Un indispensable

L’asturià Alfonso Zapico és un dels grans autors del còmic espanyol contemporani. El 2010 va ser autor revelació al Saló del Comic de Barcelona amb La guerra del professor Bertenev i dos anys més tard es va endur el Premi Nacional del còmic amb Dublines, un biopic de James Joyce. El 2015 Zapico va posar sobre la taula el primer volum de La Balada del Norte. Més de dues-centes pàgines en les quals posa el focus a la conca minera asturiana durant la Segona República. L’obra és profunda, ben documentada, té el punt just de ficció romàntica per fer progressar la història sense fer-la caure en un flascó de perfum endolcit, i és capaç de construir una obra coral que conté tots els matisos propis d’una obra mestra. Diferents nivells de lectura, personatges versemblants, cites de poetes russos, metàfores visuals i narratives que permeten avançar les trames sense caure en la mera exposició linial. Plantejada des del primer moment com una trilogia, Zapico ha trigat només quatre anys a completar els tres volums de La Balada del Norte.

El còmic és capaç de concentrar en uns pocs personatges totes les pulsions polítiques i socials que van condicionar l’Espanya del segle XX. Uns conflictes que avui en dia sembla que tornen a florir, les eternes espanyes irreconciliables.

La Balada del Norte és un còmic robust, llarg i complex. El nivell de realisme en els detalls i els escenaris fan que l’obra guanyi en credibilitat.

El còmic és d’aquells que, una vegada l’has descarregat i processat, desitges tenir-lo en paper a la prestatgeria de casa per rellegir-lo de tant en tant, per estar orgullós de tenir-lo i deixa-lo a tothom qui encara no el conegui.

Vinyetes de pàgina sencera amb paisages pertorbadors de la conca minera asturiana, la vida dels miners contada amb naturalitat, col·locada en els punts justos de la novel·la per fer avançar la trama, i uns pesonatges polièdrics carregats d’il·lusions i contradiccions, són algunes de les claus del seu èxit. El millor de Balada del Norte? Que són tres volums.