Els cors de ferro també ploren

Gairebé vint anys després de la seua primera edició a Espanya –de la mà de Sins Entido– i aprofitant l’adaptació cinematogràfica dirigida pel mateix Igort, Salamandra Graphics torna a editar aquest clàssic noir del fumetti italià contemporani. Una obra que agafa les peces del cinema negre i les col·loca de manera que remou els tòpics. Peppino lo Cicero és un antic sicari de la màfia napolitana retirat que gaudeix d’una jubilació previsible i avorrida que orbita al voltant de la pesca i el seu fill, que també treballa empunyant una arma a sou de la família. El detonant de la trama és la mort d’aquest en una emboscada, que forçarà Peppi a venjar-lo. Ambientada a la ciutat de Nàpols als anys setanta, el còmic és molt més que una història de violència i redempció.

L’autor italià, explica a l’entrevista que acompanya aquesta edició, va gestar el còmic mentre era al Japó i va trigar uns deu anys a trobar el to idoni amb només dues tintes i a polir una trama que és molt més complexa del que aparenta a simple vista. Exceptuant algunes pàgines que actuen de backstory i que són aquarel·les de textures suaus, el còmic estèticament és fosc i dur, d’acord amb els cànons del gènere. Les dues tintes blava i negra creen una atmosfera fosca i inquietant, de nit eterna, en la qual conflueixen totes les baixes passions i les esperances més pures: la mort violenta i la vida eterna. L’escenari és la ciutat de Nàpols als anys setanta, que Igort ens mostra com una ciutat fosca, plujosa i solitària en la qual la religió i la superstició tenen un paper cabdal.

Homes d’acció, de poques paraules i conviccions profundes que, malgrat la violència en la qual sobreviuen, no deixen de buscar la pau interior que molts associen a la falta de deutes pendents. Una peça que no sabem si s’acosta a la realitat de la màfia napolitana de mitjans del segle passat o senzillament se serveix dels grans referents del gènere, però que en tot cas és impressionant. Una novel·la que molts consideren la millor peça de l’Igort per la capacitat de convertir cada pàgina en una obra d’art.