegit que sobrepassa el fet narratiu: ajuden a combatre l’estigma de les malalties mentals. La combinació d’ignorància, prejudicis i desconfiança és un còctel molt perillós. Aquests documentals en primera persona acosten el lector a realitats incòmodes, i quan els autors es despullen sense concessions nosaltres no tenim cap més sortida que la solidaritat incondicional.

El guió, de verb auster, se sustenta en un traç negre i gruixut que ajuda a transmetre la sensació de claustrofòbia durant els moments més durs de la història, quan el sistema es converteix en un carreró que no ofereix cap sortida. Si podem llegir aquest llibre, però, és perquè l’autora no es va resignar a viure en la foscor. Vitalista i lluitadora, no va parar fins a comprendre què havia passat, qui era, què hi podia fer i quina era la ruta per sortir del laberint. La narració, curosa i respectuosa, evita caure en melodrames agònics i ens manté en la tensió justa per deixar-nos respirar i assimilar el que està passant. Manicomio és una novel·la necessària.

FITXA TÈCNICA:
Guió: Montse Batalla
Il·lustració: Xevidom
Editorial: La Cúpula

Format: Rústica amb solapes; 17x23cm, b/n, 172 pàg.
Preu: 16 euros
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre